Resultats de la cerca

El lloc i la quadra de Fluvià, documentats des del segle XI, disposaven d’una capella dedicada a sant Jordi que sembla que tingué uns orígens parallels als del seu castell De fet, en una llista de donants de llànties d’oli a Santa Maria de Guissona datable entre el 1040 i el 1100 hi consta un tal Guillem, prevere de Fluvià, molt probablement encarregat de l’església de Sant Jordi Les referències directes d’aquesta capella són força tardanes El 1337 el bisbe d’Urgell concedí permís a Arnau de Fluvià per tal que ell i els seus descendents poguessin rebre sepultura a la capella de…

Un quilòmetre al migdia del poble de Civit hi ha les ruïnes d’un mas i un molí que són els pocs vestigis que resten del que fou el poble del Bordell, documentat des del 1051, on hi havia hagut una parròquia dedicada a la Santa Fe Aquesta antiga església és esmentada en la llista de parròquies del bisbat de Vic datable abans de l’any 1154, on apareix amb la grafia Bordil Se sap que posteriorment va dependre de la parròquia de Santa Maria de Civit En l’acta de la visita pastoral de l’any 1331, consta que els habitants del Bordell i de Civit discutien quina era la parròquia cap o…

Hi ha escasses referències documentals que confirmen l’existència d’una església dedicada a sant Apolinar en època medieval al terme de Sanaüja La notícia més antiga data de l’any 1072, en què el bisbe d’Urgell, Guillem de Cerdanya, donà a Santa Maria de Solsona, entre altres béns, un alou que posseïa al terme del castell de Sanaüja i una coromina “ qui est prope ipsa ecclesia Sancti Apollinaris ”, la qual era situada, segons indica el document, just davant de l’esmentat castell Poc més d’un segle més tard, l’any 1189, consta que Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, donà als…

Fou un dels nombrosos castells que es bastiren dins l’antic terme de la ciutat de Guissona al segle XI Formà també, com molts d’altres, una quadra o partida autònoma, a ponent de la vila i que donà lloc a un petit llogaret, avui desaparegut La primera menció d’aquest castell es troba en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, on consta que l’església i la canònica d’Urgell posseïen dins el terme del castell de Guissona el castrum Tapeolis El bisbe d’Urgell fou, doncs, el senyor eminent del lloc De l’any 1057 és una convinença entre el bisbe…

Església parroquial del poble de Soses, a uns 15 km al sud de Lleida, a la riba dreta del riu Segre La primera menció documental de Soses es troba en una convinença signada entre l’alcaid de Lleida Ibn Hilgl i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, el 1120 El primer concedí al comte diversos castells situats als límits del territori de Lleida, segurament amb la intenció de protegir el mateix districte Entre tots aquests castells s’esmenta el de Soses Sembla que la colonització de l’indret fou força primerenca L’any 1168, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis ja consta l’església de Soses…

Situació Absis de l’antiga església parroquial, avui encastat dins un habitatge construït més tard ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són situades a fora del recinte del castell de la Bastida, a migdia Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 50” N - Long 2° 35’ 16” E Història Sembla que aquesta església és la primitiva parròquia de la Bastida esmentada ja el 1011 amb el nom de Sant Miquel de Mollet en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Santa Maria d’Arles, en la qual es confirmaven les seves possessions L’església és àmpliament documentada als segles següents A partir…

De família molt humil, a 14 anys es traslladà a Copenhaguen, on, després de privacions i desenganys, aconseguí d’interessar a personalitats del país que s’ocuparen de la seva educació, que finalitzà el 1828 Escriví, a més de novelles, poesia i teatre, una autobiografia, Mit livs eventyr ‘L’aventura de la meva vida’, 1855, unes impressions de viatges —que emprengué subvencionat per l’estat—, com I Spanien 1863, i, sobretot, les diverses sèries de contes meravellosos Eventyr 1835-72 Inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell, es caracteritzen per una gran…

Deixeble d’A Baldovinetti, la seva primera producció rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Domenico Veneziano, com ho demostren la Mare de Déu de la Misericòrdia de l’església florentina d’Ognissanti 1472 i la capella de Santa Fina a la collegiata de San Gimignano 1475 En una segona etapa, ja de maduresa, és patent en el seu estil el contacte amb l’obra d’AVerrochio, la influència juvenil de Leonardo da Vinci i, sobretot, el coneixement de la pintura flamenca, centrada en la figura de Van der Goes Corresponen a aquesta segona etapa el Sant Sopar del claustre de l’església d’Ognissanti…

Fill d’Honori Garcia, es formà a Vic i a Barcelona, on inicià la carrera de dret 1943-46 Es llicencià a València 1948 i es doctorà a Barcelona 1983 Especialista en dret medieval, de la seva producció sobresurten les obres Furs de València I 1970, II 1974, III 1978 i IV 1983, en collaboració amb Germà Colon, Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media 1973, en collaboració amb Josep M Madurell, Història de la marina catalana 1977, Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona en dos volums, 1983, en collaboració amb Maria Teresa Ferrer, i Llibre del Consolat de Mar I 1981,…

Els modes gregorians són sovint definits pel seu àmbit i per les notes que tenen el paper de finalis i repercussa Les tendències melòdiques i les possibilitats estructurals resultants diferencien el que és un mode del que seria simplement una escala, és a dir, que el material en forma d’un grup de notes ordenades no és suficient per a constituir un mode si no es defineixen unes línies de força en les relacions d’unes notes amb les altres Igualment important per a definir la personalitat melòdica de cada mode és l’existència dels tipus melòdics, configuracions que apareixen de manera…