Resultats de la cerca

Germà de Shirley MacLaine , el 1961 debutà com a actor de cinema amb Splendor in the grass,  d’E Kazan, pellícula amb la qual obtingué un Globus d’Or Des del 1967, amb Bonnie and Clyde d’A Penn, ha produït els films on actua El 1978 realitzà el seu primer film,  Heaven can wait Globus d’Or a la millor pellícula musical o còmica i al millor actor musical o còmic i, a continuació, Reds  1981, Oscar i Globus d’Or al millor director, l’adaptació del còmic Dick Tracy 1990 i Bulworth 1998, els quals també interpretà A les ordres d’altres directors també ha interpretat, entre d’altres,  Ishtar  1987…

Treballà com a periodista i com a autor dramàtic en una tendència que anomenà imaginista Traduí Balázs, Pudovkin i Eisenstein i estudià especialment el cinema soviètic revolucionari Des del 1937 professà al Centro Sperimentale di Cinematografia, de Roma, del qual fou director l’any 1946, així com de la revista “Bianco e Nero” 1945-48, i exercí la crítica a “L’Unità” fins el 1947 Fou un dels promotors del neorealisme La seva teoria, recollida a Film soggetto e sceneggiatura 1939, Problemi del film, amb Luigi Chiarini, Il cinema e l’uomo moderno 1949 i Poesia del film 1955, desenvolupà les…

Amb una sòlida experiència teatral, escriví els guions de films com Heart of Spain 1937, Blockade 1938, Counter-Attack 1945, etc, Fou víctima del maccarthisme

Actuà per a la Metro Goldwyn Mayer, i a partir del 1926 donà vida a la figura ingènua i sentimental del “prim” en la coneguda parella còmica “el gras Oliver Hardy i el prim” Alguns dels seus films són The Devil’s Brother ‘Fra Diavolo’, 1933, Way out West 1937 i The Bullfighters 1945

Utilitzà la seva gran humanitat per a matisar personatges despòtics i repulsius Mutiny on the Bounty , 1935 The Hunchback of Notre-Dame, 1939 o humorístics Ruggles of the Red Gap , 1934, i Hobson's Choice , 1954, o totes dues coses alhora The Private Life of Henry VIII, 1933 El 1955 dirigí The Night of the Hunter

La seva concepció de la dansa dins el cinema revolucionà el gènere del musical Alguns dels seus films són The Pirate 1948, The Three Musketeers 1948, Singing in the Rain 1952, On the Town 1951, actor i director, Invitation to the Dance 1953, actor i director, premi al festival de Berlín, Hello Dolly 1968, director i That's Entertainment II 1976, director

Germà del també actor i director Ben Affleck , amb el qual ha actuat sovint, el 1993 es graduà pel Cambridge Rindge and Latin School D’adolescent actuà en la sèrie televisiva The Kennedys 1990 i el 1988 debutà en Lemon Sky , de Jan Egleson Posteriorment actuà, entre altres films, a To Die For 1995, de Gus Van Sant, Race the Sun 1996, de Charles T Kanganis, Chasing Amy 1997, de Kevin Smith, Floating 1997, de William Roth, i Good Will Hunting 1997, també de Gus Van Sant S’inicià com a actor protagonista amb Desert Blue , de Morgan Freeman 1998, i mès tard actuà a Gerry 2002, de Gus Van Sant,…

S’imposà com a actor teatral a Broadway i a Londres, sobretot amb interpretacions renovadores de Shakespeare un Romeu antiromàntic i dinàmic, un Hamlet edípic, un Otello objecte de l’amor de Jago A partir del 1946 fou un dels directors de l’Old Vic Theatre hi dirigí Sòfocles, Shakespeare, Ibsen, Čekhov, GB Shaw, etc La fase important de la seva carrera cinematogràfica es desenvolupà en el camp de la interpretació, en personatges de caràcter romàntic Wuthering Heights , 1938 Rebeca , 1940 Pride and Prejudice , 1940 Carrie , 1951 i de diverses característiques The Beggar’s Opera , 1953…

Estudià a Budapest i al Conservatori de Leipzig, ciutat on el 1929 presentà el seu Concert per a violí núm 1 Visqué a París des del 1931 i a Londres a partir del 1935 Ja en aquests anys les seves obres eren interpretades a Europa i Amèrica El 1940 es traslladà als Estats Units i, installat a Hollywood fou contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer, on treballà per molt temps Dedicat a la composició de música per al cinema fou premiat amb l’Oscar en tres ocasions, per Spellbound 1945, A Double Life 1947 i Ben-Hur 1959 Demostrà el seu classicisme simfònic en films com Quo Vadis 1951, Julius Caesar…

Professor de literatura, es dedicà posteriorment a la crítica cinematogràfica, i formà part del grup que donaria lloc a la Nouvelle Vague El 1950 fundà amb Jean-Luc Godard, Jacques Rivette i el crític André Bazin Cahiers du Cinéma , del qual fou redactor en cap de 1957 a 1963 Guionista de tots els seus films, després de rodar alguns curtmetratges, el 1959 estrenà el migmetratge Le signe du lion , el primer film d’una certa importància, tot i que la seva obra no aconseguiria notorietat fins a mitjan anys seixanta Part de la seva producció és organitzada en cicles Els seus films, meticulosos,…