Resultats de la cerca

S'havia casat el 1788 amb el marquès de Fontenay, del qual es divorcià el 1793 El mateix any fou empresonada a Bordeus pels republicans, però aconseguí d’ésser alliberada gràcies a la seva relació amb Jean L Tallien fou arrestada novament a París el 1794 pel Comitè de Salvació Pública, cosa que contribuí a l’activa intervenció de Talien en la caiguda de Robespierre Casada amb aquell 1794, tingué una gran influència en la societat parisenca dels anys post-revolucionaris fou coneguda per Notre-Dame de Thermidor Divorciada el 1802, es casà el 1805 amb François Riquet de Caraman,…

Comte d’Aguilar, marquès consort d’Hinojosa i comanador de l’orde de Sant Jaume a Aledo i Torana El 1640 formà part de l’exèrcit castellà que entrà a Catalunya Lluità contra els catalans en esclatar la guerra dels Segadors, i en 1641-42 fou lloctinent de Felip IV de Castella a la zona ocupada de Catalunya Installat a Tarragona, féu incursions i s’apoderà d’Alcover desembre del 1641 i de Reus gener del 1642 assaltà el Vendrell i el 1643 formà part de l’expedició contra Miravet Ribera d’Ebre, on fou completament derrotat

Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i conreà el gravat

Primer marquès de Mont-roig 21 de febrer de 1887 Fou diputat per Vic 1869-71, i el 1871, governador civil de Girona i, més tard, de Castelló de la Plana Fou diputat a corts per Granollers 1871-72, 1881-83, 1883-84, 1884-86, 1886-87, 1891-93, 1893-95 i 1898 i per Cuba 1881-84, i senador vitalici des del 1898 L’any 1872 fou nomenat secretari de la presidència del Consell de Ministres i el 1883 Director General del Deute Primerament formà part del partit progresista, posteriorment del liberal de Sagasta i, finalment, del conservador de Maura 

Vuitè duc d’Escalona, marquès de Villena i de Moya i comte de Xiquena Fou virrei de Navarra i lloctinent de Catalunya 1693-94, on palesà la seva imperícia militar en ésser derrotat a la vora del Ter per l’exèrcit francès que envaïa el Principat Aquest ocupà Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit, motiu pel qual fou destituït Fou virrei d’Aragó 1694-95, de Sicília 1701-02 i de Nàpols 1702-07 Havent tornat a Madrid, fou majordom major de Felip V Suggerí al rei la creació de l’Academia Española de la Lengua 1714, i en fou el primer president

Marquès de Mendigorría, títol obtingut en la batalla d’aquest nom contra els carlins 1835 Fou capità general de Catalunya 1849 durant la guerra dels Matiners Fou cap de l’expedició espanyola a Itàlia en ajut del papa Pius IX 1849 El 1854 es destacà a Madrid pel fet d’haver intentat de reprimir l’alçament progressista, com a cap del govern 18-20 de juliol Fou ministre de la guerra 1864-65 i 1872-73 Publicà Memoria sobre los sucesos de 1854 1855, La revolución de Roma y la expedición española a Italia 1882 i Mis memorias íntimas 1886-89

Del castell que donà nom al poble de Castellestaó, conegut popularment com “el castell”, no hi ha referències anteriors al 1300 Els orígens de l’indret semblen ser molt antics, si considerem la valle Stacione vall d’Estaó com la denominació medieval de la Vall Fosca En aquest sentit, el “castell d’Estaó” podria haver estat el primitiu centre de la vall, d’on va prendre el nom Castellestaó consta en el fogatjament del 1381 com un feu de Joan de Bellera Al segle XVII encara depenia dels Bellera i l’any 1831 n’era titular el marquès de la Manresana

El seu fundador, Johannes Adolph Ibach Barmen, Westfàlia 1766-1848, es formà com a constructor artesanal d’orgues i fabricà el seu primer pianoforte , de taula, el 1794 Foren els seus fills, especialment Carl Rudolph, els qui n’organitzaren la producció industrial des del 1825, tot convertint-la en empresa pionera del concepte modern de producció serialitzada d’instruments domèstics a gran escala Des del 1885, any en què obrí una factoria exclusivament dedicada a pianos verticals i n’augmentà extraordinàriament la producció, és una de les marques líder del sector i s’hi destaca pels models d’…

Membre de la comissió esportiva del Reial Club de Tennis de Barcelona i de diverses juntes directives del club El 1953 participà en la creació del Trofeu Comte de Godó, del qual fou jutge àrbitre des de l’inici fins al 1982, i director fins a la seva mort El 1958 fou nomenat capità de l’equip espanyol de Copa Davis El 1972 fou director de la Copa Masters celebrada a Barcelona Fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Tennis durant el mandat del marquès de Cabanes Formà part de la junta directiva de l’Associació de Clubs Campions d’Europa

Fundat el 1964, guanyà set vegades el Campio-nat d’Espanya per equips masculins 1965, 1966, 1967, 1969-72 i dos Campionats d’Espanya per equips femenins 1953, 1954 Competí dotze temporades a la Lliga estatal 1962-74 i la guanyà en dues ocasions 1971, 1972 També guanyà cinc vegades el Campionat de Barcelona durant l’època que no s’organitzaven els Campionats de Catalunya L’equip juvenil guanyà quatre títols d’Espanya per equips a final dels anys seixanta i principi dels setanta Els seus jugadors més destacats foren els campions d’Espanya Martí Olivar, Jordi Ibáñez, Joan Marqués i Joan Sureda