Resultats de la cerca

De ben jove anà a viure a Madrid per perfeccionar els seus estudis musicals L’any 1740 fou nomenat organista de la catedral de Burgos i dos anys més tard tornà al País Basc per ocupar la mateixa plaça a la catedral de Bilbao El 1746 fou nomenat tercer organista de la capella reial de la cort de Ferran VI, al costat de Sebastián de Albero -primer organista- i José de Nebra Blasco -organista supernumerari- El 1752 renuncià el càrrec per anar a la catedral de Toledo en qualitat d’organista principal L’any 1765 fou apartat de la posició que ocupava perquè, segons el reglament, el…

La seva formació musical començà a la catedral de Pamplona com a nen cantor i més tard com a violinista Estudià orgue, piano, violí i composició amb els responsables de la capella musical de la catedral El 1828 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma i el 1832 de la de Sevilla Durant la seva estada a la capital andalusa estrenà el seu conegudíssim Miserere El 1844 obtingué el magisteri de la capella reial de Madrid Des del 1854 exercí com a professor de composició al Conservatori de Madrid, del qual arribà a ser el director el 1866 L’any 1846…

Es formà musicalment a Madrid, on estudià al conservatori i fou alumne de violí de J Monasterio Esdevingué primer violí a la Sociedad de Conciertos de Madrid, lloc que ocupà durant poc temps, ja que guanyà la plaça de professor de violí i viola al Conservatori de Música de València Dirigí l’anomenada Orquestra Goñi, formada per nombrosos estudiants de música de València, que fou activa des dels primers anys de la dècada del 1890, tot presentant obres de WA Mozart o L van Beethoven Home molt actiu, pertanyé també a la Societat Valenciana de Quartets, entitat que volia divulgar el…

Format al Seminari de Barcelona, posteriorment feu la carrera d’història a la Universitat de Barcelona El 1999 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la vida quotidiana a la Catalunya medieval, dirigida pel professor Manel Riu i Riu Des del 1967 ocupa la plaça de bibliotecari i arxiver de la catedral de Barcelona Entre les seves publicacions destaquen els treballs de catalogació dels fons de l’arxiu catedralici barceloní El Baix Llobregat i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona Catàleg del fons en pergamí de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona 1984, El fons Cisma d’…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Bordeus, on estudià violí i trompeta, i la perfeccionà al Conservatori de París, fins a acabar els estudis amb un primer premi L’any 1960 debutà professionalment tocant en l’Orquestra Filharmònica d’Israel El 1966 obtingué la plaça de primer trompeta de l’Òpera de París Fundador del quintet d’instruments de metall Ars Nova, formà part de diversos conjunts orquestrals francesos, com Domaine Musical o Musique Vivante Estigué vinculat a algunes iniciatives per donar a conèixer la música contemporània i desenvolupà una important…

Fundat l’any 1969, nasqué com a secció del Club de Futbol Lloret Jugà en categories territorials fins que la temporada 1981-82 pujà a primera divisió estatal La temporada 1986-87, en el seu debut a la divisió d’honor espanyola, s’escindí del CF Lloret i prengué la denominació actual Un any després baixà de categoria La 1991-92 jugà a divisió d’honor A2 i la 2001-02 ascendí de nou a divisió d’honor, l’OK Lliga La temporada 2008-09 fou subcampió de la Copa de la CERS, amb la fase final organitzada al pavelló d’esports de Lloret de Mar També organitzà dues finals de la Copa del Rei 1978, 1992 i…

Situat al barri del mateix nom, a tocar del que avui és la plaça del Mestre Olivella, fou inaugurat el 3 de juny de 1906 juntament amb el Velòdrom annex construït pel mateix club El primer gol hi fou marcat pel jugador de l’Sporting X, Sampere, en el partit inaugural L’estadi tingué l’honor d’acollir el primer partit nocturn celebrat a l’Estat espanyol, un Sabadell-Universitari celebrat l’agost del 1912, davant més de tres mil persones Al principi dels anys trenta, coincidint amb el retorn de l’equip a la màxima categoria del futbol català, es construí una tribuna i es dotà de gespa el…

Fou director habitual dels Promenade Concerts de Londres, promotor d’òpera i un dels grans especialistes en el repertori postromàntic Format musicalment al Royal College londinenc, del 1911 al 1914 treballà com a organista adjunt a la catedral de Peterborough L’any 1917 es feu càrrec de la plaça d’organista de l’església de Melton Mowbray, i el 1921 debutà, ja com a director d’orquestra, al Queen’s Hall Promenade Concerts de Londres, amb una obra pròpia L’any següent fundà l’Orquestra de Leicester, i ben aviat sovintejà la interpretació d’òperes i operetes a la British National…

Es formà al Reial Conservatori de Toronto, on el 1945 obtingué el primer premi de composició Poc després fou contractat com a assistent de direcció al departament d’òpera del mateix centre Entre el 1947 i el 1955 dirigí i impartí classes de direcció al Conservatori de Peabody Baltimore i entre el 1950 i el 1955 dirigí l’Orquestra Simfònica de York Pennsilvània El 1953 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Liverpool, càrrec que ocupà fins el 1957 Aquest darrer any es traslladà a Manchester, on romangué deu anys en qualitat de director de l’orquestra de la ciutat, amb la qual es…

Estudià a Münster amb Carol Arnold i Anton Schindler Començà la seva vida professional impartint classes de piano a Munic, tasca que abandonà per esdevenir director de diversos cors i, el 1858, director de l’Orquestra d’Aquisgrà El 1864 retornà a la capital bavaresa, on ocupà el càrrec de director del cor de la capella de la cort i, a partir del 1867, de professor de música coral i orquestral de l’Escola de Música Quan H von Bülow deixà el teatre de la cort de Munic 1869, la direcció del teatre trià Wüllner per a succeir-lo, una decisió arriscada, tenint en compte la imminent estrena de L’or…