Resultats de la cerca

Jugà durant tota la seva trajectòria esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona, club on es formà Amb el primer equip aconseguí nou Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1974, 1976, 1979-83 i quatre Lligues 1977, 1980, 1981, 1982 Participà amb la selecció espanyola en dos Jocs Olímpics, Moscou 1980, on aconseguí la medalla d’argent, i Los Angeles 1984, on obtingué la vuitena posició

Fou professional entre el 1982 i el 1992 S’imposà a la Volta a Lleida 1982 És el ciclista que més vegades ha guanyat la classificació de les metes volants a la Vuelta a Espanya, un total de cinc, i a més de forma consecutiva 1987-91 També guanyà tres etapes de la mateixa ronda Formà part del Kelme 1982-86, el Colchón CR 1987, l’Helios CR 1988-89 i el Puertas Mavisa 1990-92 Una vegada retirat fou comentarista de curses ciclistes en català per TVE i responsable de la web de la Vuelta a España També ha pres part en proves de bicicleta de muntanya com ara la Titan Desert

Disputà algunes curses amb Alfa Romeo, BMW, Delage i Salmson 1954-56 Ingressà a la Penya Motorista Barcelona, de la qual fou nomenat president de relacions esportives Participà en l’organització de les primeres 24 Hores de Motociclisme de Montjuïc 1955 Impulsà la Cursa a l’Arrabassada, el Ralli dels Pirineus, el Ralli de les Dues Catalunyes i la Cursa delMontseny, que poc després formà partdel Campionat d’Europa de muntanya Fou comissari d’importants curses internacionals, vicepresident de la Federació Espanyola d’Automobilisme 1961-91 i membre de la junta directiva del Reial Automòbil Club…

Establert a la Residència Blume de Barcelona l’any 1972, competí a les files del Futbol Club Barcelona i el Castalia OJE Fou campió d’Espanya dels 200 m llisos a l’aire lliure 1975 i dels 400 m lliure en pista coberta 1978 Fou també campió de Catalunya en la prova dels 200 m llisos 1980 i en relleus 4 × 100 m 1979, 1982 Baté el rècord català dels 100 m llisos a l’aire lliure 1978 i de relleus 4 × 100 m 1982

El lloc és esmentat el 1011 dins el terme del castell de Gaià Té l’antiga església romànica, sense culte, del segle XII, que fou sufragània de Santa Maria de Gaià entre els segles XIV i XIX El 1878 hom li concedí de nou la categoria de parròquia i fou construïda una nova església, acabada el 1887, i una rectoria a tres-cents metres de l’antiga

Situació Perspectiva de la façana de ponent de l’església, adossada al seu mas homònim ECSA - M Anglada La capella de Sant Miquel està annexionada a una gran casa homònima, a prop del torrent de Calabret, en el vessant esquerre del Segre i a 930 m d’altitud, que queda a sobre del poble d’Alàs Mapa 35-10216 Situació 31TCG776892 S’hi arriba per una pista forestal d’1,3 km de recorregut, que s’inicia en el trencall de la carretera de Cerc a Ortedó, que es troba on comença un fort revolt abans d’arribar a Ortedó a 9 km de la Seu d’Urgell, o sigui a 5 km de Cerc El trencall queda al costat de…

Vida i Obra Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló i germà del pintor Bartomeu Lluís Ferrà Estudià dret i filosofia i lletres a València i Barcelona 1902-10 i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Guanyà una plaça de bibliotecari i fou destinat a la Biblioteca Jovellanos, de Gijón 1911-13 i a Barcelona 1913-36, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina A Barcelona, fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1913-36, on exercí el seu mestratge cívic entre els joves estudiants  Des del 1936 residí a Mallorca, on dirigí la Biblioteca Pública 1936-47 Tingué…

El terreny és molt accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de La Matanza puig de Calderon, 1 839 m alt, al límit amb Aragó, el punt més alt del País Valencià i de Tortajada El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l’àrea forestal 3 600 ha i gran extensió de matollar 1 800 ha Els conreus es limiten a un centenar d’ha dedicades sobretot a cereals blat i ordi i vinya La ramaderia ovina uns 2 000 caps aprofita els pasturatges locals A partir del 1950 s’ha accentuat la minva de la població ja iniciada al s XIX, fins a perdre una tercera part dels habitants en 1960…