Resultats de la cerca

Llicenciat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i format també per l’IESE i les universitats de Harvard i Standford, amb el seu germà Josep Maria Rubiralta i Vilaseca  el 1966 creà l’empresa de material hospitalari Izasa i el 1967 la Companyia Espanyola de Laminació Celsa , que esdevingué una de les primeres empreses del sector de l’acer d’Europa i que dirigí Fou també filantrop i mecenes Entre d’altres, fou benefactor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i vocal de la Junta del Patronat Fundació Orfeó Català-Palau de la Música L’any 1997 fou cofundador…

De molt jove participà en l’activisme d’esquerres L’any 1968 es graduà en dret a la Universitat de Hèlsinki L’any següent fou nomenada secretària de la Unió d’Estudiants i el 1970 s’incorporà com a advocada a l’Organització Central dels Sindicats Finlandesos L’any 1971 ingressà al Partit Socialdemòcrata, pel qual fou diputada des de l’any 1979 fins al 2000 Fou successivament ministra d’Afers Socials i de Sanitat del 1987 al 1990 i de cooperació amb els països nòrdics 1989-91 en el Govern de Harri Holkeri, i de Justícia 1990 i d’Afers Estrangers 1995-2000 en el d’Esko Aho L’any 2000 guanyà les…

Ordenat sacerdot el 1982, es llicencià en teologia per la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer del Seminari Diocesà de Montcada de València 1986 i es doctorà en TeologIa per la Universitat Gregoriana de Roma 1993 Fou coadjutor de la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià d’Alcoi 1982-85, formador al Seminari Major de Montcada i professor de Síntesi Teològica per als diaques 1985-90 i delegat episcopal de Pastoral Vocacional 1993-97 Fou també nomenat professor de la secció de València del Pontifici Institut Joan Pau II per als estudis sobre matrimoni i família 1993, director del collegi…

Graduat a Harvard 1981, ha estat director artístic de la Boston Shakespeare Company 1983, l’American National Theater 1984, el Kennedy Center de Washington i el Festival de Los Angeles, entre d’altres El radicalisme de les seves posades en escena d’òperes tant d’autors clàssics Mozart, Händel,  Wagner, entre d’altres com contemporanis Messiaen, Hindemith o Maxwell Davis sovint és motiu de polèmica, cosa que també succeí quan portà al Liceu la seva producció de Le nozze di Figaro de Mozart el 1991 Collabora sovint amb el compositor John Adams , del qual ha estrenat Nixon in China…

Reclamava una monarquia catòlica i el retorn de les llibertats provincials Agafà gran força, i Enric III intentà de prendre'n la direcció La mort del duc d’Anjou, que feia del protestant Enric de Navarra l’hereu al tron, féu inevitable la guerra La Lliga, amb l’ajut econòmic de Felip II de Castella, s’aixecà en armes a favor del pretendent Guisa Assassinat aquest 1588 per ordre d’Enric III, el succeí Carles de Mayenne Assassinat també Enric III 1589, Enric de Navarra es proclamà rei 1590, mentre la Lliga proclamava el cardenal de Borbó Carles X Enric IV derrotà Mayenne a Ivry…

Mehmet Köprülü Rudnik 1538 — 1661, governador d’Iconi 1648 i de Damasc, fou nomenat visir 1656 per Mehmet IV Restablí l’ordre a l’armada, recuperà Lemnos i Tènedos 1657 als venecians i pacificà Síria i Egipte Ahmet Köprülü Vezir-Köprü 1635 — prop d’Adrianàpolis 1676, fill de Mehmet, el succeí en el càrrec Lluità contra Hongria i Polònia Amb l’expedició 1666-69 a Càndia, establí el domini turc a Creta Muṣṭafà Köprülü Vezir-Köprü 1637 — Slankamen, prop de Belgrad 1691, segon fill de Mehmet, participà en la deposició de Mehmet IV i fou nomenat visir 1689 pel nou soldà, Solimà II…

Era germà de Jaume Sarroca, que fou canonge sagristà de Lleida, degà de València i bisbe d’Osca La seva làpida sepulcral, a la seu vella, diu que era fill de Pere I de Catalunya-Aragó i, per tant, germanastre de Jaume I Des del 1268 fou canonge de Lleida i succeí el seu germà com a sagristà també fou canonge de València, i el 1269 Jaume I el féu prior de Sant Vicent de València Acompanyava sovint el rei, que en el seu codicil el recomanà a l’infant Pere, futur Pere II El 1299 fou nomenat bisbe de Lleida Es creu que contribuí a la fundació de l’Estudi General de Lleida 1300…

Abans d’ésser bisbe de Roda 1143 havia estat ardiaca d’aquella seu El 1148, en virtut de la creença que el bisbat de Roda era la continuació de l’antic de Lleida, fou pactat entre els comtes Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell que, un cop conquerida Lleida, seria donat el seu bisbat a Guillem Pere, de Roda, com succeí tot just conquerida la ciutat 1149 El mateix any, Ramon Berenguer IV li concedí totes les mesquites amb llurs béns per a convertir-les en esglésies, com féu tot seguit amb la mesquita major, que convertí en la catedral S'esforçà en l’endegament de Lleida en l’…

Fill del comte Berenguer Ramon I de Provença i de Beatriu de Melgor Succeí el seu pare sota la tutela del seu oncle Ramon Berenguer IV de Barcelona, a la cort del qual s’educà Aquest defensà els seus drets contra les pretensions dels Baus i dels emperadors Conrad III i Frederic I Després del 1157 es casà, per consell del seu oncle, amb Riquilda de Polònia, vídua d’Alfons VII de Castella i neboda de Frederic I, amb la qual cosa obtingué el favor d’aquest, i immediatament després de la mort de Ramon Berenguer IV es veié amb l’emperador de Torí i en rebé la investidura dels seus…

El seu pare, en morir 1035, li deixà Aragó, elevat a la categoria de regne A causa de l’assassinat del seu germà Gonçal a Montclús el 1045, Sobrarb i Ribagorça passaren a formar part dels seus dominis El 1036 es casà amb Ermessenda de Bigorra i tingué Sanç III, que el succeí, Garcia, que fou bisbe de Jaca, Sança, que es casà amb el comte Ermengol III d’Urgell, i Teresa, que es casà amb el comte de Provença, Guillem Vidu el 1049, es tornà a casar, amb Agnès, de qui tingué una filla, de nom Urraca, monja a la Serós Se li coneix també un fill natural, de nom Sanç Obtingué una…