Resultats de la cerca

Estudià amb Maya Maiska, Gino Bechi i Ettore Campogaliani a Itàlia El 1986 debutà al Gran Teatre del Liceu i, des de llavors, ha estat una veu habitual en aquest escenari, on ha cantat desenes d’òperes, entre les quals, Rigoletto , Aida , Il Trovatore , La Bohème , Macbet , La forza del destino , etc El 1989 també participà en l’estrena de l’òpera Cristóbal Colón , de Lleonard Balada, al costat de Montserrat Caballé i Josep Carreras el 1999, en el muntatge de Turandot que reinaugurà el teatre després de l’incendi, i el 2004, en l’estrena absoluta de l’òpera Gaudí , de Joan Guinjoan La bellesa…

Doctor en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 i investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1985-86 És catedràtic de química a la Universitat de Girona des del 1992, on ha desenvolupat diversos càrrecs entre els quals els de vicedegà de la facultat de ciències 1992-94, vicerector de personal acadèmic 1994-2002, vicerector d’informàtica 1996-99 i director del departament de química 2003-07 Des del 2008 és vicerector de política científica i planificació estratègica El seu àmbit de recerca se centra en l’estudi teòric de l’estructura i la…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Lisboa, es traslladà a París el 1964 i s’interessà per l’abstracció i la representació volumètrica amb la qual s’acostà als corrents conceptualistes De tornada a Lisboa, la seva evolució la dugué a eliminar quasi completament l’atzar de les seves obres, en un treball de construcció en el qual posà una atenció especial en l’espai formal o arquitectònic, per a arribar a distorsionar l’escala humana de to surrealista La seva obra és una hibridació entre el body art , la performance , el conceptualisme, la fotografia i la pintura Proposa una comunicació…

Cursà filosofia, teologia i llatí a Sant Sebastià i Vitòria i fou ordenat de sacerdot Secularitzat el 1974, es dedicà professionalment al periodisme Fou un dels iniciadors del periodisme en basc, a partir del 1963, en la revista Zeruko Argia , i posteriorment en altres mitjans escrits Fou especialment intensa la collaboració al diari Deia , en què escriví del 1977 al 2007 El 1975 ingressà a l’ Euskaltzaindia , i en 1988-93 fou membre del Consell assessor per al basc El 1997 fou nomenat director i coordinador de “Bidegileak”, la collecció d’autors bascos impulsada pel Govern basc La seva obra…

Llicenciat en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en la Unió Europea Des del 1992 és professor de periodisme a la UAB Començà la seva carrera professional en l’àmbit de la premsa comarcal al Camp de Tarragona, on participà en la fundació dels setmanaris Mestral i El Pati Posteriorment fou redactor d’economia d' El Noticiero Universal , treballà a TVE Catalunya i fou comentarista al programa El balcó de la cadena SER El 1998 s’incorporà a La Vanguardia , on dirigí les seccions de “Societat” i “La Revista”, i actualment és sotsdirector del diari i…

D’una família d’immigrants turcs, estudià comunicació audiovisual a la Universitat de Berlín 1994-2000 El 1995 guanyà amb Sensin - Du Bist Es ‘Sensin - Tu l’ets’ el premi del públic del Festival Internacional de Curtmetratges d’Hamburg El 1998 estrenà el primer llargmetratge Kurz und schmerzlos ‘Curt i indolor’, 1998, al qual seguiren Im Juli ‘Al juliol’, 2000, el documental Denk ich an Deutschland - Wir haben vergessen zurückzukehren ‘Penso en Alemanya - Hem oblidat com tornar-hi’, 2001, Solino 2002, Gegen die Wand ‘Contra la paret’, 2004, Os d’Or del Festival de Berlín premi Goya a la…

Estudià belles arts a la Llotja i des del 1975 es dedica professionalment al dibuix humorístic en diversos diaris i revistes Dotat d’un humor àcid, especialment sobre qüestions polítiques, i d’una gran capacitat per al dibuix i la caricatura, ha collaborat en les publicacions El Correo Catalán, Interviú , El Papus , El Jueves , El Temps , Avui i El País Després d’una llarga etapa com a collaborador de La Vanguardia  1989-97, del 1997 al febrer del 2018 publicà diàriament la secció “A la rereguarda” d’ El Periódico de Catalunya Des del març d’aquest any publica una vinyeta diària al diari Ara…

Collaborador habitual dels mitjans de comunicació Com a poeta, ha publicat Queda't a Macau i aprèn-ne 1991, L’erecció de l’instint espiritual o l’amor dels trobadors 1995, Nit a Chiapas 2000 i Balada de l’holandès errant 2005 Vitalista i revolucionària, la seva obra entronca amb la poesia popular i les avantguardes històriques Pel que fa a l’assaig, és autor d’una introducció a l’espiritisme català del segle XIX, De la mística a les barricades Introducció a l’esperitisme català del XIX dins el context ocultista europeu 2001, premi Carles Rahola 2000, i la seva continuació  Cos i revolució L’…

Substancialment és una tècnica de l’èxtasi, la qual, segons la mentalitat primitiva, permet d’entrar en comunicació directa amb potències superiors divinitats, éssers suprems, esperits, etc o, en alguns casos, d’identificar-s’hi estat de possessió i d’encaminar llur acció sobrenatural en favor dels individus i de la comunitat que en tenen necessitat Aquest caràcter extàtic o de possessió distingeix el xamanisme d’altres formes de sacerdoci, sobretot de la bruixeria o la fetilleria D’una manera específica el xamanisme és propi dels pobles de l’Àsia septentrional i central, bé que…

Les seves funcions, entre d’altres, consisteixen a gestionar les transferències d’informació internes, procurar la comunicació de l’ordinador amb els operadors, controlar l’execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos memòria, unitat aritmètica, etc, carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l’espai de memòria i dels diferents perifèrics, etc Els sistemes operatius actuals permeten el treball en xarxa, l’execució de diversos processos concurrentment multitasca, i disposen d’una interfície gràfica amb l…