Resultats de la cerca

Disputada llargament pels atenesos i macedonis, aquests se n'empararen definitivament vers el 536 aC El 168 aC hi tingué lloc la batalla que decidí la tercera guerra entre romans i macedonis a favor dels primers El 148 aC, després de la derrota del rebel Andrisc per part de Quint Cecili Metel, la ciutat fou incorporada a la província romana de la Macedònia

Nucli industrial metallúrgia, instruments de precisió, tapisseria És cèlebre la tapisseria d' Aubusson , coneguda ja des del 1457 i famosa als ss XVI i XVII Vers el 1935 Jean Lurçat introduí a Aubusson la tapisseria com a art mural Té una escola nacional de tapisseria, fundada el 1885 un museu de tapisseria i un centre d’investigació d’art mural, creat el 1969

Separa les conques del Millars i del Palància i és continuada per la serra d'Espadà vers la Plana La cobreixen pinedes, carrascars i garrigues, aprofitades per la ramaderia la migradesa de l’agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu dels nuclis de població Pina, Figueres, Pavies Alt Palància i Montant, Vilanova de la Reina i la Font de la Reina Alt Millars

Fou originat per dos petits regnes del nord-est d’Irlanda, d’on emigraren a Argyll alguns grups d’escots dirigits per Fergus Mor al segle V Després de lluitar contra angles, pictes i bretons, el regne s’imposà vers el 843 per la fusió de pictes i escots i originà el regne d’Alba i, més tard, d’Escòcia

La població s’agrupà al voltant del castell, propietat dels senyors de Scheyern, vers el s XI L’any 1391 obtingué el dret de mercat Fou un petit centre comercial fins al s XX rebé l’estatut de ciutat l’any 1934 El règim hitlerià hi establí un camp de concentració, on, del 1933 al 1945, moriren més de 70000 persones

Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta , excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament Correspon al s IV aC

L’església parroquial Santa Maria és d’origen romànic el notable campanar de planta octagonal s’arruïnà vers el 1910 El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars Fou municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania

N'és una mostra el mancús d’Offa, rei de Mèrcia, vers el 773 El mancús tingué, però, una emissió d’abast molt limitat i la seva funció solia restringir-se a la realització de determinats pagaments a l’església o al papa, convinguts en or, en un període en què Europa, en general, estava ancorada en el monometallisme de l’argent

És situat a la dreta del Sió, prop de Concabella El lloc pertangué al capítol de la collegiata de Guissona Prop del riu hi ha l’antic castell de Ratera o castell menor de Concabella , que esdevingué molí dit el molí de Concabella , obra del 1530 vers el 1950 fou adquirit i refet per l’arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera

Centre comercial del país i el port principal de l’illa Fou fundada el 1632 com una petita caseria per un grup de britànics provinents de l’illa veïna de Saint Christopher L’any 2016, les drassanes, els edificis i la infraestructura naval construïts vers el 1720 durant l’època de la dominació britànica, foren declarats patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO