Resultats de la cerca
Es mostren 2237 resultats
la Vilella Alta

Panoràmica del Priorat, amb el nucli de la Vilella Alta i el Montsant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de la Vilella Alta, dins el Priorat històric, es troba a la vall del riuet d’Escaladei fins poc abans de la seva confluència al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa aquesta vall forma l’eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu extrem el petit barranc de la Font de l’Àliga, procedent del terme veí de la Morera de Montsant Limita amb els municipis de Gratallops SW, la Vilella Baixa W, Cabassers NW, la Morera de Montsant N i Torroja del Priorat E i SE És accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant a la dreta del riuet…
Torroja del Priorat

Torroja del Priorat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a la part central de la comarca, limitant amb la Morera de Montsant N, Poboleda E, Porrera SE, Gratallops SW i la Vilella Alta W, a migdia del Priorat històric, a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme en diagonal de NE a SW i forma pronunciats meandres a migdia, abans d’entrar al terme de Gratallops Rep per l’esquerra els barrancs del Coll de Poboleda i de la Vall del Metge i per la dreta els de les Comes, de la Vall dels Amigers, de Pardalasses o Pas de l’Ase i de la Vall de Vinyes El territori és molt trencat hi arriben els darrers…
Canigó
Panoràmica de Canigó des de Pontellà (Rosselló)
© Fototeca.cat
Massís orogràfic dels Pirineus, el més oriental dels que depassen els 2.000 m.
El relleu Dins el sòcol d’esquists paleozoics empastats de granit fins a una profunditat de milers de metres, es dreça a l’angle NE de la zona axial damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d’una banda, del Vallespir i de l’Alt Empordà, de l’altra Els materials foren afaiçonats en una plana d’erosió damunt la qual actuà el glacialisme quaternari amb llengües glacials que davallaven fins als 1700-1600 m, l’acció de les quals és en part continuada per les grans esllavissades que s’originen en èpoques de pluges intenses, del cantó del Vallespir La carena principal, arrodonida, de…
Bovera

Un aspecte de Bovera (Garrigues)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, situat a la dreta del riu de la Cana, afluent de l’Ebre, que limita el terme al sud.
Situació i presentació El terme municipal de Bovera, de 31,12 km 2 , és situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita al N, el NE i el NW amb el terme de la Granadella, i al S amb el de Flix Ribera d’Ebre El poble de Bovera és l’únic nucli de població del municipi Les aigües corren vers la conca de l’Ebre a través del riu de la Cana i formen algunes petites valls afluents de Bovera, de Negudes, de Rebolledes, Major i del Mas del Senyor, que davallen del sector boscós de la part del N del terme Al sector oest, la vall de Miarnau, desguassa…
La depressió de la Selva
Les falles que limiten la depressió de la Selva s’orienten principalment en direcció NW-SE la falla d’Osor - Maçanet de la Selva en determina la vora SW i la falla de les Planes-el Pasteral parallela a l’anterior i amb un salt estimat d’uns 1000 m, conjuntament amb la falla de Granollers de Rocacorba - Sant Gregori, en provoquen la compartimentació El coneixement del rebliment sedimentari d’aquesta depressió és limitat per l’escassetat d’afloraments la xarxa de drenatge actual és poc encaixada i per la manca de dades de sondatge El gruix del rebliment sedimentari és determinat…
Serp d’aigua
Morfologia La serp d’aigua o colobra d’aigua Natrix maura és anomenada també colobra viperina per la seva semblança morfològica amb els vipèrids, que l’animal pot exagerar a voluntat encara que la seva coloració no és exacta a la d’aquesta família, pot dilatar les mandíbules fins que el cap esdevé triangular i ataca de manera semblant, xiulant al mateix temps Normalment, és de color bru clar amb taques fosques o amb un inici de línia en ziga-zaga fosca Hàbitat/Xavier Moreno Aquesta és una serp mitjana, de cos relativament gruixut, que pot arribar als 100 cm, però que sovint és més curta El…
aeroport de Son Bonet
Aeronàutica
Aeròdrom de Mallorca, en el terme de Marratxí, al NW des Pont d’Inca i al NE des Pla de Na Tesa.
L’any 1901 l’exèrcit espanyol cedí a l’ajuntament de Palma els terrenys que ocupaven les murades en canvi d’una finca de 32 ha que posseïa dins el terme de Marratxí Afectat al tràfic civil, esdevingué l’aeroport de Mallorca ja abans del 1936 i amb un desenvolupament accelerat en el període 1939-59 Substituït en la darrera data per l’aeroport de Son Sant Joan, ha esdevingut la seu de l’Aeroclub de les Balears El 2008 hi operaven, a part del Real Aeroclub de Mallorca, les escoles de pilots Aerotec i Panamedia, Sloane Helicopters escola d’helicòpters estrangera, Air Experience escola, taller i…
puig d’en Serra
Muntanya
El segon puig d’Eivissa en elevació (438 m), al NW des Cubells, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia.
Sant Jaume de Riner
Santuari
Església del municipi de Riner (Solsonès), situada a 822 m alt., al NW del santuari del Miracle, prop del terme de Llobera.
Sant Climent de la Riba
Església
Església i masia del municipi de Lluçà (Lluçanès), situades en un petit serrat al NW del terme, sobre la riera de Merlès.
El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina