Resultats de la cerca
Es mostren 2188 resultats
X Sporting Club
Futbol
Club de futbol de Barcelona, un dels pioners de Catalunya.
Fou fundat l’any 1902 amb el nom de Football Club X i esdevingué un dels clubs més destacats de la primera dècada del segle A partir de la temporada 1903-04 prengué part en el Campionat de Catalunya de primera categoria En l’edició 1905-06, en suspendre el Reial Club Deportiu Espanyol les seves activitats, molts jugadors d’aquest club ingressaren a l’X, entre els quals hi havia el porter Gibert i Sampere Aquest fet el beneficià de tal manera que acabà proclamant-se campió de Catalunya tres vegades consecutives 1906, 1907, 1908 El 1908 adoptà el nom d’X Sporting Club amb la intenció de crear…
Esglésies de la Selva anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les esglésies, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Amer Santa Maria d’Amer Sant Miquel d’Amer Sant Agustí de Lloret Salvatge Sant Marçal del Colomer Santa Brígida Sant Climent d’Amer Sant Genís Sacosta Anglès Sant Miquel d’Anglès Sant Amanç Sant Pere Sestronques Santa Bàrbara Arbúcies Sant Quirze d’Arbúcies Sant Cristòfol de Cerdans Sant Mateu de Joanet Sant Pere Desplà Santa Maria de Lliors Sant Climent Sant Iscle Sant Nazari Santa Obina Sant Pere del castell de Montsoriu Blanes Santa Maria de Blanes La Mare de Déu…
Sant Pere de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en fidel servei…
Llengua abolida (1973-1989)
Literatura catalana
Obra poètica completa de Maria-Mercè Marçal, publicada el 1989.
El volum aplega, cronològicament, els llibres Cau de llunes 1977, Bruixa de dol 1979, Sal oberta 1982, incorpora la secció Escarsers , composta per set poemes escrits per a ocasions puntuals entre el 1980 i el 1982, Terra de mai 1982, quinze sextines que va incloure a la primera secció de La germana, l’estrangera 1995, i Desglaç 1989, poemari que dona a conèixer per primera vegada Llengua abolida respon a la idea de l’autora de donar unitat a tot un cicle poètic, temporalment breu 1973-89, i molt compacte, que sols es perllonga amb el volum pòstum Raó del cos 2000 Marçal respecta l’ordenació…
Sant Antoni de Vilamajor
La capella de Sant Lleïr (Sant Antoni de Vilamajor)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al sector de la depressió vallesana del peu del Montseny.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Pere de Vilamajor N, Cardedeu W i Llinars del Vallès E i S És un terme planer, amb petites elevacions que només a l’extrem N arriben als 309 m, però que li donen una altitud mitjana de 240 m És solcat de N a S per diferents rieres, com la de Vallserena i la de Vilamajor, que conflueixen dintre el terme, i pels torrents del Joncar, Ribalta i el de Rifà o del Fou, els quals conflueixen en la riera de Mogent Comprèn el poble i cap de municipi de Sant Antoni de Vilamajor, els barris del Fou, la Freixeneda, el Pla, Sant Lleïr,…
Santa Pau

La Vila Vella de Santa Pau
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al pla d’Olot.
Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del Ser, riu que es forma a la Font Pobra i…
el Solà
Barri
Barri residencial de Sant Julià de Lòria (Andorra), format per torres, generalment de residència permanent, just al peu del Rocafort.
la Salut de Vallfogona
Santuari
Santuari del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès), situat entre la vila i l’antiga església parroquial de Sant Julià.
Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell 1761, amb un cambril 1825 i amb un campanar 1884 Ha perdut els antics retaules i pintures 1936, però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona
Porcia
Localitat
Localitat de la província de Pordenone, al Friül - Venècia Júlia, Itàlia, situada a 5 km de la ciutat de Pordenone.
Reiners
Reiners
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall del Tec, entre els dels Banys d’Arles i Ceret.
Comprèn, a més, la vall baixa del riu Ample i la vall de la riera de Reiners , amb la dels seus tributaris, de les Pinyeteres i de la Vallera vers l’W inclou també un sector de les muntanyes que dominen els banys d’Arles, fins a les mateixes gorges de Montdony Gran part del terme és boscada, especialment la meitat meridional alzines, roures, castanyers i faigs La superfície agrícola ocupa 281 ha, vora la vall del Tec Els conreus més importants són arbres fruiters 113 ha cirerers, pomeres, presseguers i albercoquers, vinya 112, hortalisses 17, cereals 6 i pastura i farratge 23 La ramaderia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina