Resultats de la cerca

El seu fundador, Aḥmad ibn Ṭūlūn, instaurà un règim militar que comportà un període de gran prosperitat tant econòmica com cultural El succeí el seu fill, Ḫumārawayh 884-896, que mantingué bones relacions amb el califa Els seus successors, Ǧayš 896 i Hārūn 896-905, després de la presa de Damasc per part dels càrmates, perderen de nou el territori i el país fou regit un altre cop per governadors nomenats pel califa de Bagdad i dependents d’ell

El 1703 els monjos s’establiren al Peloponès, però el 1715 n'hagueren de fugir, davant la invasió turca, i s’establiren a l’illa de San Lazzaro, a Venècia, on encara subsisteix el monestir Aquest ha estat, des d’aleshores, un centre espiritual i cultural, on és estudiada i difosa la tradició literària, musical i religiosa del poble armeni El 1773 en sorgí una altra branca, que s’establí a Viena, i que manté les mateixes característiques

El govern valencià PSPV-Compromís-Unides Podem aprova la Llei de la funció pública, que regula les competències i les actuacions dels funcionaris sense concretar el coneixement de valencià Segons la Generalitat, l’omissió respon a la desigual presència de la llengua pròpia al País Valencià, que a partir del reglament s’haurà d’adaptar als diferents casos Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià critiquen la llei perquè contradiu l’Acord del Botànic en matèria lingüística

Els seus primers treballs consistien en fotografies que posaven en evidència, de forma simbòlica i gairebé metafòrica, el rol de l’artista en el nostre sistema social i cultural Actuant com a escenificacions, són imatges referents als gèneres clàssics de la pintura, com l’autoretrat i la natura morta Realitzà diferents sèries, com les Atopies , les Chambres o les Tombeaux , en les quals tracta l’absència i la mort des de referents constants a la vanitas

Dugué a terme treball de camp a Surinam 1928-29, Dahomey 1931, Brasil 1941-42 i a l’Àfrica negra el 1953, el 1956 i el 1957 Professor de la North Western University, s’interessà especialment pels processos de canvi cultural i d’aculturació en la línia de F Boas Entre les seves obres cal esmentar Dahomey An Ancient West African Kingdom 1938, The Economic Life of Primitive Peoples 1940 i Man and His Works 1948

Duc d’Urbino Estigué al capdavant de les milícies de Milà i de Florència i de Ferran I de Nàpols Passà després a dirigir els exèrcits pontificis de Pius II, que el recompensà amb el títol de vicari de l’Església 1463 Fou cap de la lliga italiana i vencé els venecians a Molinella 1467 Fou un dels mecenes més importants del seu segle i convertí el seu ducat en un destacat focus cultural de l’època

Pretengué d’ésser una revista política, cultural i d’orientació ideològica comunista, i inserí sovint reportatges informatius sobre l’URSS El seu primer director fou Daniel Domingo Montserrat, i en foren principals redactors Àngel Estivill, Jordi Arquer, Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jaume Miravitlles, etc Tingué una segona època abril-octubre del 1934 i una tercera gener-maig del 1937 —aquesta com a portaveu del POUM— amb collaboracions regulars de Baptista Xuriguera, Pere Bonet, JOltra i Picó, Andrade, etc

Fundat amb el títol de Santa Creu ~979 per sant Romuald, hi residí sant Pere Damià, i més tard hi sojornà Dant Erigit en abadia el 1325, fou centre cultural gràcies al cardenal Bessarió Cap d’una congregació benedictina independent, fou unit 1569 als camaldulencs Suprimit el 1579, fou restaurat definitivament a la darreria del segle XIX L’església és romànica, amb elements dels segles X i XII el monestir és dels segles XV i XVIII

Pretengué una acció cultural i regeneracionista, sovint ambigua, al marge del sistema de partits polítics de la Restauració Es presentà a les eleccions municipals de Palma del 1915 i el 1917 Tingué com a òrgan el setmanari “La Vanguardia Balear” S'hi succeïren en la presidència, entre altres, Jeroni Massanet 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, José María Eyaralar 1927-28 i Joan Mulet 1928-30 A partir del 1924 figurà també en els llocs directius Francesc de BMoll

Tractà sobre la cooperació transfronterera, les comunicacions, el patrimoni cultural, l’ordenació del territori i el medi ambient als Pirineus, com també del marc jurídic dels problemes de muntanya Hi participaren representants dels governs de l’Estat espanyol i francès i de les institucions públiques representatives d’Andorra, de les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc, i de les regions de programa de l’Estat francès del Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània