Morfologia
La serp d’aigua o colobra d’aigua (Natrix maura) és anomenada també colobra viperina per la seva semblança morfològica amb els vipèrids, que l’animal pot exagerar a voluntat; encara que la seva coloració no és exacta a la d’aquesta família, pot dilatar les mandíbules fins que el cap esdevé triangular i ataca de manera semblant, xiulant al mateix temps. Normalment, és de color bru clar amb taques fosques o amb un inici de línia en ziga-zaga fosca.
Hàbitat/Xavier Moreno.
Aquesta és una serp mitjana, de cos relativament gruixut, que pot arribar als 100 cm, però que sovint és més curta. El cap és ben diferenciat i ample. Les escates dorsals són fortament carenades i disposades en 21 fileres a la meitat del tronc. Presenten dues escates preoculars i dues de postoculars, una de temporal i set o vuit de supralabials, la tercera i la quarta de les quals són sota l’ull. Tenen 147-164 escates ventrals i 46-72 parells de subcaudals i l’escata anal és dividida.
La seva coloració de fons és groguenca, bruna, bru vermellós, oliva o gris brunenc i presenta un dibuix variable. Pot presentar dues fileres de taques fosques alternades, un disseny tessel·lat o taques fosques amb centre clar als flancs (ocel·les); també pot ser pràcticament unicolor i sovint hi ha individus amb un dibuix en ziga-zaga. La variabilitat és molt gran. Les escates supralabials són clares amb vores fosques. La part ventral és blanquinosa, groguenca, bruna o vermellosa, coberta en part de negre o bru fosc disposat en taques o quadres irregularment distribuïts. Damunt del cap, pot tenir-hi un dibuix en forma de V oberta cap a la part posterior, de vegades múltiple, amb dues taques ovalades. Els joves són de color bru fosc xocolata, amb marques negrenques. La seva pupil·la és rodona i l’ull té una posició lleugerament dorsal.
Biologia i ecologia
És una forma que es troba sempre a prop o dins de l’aigua, llevat que, al pic de l’estiu, se li assequin les basses on viu. Es troba a rius, torrenteres, basses, aiguamolls, llacs, sèquies, etc., preferentment amb aigües quietes, i sovint pot suportar aigües salabroses. Es troba a zones baixes o de mitjana altitud i prefereix aigües amb força vegetació aquàtica, encara que també pot trobar-se allà on no n’hi ha. És molt diürna, sovint és al sol al matí i més rarament al migdia i a la tarda. Neda molt bé, però el més freqüent és observar-la immòbil entre les herbes submergides o pel fons. Per respirar només treu els orificis nasals, que són a la part superior del cap. Encara que és ràpida i àgil, normalment tendeix a romandre immòbil on és més o menys dissimulada.
S’alimenta de peixos i d’amfibis, dels gèneres Rana o Alytes o, fins i tot, Bufo, i molt sovint també de llurs larves. A terra pot capturar oligoquets i micromamífers, però menja preferentment a l’aigua, on captura animals aquàtics —com gasteròpodes o, fins i tot, hirudinis— o de costums amfibis. Molt voraç, captura les preses a la vista o a l’olfacte.
L’aparellament té lloc a la primavera, però també pot produir-se a la tardor. La posta consta de 4 a 20 ous, dipositats al juny o al juliol a prop de l’aigua, sota pedres, en sòl tou o en vegetació descomposta, que mesuren 30 × 18 mm i es desclouen a l’agost o a començament de setembre i donen cries d’uns 18 cm de longitud. Arriben a la maduresa sexual als quatre o cinc anys, encara que el mascle pot arribar-hi als tres anys.
La seva hibernació podria durar del novembre al març, no obstant això, sembla una forma resistent al fred i és activa, amb temperatures encara prou baixes, al principi de la primavera.
Com la colobra de collar, la serp d’aigua descarrega el contingut pudent de la glàndula anal en ser manipulada i també pot fer-se la morta. Però el seu comportament més característic és una imitació quasi perfecta d’un escurçó: quan es troba amenaçada, adopta també una positura intimidatòria dilatant la part posterior de les mandíbules, de manera que el cap presenta una forma triangular ben patent; xiula i bufa com l’escurçó, però, en el moment d’atacar, ho fa amb la boca tancada i no mossega, mentre que l’escurçó autèntic ataca amb la boca oberta i amb les dents verinoses desplegades per picar. Si hom té en compte, a més, que moltes serps d’aigua presenten un dibuix dorsal semblant al dels vipèrids, la imitació és molt reeixida, cosa que li ha atorgat el nom, molt estès, de colobra viperina.
Corologia
Àrea de distribució de la serp d’aigua (Natrix maura) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Present a la península Ibèrica, a gran part de França, a Suïssa, al NW d’Itàlia, a les Balears i altres illes mediterrànies, i al NW d’Àfrica, apareix, als Països Catalans, fins a altituds moderades, pertot arreu; es troba a Mallorca i Menorca, on és introduïda. És molt abundant allà on localitza indrets apropiats, és a dir, amb aigua i temperatures més aviat altes, terres baixes i muntanyes mitjanes, on rarament supera els 1000 m, i tota mena d’aigües quietes, fins i tot, a prop de l’home. Les àrees on no es coneix no han estat explorades; la prospecció té en compte sempre la seva presència, com un dels rèptils més comuns.