Resultats de la cerca
Es mostren 8136 resultats
la Font de la Salut
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font de la Salut) del municipi de Traiguera (Baix Maestrat), al S de la vila.
És un notable edifici, amb elements gòtics i renaixentistes iniciat el 1439, fou consagrat el 1521, edificat a l’indret d’una font on la tradició situa la troballa de la imatge forma un conjunt d’església —amb un atri i un pati claustral—, hostatgeria i casa del capellà Al camí des de la vila hi ha set creus els Set Dolors de la Mare de Déu esculpides Hom hi celebra nombrosos aplecs de tots els pobles de la comarca
Isona

Vista del nucli d’Isona
© CIC-Moià
Vila, i cap administratiu, del municipi d’Isona i Conca Dellà situada a 659 m d’altitud a l’esquerra del barranc de Solans.
Antigament, la població fou emmurallada, com ho demostren encara algunes torres i un antic portal, situat a la plaça que Madoz anomenava Vella, el 1847 Aleshores, la plaça del Raval era situada en un extrem de la vila, i l’edifici que fou del capítol d’Urgell s’usava com a presó L’antiga església parroquial de la Verge de l’Assumpció, gòtica, fou parcialment destruïda i les imatges cremades durant la Guerra Civil de 1936-39, a causa de l’estacionament del front durant gairebé un any a la zona Se’n conserven algunes fotografies de la primeria del segle XX i d’altres del 1967 a l’arxiu Gavín…
Amics de Besalú i el seu Comtat
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1958 amb seu a Besalú (Garrotxa), amb l’objectiu de promoure el ric patrimoni històric, artístic, arquitectònic, paisatgístic i turístic de l’esmentada vila.
És presidida per una junta directiva i una junta d’honor, de la qual formen part les autoritats locals i les persones amb mèrits, que es reuneix anualment Amb el temps, s’han anat fundant delegacions en l’àmbit de l’antic comtat de Besalú És també Centre d’Iniciatives Turístiques, Grup Local dels Amics dels Castells, associació adherida a Hispània Nova i al Patronat Francesc Eiximenis, i també a d’altres associacions afins nacionals i estrangeres La tasca principal d’aquesta entitat és la restauració de monuments —amb el suport d’organismes provincials i estatals—, com ara la mateixa …
l’Honor de Corbera
Història
Nom que prengué la baronia de Corbera, a la Ribera Alta, que comprenia la vila de Corbera de la Ribera i els llocs de Fortaleny, Polinyà i Riola.
Incorporada a la corona el 1418, es mantingué com una sola jurisdicció, dita terme general de la Vila i Honor de Corbera , fins el 1839
sa Riera
Riera
Curs d’aigua intermitent de Mallorca que neix al vessant oriental del serrat de Galatzó, dins el municipi de Puigpunyent, passa per aquesta vila i per la d’Establiments i es dirigeix vers Palma, on desemboca a la mar.
L’antic llit hi penetrava i, seguint l’actual Rambla, es Mercat Vell i es Born, el dividia en la Vila Alta i la Vila Baixa, però en construir el darrer recinte emmurallat, el curs de sa Riera fou desviat vers l’W, al peu de les muralles
Laspan
Despoblat
Despoblat i antiga vila del terme d’Arties (Vall d’Aran), d’emplaçament desconegut, prop de Garòs, que al segle XIV tenia 23 focs.
Apareix esmentat amb el seu cònsol Arnau Bardia l’any 1298, amb Arnau Sala, oriundum de Laspan 1312 i com a vilà de la Vall d’Aran, amb el nom de Lespa el 1278 El 10 de novembre de 1313 els tres cònsols de la ville de Laspane amb els tretze caps de casa que formaven el seu cens feren jurament d’homenatge i fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
monestir de Sant Llorenç de Morunys

Claustre de l’antic monestir de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí situat a la vila de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), a l’extrem NE dels seus murs.
Fou des de l’origen un centre d’espiritualitat per a la vall de Lord Consta des del 910 regit per l’abat Bo, que fou succeït per Ciendiscle 920-948 A l’origen devia seguir una regla canonical o de tipus visigòtic Entre els anys 971 i 997 fou objecte de diverses donacions comtals, entre les quals la cella monàstica de Sant Pere de Ventolrà 971 El 1019, mort l’abat Llobató, el bisbe Ermengol, amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina Des d’aleshores fou un priorat de Tavèrnoles, amb relativa vitalitat…
Cruïlles

Vista general de Cruïlles
© Vincent van Zeijst
Vila (76 m alt.) del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà); és a l’esquerra del Daró, uns 3 km a l’oest de la Bisbal.
Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra dita de Santa Eulàlia , romànica segles XI i XII, aïllada al mig de la plaça És de planta circular i, amb una alçada de 25 m, constitueix el punt més elevat de la vila La seva estructura presenta la característica de tenir una base més ampla que la part superior Aspecte de la torre del castell de Cruïlles © Jaume Ferrández L’…
Sant Vicent d’Agullent
Santuari
Santuari del municipi d’Agullent (Vall d’Albaida), al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent.
Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer 1455, arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del s XV, i dues pintures de Segrelles Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes dites fogueretes en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila Més avall hi ha una capella, de la…
Càlig
Càlig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a les terres prelitorals de la conca baixa de la rambla de Cervera, entre aquesta vila i Benicarló, al raiguer de les muntanyes que prolonguen les Talaies d’Alcalà.
El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també pedreres de marbre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina