Llibre sagrat de jueus i cristians, venerat igualment pels musulmans com un dels seus llibres sants, la Bíblia s’obre amb el llibre del Gènesi, que conté els mites d’origen del poble jueu. La tradició jueva (i la cristiana primitiva) atribueix a Moisès l’autoria del Gènesi, juntament amb la dels altres quatre llibres de la Torà (Pentateuc en la tradició cristiana); l’exegesi moderna, però, tant jueva com cristiana, ho ha desmentit. El llibre és, en realitat, una refosa de mites d’origen i tradicions llegendàries anteriors del poble jueu, que pot ser datada en els segles VI i V aC. És remarcable la importància que la narració atribueix a la creació i la seqüència d’aparició dels éssers vius (primer els productors primaris, després els animals aquàtics, a continuació els terrestres i finalment els humans, objecte d’una creació independent a imatge i semblança de Déu). En la interpretació literal dels darrers versicles de la citació, alguns pensadors moderns han vist la justificació de la visió del món que ha caracteritzat els pobles de tradició cultural judeocristiana com un espai a apropiar-se i a explotar.
“Déu digué: —Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra. I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo. Hi hagué un vespre i un matí i fou el tercer dia.
[...]
Déu digué: —Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel. Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. Déu els beneí dient-los: — Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra. Hi hagué un vespre i un matí i fou el cinquè dia.
Déu digué: —Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs. I va ser així. Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.
Déu digué: —Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.
Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los: —Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells de cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
Déu digué encara: —Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra els dono l’herba verda per aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.”
“El Gènesi” (1, 11-13 i 20-28), Bíblia Catalana Interconfessional. Reproduït amb el permís d’Editorial Claret