Resultats de la cerca
Es mostren 10936 resultats
Marta Ylla-Català Duran
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Desenvolupà tota la seva carrera al Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu 1993-2002 Fou campiona de Catalunya individual 1993, de dobles 1995, 1996, 1998, 2000 i per equips 2000, 2001, 2002 Assolí quatre Campionats d’Espanya de dobles 1996, 1998, 2000, 2001 i dos per equips 2001, 2002 Formà part de l’equip del CTT Vic, que el 1998 guanyà la primera Lliga estatal del club Participà en l’Europeu del 1996
Manel Armet Cornet
Golf
Àrbitre i dirigent esportiu vinculat al món del golf.
Membre fundador de la Federació Catalana de Golf Fou secretari del Club de Golf el Prat i ostentà diversos càrrecs a la federació catalana, entre els quals destaquen el d’assessor jurídic i el de secretari general 1968-85 Fou nomenat president d’honor l’any 1988 Participà en l’organització de la Copa del Món disputada al Club de Campo de Madrid, fet que impulsà la pràctica del golf a tota la península
Sibèria Occidental
Part de la Rússia asiàtica compresa entre els Urals, a l’W (bé que tota la regió dels Urals és administrativament europea), i el Ienissei, a l’E.
La part més gran és la plana de Sibèria Occidental, amb zones fisiogràfiques ben definides, des de la tundra, al N, fins a l’estepa, al S Al SE s’alcen les serralades d’Altai, Salair i Alatau de Kuzbass Administrativament es divideix en el kraj d’Altai, l’extrem W del de Krasnojarsk i les oblasti de Kurgan, T'umen’, Omsk, Novosibirsk, Tomsk i Kemerovo La ciutat principal és Novosibirsk
Iemen
Regió del SW d’Aràbia que s’estén per tota la costa de la mar Roja des d’Al-Ḥiĝāz fins a l’estret de Bāb al-Mandab.
Limita amb el desert central i l’Ḥaḍramawt per l’est i amb el golf d’Aden pel sud País muntanyós, posseeix els més alts nivells de la península De nord a sud s’estén una altra calma plena de formacions volcàniques Des de la costa hi ha un seguit de terrasses àrides, que s’endinsen 50 i 80 km a l’interior i formen unes valls riques de vegetació tropical i subtropical
regular
Lingüística i sociolingüística
Dit de tota forma lingüística conforme a un paradigma (de flexió nominal o verbal, d’estructura sintàctica, de lleis evolutives de la llengua, etc) considerat com a fonamental.
Un paradigma regular dóna compte del més gran nombre de formes
privilegi del cànon
Dret canònic
Privilegi inherent a l’estat clerical o religiós, pel qual tota violència física exercida contra ells incorre ipso facto en pena d’excomunió reservada a la Santa Seu.
don
Història
Tractament honorífic generalment masculí anteposat al nom, utilitzat a Castella, Navarra, Portugal, Aragó i als Països Catalans (i a tota l’antiga corona catalanoaragonesa, inclosa la Itàlia meridional).
En l’origen hom l’aplicava només als reis i els infants Fou ampliat posteriorment als alts dignataris de la cort i, per extensió, als nobles Als Països Catalans, on apareix ja al s XIII, el seu ús havia coexistit inicialment amb el tractament En Na per al femení i fou aplicat només a l’alta noblesa Des de la segona meitat del s XVIII, però, aquest tractament fou concedit a diverses categories de funcionaris i de professionals que usualment gaudien de noblesa personal, com els oficials de la comptadoria i tresoreria dels exèrcits reials, els membres d’acadèmies reials, els professors dels…
Pájara
Municipi
Municipi de la província de Las Palmas, Canàries, que abasta pa rt del relleu muntanyós del centre de l’illa de Fuerteventura i tota la península de Jandía.
L’agricultura és el principal recurs econòmic alfals, tomàquets i cereals Hi destaca la platja de Barlovento Pared, a l’W de l’istme de la península de Jandía
catenària

La major o menor concavitat de la corba depèn de la separació dels punts extrems (que es determinen pel paràmetre a de la seva equació)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba que adopta una cadena, corda, etc, perfectament flexible i amb una càrrega uniformement repartida en tota la seva llargària, fixa en els seus extrems i suspesa lliurement.
L’expressió matemàtica d’aquesta corba és donada per l’equació y=achx/a , on a és la distància des del punt més baix de la corba a l’eix d’abcisses de referència
subjecte
Gramàtica
Element sintàctic essencial de tota oració que designa tot allò de què hom pot dir alguna cosa, anomenada predicat, l’altre element sintàctic també essencial de l’oració.
El subjecte fa o suporta l’acció del verb, nucli del predicat El nucli del subjecte pot ésser un nom substantiu, un mot substantivat o un pronom, que poden dur complements o no, i concerta amb el verb mitjançant els morfemes verbals de persona i nombre El subjecte pot no ésser explícit en una oració impersonal i en aquelles oracions en què fàcilment se sobreentengui predicat En gramàtica moderna el subjecte és anomenat també sintagma nominal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina