Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Retorn dels presos polítics a les presons de Catalunya
Els nou líders independentistes encausats tornen a les presons catalanes un cop el judici de la causa especial 20907/2017 queda vist per a sentència Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arriben a la presó de Lledoners, després d’un viatge de més de dos dies des de Soto del Real amb parades a Valdemoro, Zuera i Can Brians, mentre que Carme Forcadell i Dolors Bassa arriben directament des de la presó d’Alcalá Meco a Puig de les Basses i Mas d’Enric després de set hores de viatge
La Rambla
Setmanari
Setmanari catalanista i esportiu, aparegut a Barcelona pel febrer del 1930 en substitució de la publicació totalment esportiva La Nau dels Esports (1929-30).
Finançat per l’advocat Josep Sunyol i Garriga, fou dirigit per Josep M Massip Hi collaboraven Nicolau d’Olwer, Manuel Carrasco i Formiguera, Josep M de Sagarra, Carles Soldevila i Francesc Macià i n'eren redactors, entre altres, Joaquim Ventalló i Domènec de Bellmunt La seva actitud política li valgué diverses multes i dues suspensions de l’abril del 1930 a l’abril del 1931, i de l’agost del 1935 al gener del 1936, durant les quals fou substituït per La Rambla de Catalunya En reprendre la publicació, el segon cop 9 de gener de 1936 esdevingué diari de la nit Rambla
decret sobre la Llengua Materna a l’Escola
Decret de 29 d’abril de 1931, dictat per Marcel·lí Domingo a instàncies de la Generalitat de Catalunya, que regulava l’ensenyament en llengua materna a totes les escoles primàries de la República Espanyola.
A Catalunya el comitè creat per a la seva aplicació 7 de maig de 1931 era format pels òrgans de cultura de l’ajuntament de Barcelona i la Generalitat i pel seminari de pedagogia de la universitat Joaquim Xirau fou president d’aquest comitè, i Alexandre Galí, secretari, i els seus principals objectius foren el control en la publicació dels nous texts escolars i de l’ensenyament en català La utilització de la llengua materna a l’escola fou també tractada en el decret de la Generalitat de 12 de setembre de 1936, que hi donà un sentit pedagògic i d’afirmació nacional
concili IV del Laterà
Dotzè concili ecumènic, convocat per Innocenci III (1215).
Fou el més important dels concilis medievals, per tal com marcà l’apogeu de l’autoritat política i religiosa del papat Tractà de la futura croada la cinquena, 1217, afavorí la croada albigesa i intensificà la lluita contra el catarisme Confirmà la decisió del concili de Montpeller de desposseir Ramon IV de les seves terres llenguadocianes Redactà una fórmula de fe on apareix per primera vegada oficialment el mot “transsubstanciació” Establí l’obligatorietat de la confessió anual i de la comunió pasqual Condemnà les doctrines de Joaquim de Fiore Reconegué al patriarcat de…
Centre Català
Política
Partit polític creat a Barcelona el 1976.
Fou presentat públicament el 23 de febrer de 1976 Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals hi havia Joan Mas i Cantí —president—, Joaquim Molins i Amat —secretari general—, Carles Ferrer i Salat i Carles Güell de Sentmenat Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai de centredreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya El 1978 s’integrà en la nova Unió del Centre de Catalunya
Fèlix Albajes i Garcia
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la…
Joan Garrabou i Bigas
Literatura
Dret
Advocat i escriptor.
Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre militars catalans Prim , 1985 Joffre , 1986 Tristany , 1988 i Cabrera , 1989 i llibres de temàtica documental…
Lluís Domingo
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Fou deixeble d’Hipòlit Rovira i de Baptista Balaguer, i també de Jaume Molins el Vell Formà part de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, des del 1754, i esdevingué director d’escultura de la de Sant Carles des del 1765 —abans de la seva creació oficial— De la seva obra escultòrica sobresurt l’interior, barroc, de Sant Andreu, a València, sobre un projecte de Rovira, treballs a la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de València i Sant Joaquim i santa Anna a l’església parroquial de Llíria Hom el considera una figura de transició entre el barroc i el neoclàssic
Salvador Maluquer i Nicolau
Biologia
Història del dret
Advocat i naturalista.
Fill de Joan Maluquer Especialista en entomologia, fou membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí el 1910 El 1918, juntament amb els seus germans Joaquim i Josep publicà la revista Physis És autor de diverses obres d’ensenyament i de divulgació científica L’aquari d’aigua dolça 1918, Llibre de la natura 1932 i El microscopi 1936 En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació Treballs 1981 Fou pare del…
Joan Jover i Serra

Joan Jover i Serra
© Fototeca.cat
Serra
Industrial, nat en una família pagesa originària de Copons, dedicada posteriorment a la indústria tèxtil.
Creà l’empresa de navegació Jover y Serra Fou vocal de la Companyia General de Crèdit El Comercio 1865 i del Banc de Barcelona 1875 Participà en el capital fundacional del Banc Hispanocolonial 1876 Fou diputat a corts per Igualada, i creà a Gelida la fàbrica de paper La Gelidense i una de tubs per a quinqués El seu fill Joaquim Jover i Costas Barcelona 1854 — 1922 transformà els seus vaixells de vela en vaixells de vapor i durant la guerra de Cuba els posà a disposició del govern, i per això li fou concedit el títol de marquès de Gelida 1896
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina