Resultats de la cerca
Es mostren 41622 resultats
indeterminació
Matemàtiques
Expressió que no té un valor determinat.
En el càlcul de límits hom es pot trobar amb les indeterminacions 0/0, ∞/∞, 0∞, ∞ 0 , 0∞, 1∞, ∞—∞, les quals, mitjançant certs procediments, tals com la regla de L’Hôpital, poden ésser superades
improvisació
Música
Execució musical espontània no codificada ni escrita.
És present tant en les cultures musicals dels pobles primitius com en la dels més desenvolupats, i en la música occidental té un protagonisme indiscutible en el jazz En la música polifònica medieval, hom improvisava sobre un cant donat en l' organum , el discant i el fals bordó A partir del s XVI fou la base de la música instrumental que acompanyava i ornava el cant formes musicals instrumentals basades en la improvisació foren el preludi, el tiento , la intonatio , la fantasia i el ricercare Als ss XVII i XVIII fou limitada als instrumentistes de teclat, que improvisaven sobre tema lliure o…
acíclic | acíclica
mesomeria
Química
Propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una forma característica.
És anomenada també ressonància Hom defineix un compost que presenta mesomeria com un híbrid de ressonància o estat mesomèric d’una mateixa substància, la fórmula de la qual aleshores és representada mitjançant la de les diverses formes possibles separades amb el signe ↔ així per exemple, hom té Les formes mesòmeres, dites també formes límit o en ressonància , d’una mateixa substància difereixen per la distribució dels electrons d’enllaç, alguns dels quals es desplacen d’àtom efecte mesomèric, bé que els àtoms ocupen les mateixes posicions en totes dues formes Cal dir que l’estat real de la…
premi Lola Anglada
Premi de poesia en llengua catalana que atorgà anualment, des del 1984 i fins el 2005, Caixa Terrassa i l’Ajuntament de Terrassa, tot i que el 2004 no es va convocar.
L’entrega del premi tenia lloc dins la Nit de Santa Llúcia Relació d'obres i autors guardonats 1984 El planeta dels Set Sols , de Mercè Canela 1985 Set que no dormen a la palla , de Miquel Desclot 1986 Set gates de vida d’ Agustí Alcoberro 1987 L’Estel sent el temps , de MAssumpció Ribas 1988 Sis contes per a regal , de Salvador Comelles 1989 L’estiu a la ciutat , de Rosa Iborra 1990 Si les persones parlessin , de Xavier Bertran 1991 Contes per a un món millor , d’Enric Larruela 1992 Nyatiti la Filla del Clan , d’ Andreu Sotorra 1993 Qui vol un conte , de Joles Sennell 1994…
Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació
Educació
Llei d’educació aprovada per les Corts Generals de l’Estat espanyol al final de l’any 2002 i que no s’aplicà totalment.
Amb aquesta llei hom intentà substituir la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu LOGSE i regular tot el conjunt del sistema A causa del canvi de govern que es produí el 2004, només se n'aplicaren alguns articles, com els que regulen les repeticions de cursos a l’educació secundària, mentre que un dels aspectes més destacats, l’examen de revàlida del batxillerat, no tirà endavant El govern socialista espanyol inicià l’elaboració d’una Llei Orgànica de l’Educació -que a mitjan 2005 es trobava en la fase d’avantprojecte- per a substituir tant la llei de qualitat com…
diastereomeria
Química
Estereoisomeria no òptica que, en les molècules amb dos o més centres d’asimetria diferents, presenten entre ells els possibles parells de formes enantiomèriques.
Així, si una molècula conté dos centres d’asimetria, A i B , els quals poden adoptar independentment la configuració dextrogira + i la levogira -, pot presentar evidentment quatre formes enantiomèriques + A + B , + A - B , - A + B , i - A - B , de les quals tant la primera i la quarta com la segona i la tercera són parells enantiomèrics, mentre que ambdós parells no ho són entre ells hom diu aleshores que són formes diastereomèriques o simplement diastereòmers En general, una molècula amb n centres d’asimetria diferents dona lloc a 2 n estereoisòmers que formen 2 n - 1 parells d’…
proposició
Lògica
En una perspectiva i valoració epistemològiques (i no simplement lògiques) del judici, contingut de coneixement diversament determinat segons el seu origen o la seva validesa.
En aquest sentit hom divideix les proposicions en a priori i a posteriori , segons que siguin independents o dependents de l’experiència Entre altres possibles divisions epistemològiques de les proposicions cal destacar les establertes per SKröner 1955, que distingeix entre regles o normes , proposicions lògiques i proposicions relatives a fets, i per CDBroad 1924, segons el qual hi ha proposicions a priori i proposicions empíriques , subdivisibles les unes i les altres en proposicions no inferides i inferides , i finalment proposicions postulades , o postulats postulat
família estricta
Sociologia
Dret
Estructura familiar composta pel matrimoni i pels fills no casats (o que no viuen amb la seva parella).
És el tipus de família predominant en les societats avançades
de trànsit
Economia
Dret fiscal
Dit de les mercaderies que no paguen drets d’entrada en un indret que no fan sinó travessar.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina