Resultats de la cerca
Es mostren 5200 resultats
Josefina
Història
Emperadriu dels francesos.
Filla d’un gentilhome pobre, es casà 1779 a setze anys amb el vescomte Alexandre de Beauharnais , amb el qual tingué dos fills, Eugène de Beauharnais i Hortènsia de Beauharnais , i s’en separà el 1785 Barras, protector seu, li féu conèixer el jove general Napoleó Bonaparte, amb el qual es casà 1796 i a l’ascensió del qual contribuí, sense, però, ésser-li fidel Malgrat els consells de la família, Napoleó associà Josefina al seu triomf i la coronà emperadriu dels francesos i reina d’Itàlia, després d’haver-s’hi casat per l’Església 1804 Com que no li donava cap fill, hagué d’acceptar el divorci…
Hu Yaobang
Història
Polític xinès.
Membre del secretariat central de les joventuts del partit comunista 1933, les dirigí a partir del 1952, però hagué d’abandonar el càrrec el 1966 arran de la seva oposició a la Revolució Cultural Reaparegué l’any 1972 a l’ombra de Deng Xiaoping i s’encarregà de reorganitzar l’Acadèmia Xinesa de Ciències 1975, però tornà a caure en desgràcia l’any 1976 Rehabilitat a l’XI congrés del partit comunista 1977, esdevingué membre del politburó des del 1978, secretari general d’aquest 1978-80 i secretari general del partit 1980 i 1982-87 La seva mort fou un dels desencadenants del moviment estudiantil…
Ermengol III d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1038-66).
Fill i hereu d’ Ermengol II , hagué de lluitar contra els sobirans sarraïns de Lleida i de Saragossa, els quals, després de la conquesta definitiva d’Àger el 1050, obligà a pagar-li paries Estretament aliat amb el seu cosí Ramon Berenguer I de Barcelona, del qual el 1050 rebé en feu la plaça de Cubells, li calgué també fer cara a les pretensions del turbulent comte de Cerdanya Ramon Guifré I Casat amb Sança, filla de Ramir I d’Aragó, intervingué brillantment en el setge i la conquesta de Barbastre 1064, i trobà la mort en el contraatac sarraí a aquesta ciutat 1066, la defensa de la qual li…
Enric V d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1413-22), fill d’Enric IV.
Reprimí durament els lollard i intentà de reconciliar les diverses faccions dels magnats per desviar llur ambició cap als interessos de la corona anglesa a França Aprofità les diferències entre borgonyons i armanyaguesos per a continuar la guerra dels Cent Anys obtingué la victòria d’Azincourt 1415, i inicià després la conquesta sistemàtica de Normandia 1419 Aconseguí que Carles VI de França permetés el seu matrimoni amb la seva filla Caterina i el considerés com a regent i hereu dels seus regnes tractat de Troyes, 1420 Fou reconegut rei de França pels Estats Generals, però aquest títol reial…
Arat de Sició
Història
Militar
Estrateg de la Lliga Aquea
.
El 251 alliberà Sició de la tirania de Nicocles i la incorporà a la Lliga Aquea, de la qual fou nomenat estrateg el 245 i reelegit en anys alterns gairebé fins a la seva mort Tingué l’obsessió de convertir la Lliga en una gran potència, i per això adreçà la seva política a contrarestar la voluntat hegemònica de Macedònia, aliada amb la Lliga Etòlia, i la voluntat d’independència i d’expansió d’Esparta Bé que la seva acció política i diplomàtica fou hàbil, com a general fou mediocre i no reeixí a donar a la Lliga l’organització militar adequada A la fi hagué de reconèixer de fet l’hegemonia…
Francesc d’Aragó i de Borja
Història
Literatura
Noble i escriptor.
A la mort del seu germà Ferran 1592 es titulà duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça Francesc I 1592-98 El 1608 hagué de renunciar al primer títol, que passà a la seva neboda Maria Lluïsa el segon, revertí, el 1598, a la corona com a conseqüència dels acords del seu germà Ferran amb el rei a canvi de la renúncia a les comandes ofertes pel rei obtingué el comtat de Luna 1608 Escriví uns famosos Comentarios a los sucesos de Aragón en los años 1591-92, uns Discursos políticos, así en razón de estado como de la buena educación de un príncipe 1620 i mantingué una llarga correspondència amb…
Anna de Savoia
Història
Emperadriu de Bizanci.
Filla d’Amadeu V, comte de Savoia, i de Maria de Brabant Canvià el seu nom de Joana pel d’Anna en contreure matrimoni 1326 amb Andrònic III, coemperador de Bizanci mort el 1341 En esdevenir regent de llur fill Joan V, s’oposà, formant partit amb l’almirall Áleksis Apókaukos i el patriarca de Constantinoble, al manteniment de la preponderància exercida per Joan Cantacuzè en vida de l’emperador Revoltat, Cantacuzè es proclamà emperador a Tràcia, amb el nom de Joan VI sis anys després, mort Apókaukos, entrà a Constantinoble 1347, essent reconegut emperador igual que Joan V Anna hagué de cedir,…
Joan Rafa Mas
Futbol
Futbolista.
Començà a l’Alella, després jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1927-29 i al Futbol Club Barcelona A mitjan temporada 1929-30 fou cedit al Club de Futbol Badalona, però després hi hagué un litigi entre ambdós clubs, ja que per jugar amb l’equip badaloní el Barça li havia donat la baixa La federació determinà que en l’edició 1930-31 el jugador continués amb el Badalona i en la següent temporada retornés al club barcelonista Lateral esquerre, romangué al Barça fins a la temporada 1937-38, disputà 138 partits i marcà un gol Guanyà cinc Campionats de Catalunya, una Lliga Catalana i una Lliga…
Jaume Amat Fontanals

Francesc, Joan, Jaume i Pere (d’esquerra a dreta) Amat Fontanals
Arxiu Club Egara
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Durant tota la seva carrera esportiva jugà al Club Egara i fou un dels membres de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues vegades la Copa d’Europa 1969, 1970, fou campió de lliga en cinc ocasions 1971-75 i aconseguí vuit Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou cinquanta vegades internacional amb la selecció espanyola i aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Roma 1960 També participà en els Jocs de Tòquio 1964 i els de Munic 1972, encara que hagué de renunciar als Jocs de Mèxic 1968 per motius extraesportius El 1960 rebé la medalla de plata al mèrit…
El Gènesi: un mite d'origen
Llibre sagrat de jueus i cristians, venerat igualment pels musulmans com un dels seus llibres sants, la Bíblia s’obre amb el llibre del Gènesi, que conté els mites d’origen del poble jueu La tradició jueva i la cristiana primitiva atribueix a Moisès l’autoria del Gènesi, juntament amb la dels altres quatre llibres de la Torà Pentateuc en la tradició cristiana l’exegesi moderna, però, tant jueva com cristiana, ho ha desmentit El llibre és, en realitat, una refosa de mites d’origen i tradicions llegendàries anteriors del poble jueu, que pot ser datada en els segles VI i V aC És remarcable la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina