Resultats de la cerca

Cedí a França les possessions de la riba esquerra del Rin, en canvi del reconeixement, per part de Napoleó, del seu títol de rei 1806 El congrés de Viena 1814-15 li assegurà el títol, en canvi de renunciar els territoris annexats en temps de l’aliança amb Napoleó Fou un reformador illustrat que donà una constitució a Baviera 1818

Estudià a Trieste, Berlín i Viena Dirigí el conservatori de Venècia 1939-52 És autor de ballets, nou simfonies, concerts i òperes, com la trilogia L’Orfeide 1925, Giulio Cesare 1936, I capricci di Callot 1942, La vita è sogno 1943 i Il capitan Spavento 1963 estrenada al Liceu de Barcelona el 1975 Publicà les obres completes de Monteverdi 1926-42

Comte de Campo Alange Gran d’Espanya, durant el regnat de Carles IV d’Espanya fou secretari de la guerra, conseller d’estat i ambaixador a Viena 1796-98 i 1800-02 i a Lisboa 1802-06 Al servei de Josep I d’Espanya, que li concedí el títol de duc, fou ministre d’estat i ambaixador a París 1811-14

Fou organista de les catedrals d’Estrasburg i Salzburg i mestre de capella de la de Passau És autor d’obres per a instruments de teclat, d’una gran originalitat, com la collecció de sonates Armonico tributo El seu fill, Gottlieb Muffat Passau 1690 — Viena 1770, fou organista de cambra de l’emperador Carles VI d’Àustria Deixà fugues, tocates, etc

Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei arxiduc Carles III Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714 En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas

Aquesta activitat consular és compatible amb l’exercici d’altres activitats professionals D’acord amb el Conveni de Viena Sobre Relacions Consulars 1963, els estats poden decidir lliurement si estableixen o accepten agències consulars dirigides per agents consulars, àdhuc les activitats, privilegis i immunitats dels agents consulars que les dirigeixen, que són determinades de comú acord entre els estats interessats

Estudià a Viena i fou gendre de Palacký El 1848 participà en l’alçament de Bohèmia i en el congrés panslau de Praga Membre del govern del comte de Thun, es mostrà partidari d’una federació amb Àustria, amb la qual només admetia un lligam dinàstic Diputat 1861-63, assistí al congrés panslau de Moscou 1867 Escriví sobre temes polítics

A Roma estudià pintura amb Pannini, i després arquitectura Treballà principalment a França baldaquí de la cartoixa de Lió, església de Coulanges, prop d’Auxerre, i façana de l’església de Saint-Sulpice, de París, la seva obra millor Es dedicà també a l’escenografia i la decoració, treballant a l’Acadèmia Reial de Música de París, a Londres, Dresden, Viena i Brusselles

Ajudant de picapedrer, s’interessà per l’art, inicià els seus estudis a Pest, i els continuà a Viena 1857-59 i a Munic 1859-61 Malgrat els seus inicis tardans i la seva mort prematura, és considerat el principal escultor hongarès del s XIX De la seva obra, destaquen les petites figures de terracota, a la manera d’esbossos Pagesos ballant

Guanyà la cursa per a neòfits de Barcelona 1908 i fou subcampió d’Espanya, sota el nom de Copa Ciutat de Viena 1909 En la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, fou segon en la general i primer en la classificació de corredors de segona categoria 1912 Aquell mateix any guanyà les Sis Hores de Pista amb Josep Magdalena