Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
Antonio Valdés
Història
Polític i marí castellà.
Ingressà a la marina el 1757 i el 1782 ja era cap d’esquadra Fou secretari de marina 1783-95 i d’Índies 1789-90, però dimití per divergències amb Godoy 1795 Es negà a participar en l’assemblea de Baiona 1808 i formà part de la junta de defensa de Lleó i de la junta suprema central
Filippo Sassetti
Literatura italiana
Economia
Literat i comerciant italià.
Pel càrrec que tenia, viatjà per tota la península Ibèrica, i a Lisboa embarcà cap a les Índies La seva obra, de la qual hom féu un recull pòstum, Lettere edite e inedite 1855, palesa l’excellent cultura humanística de l’autor amb dots molt aguts d’observació, hi són analitzats els contactes entre llengües indoeuropees i el sànscrit
Ramon Paner
Historiografia catalana
Estudiós de la cultura ameríndia i missioner.
Participà en el segon viatge de Colom a les Índies 1493 A l’illa Hispaniola estudià els costums i la llengua dels taïnos, cosa que li permeté redactar la Relación acerca de las antigüedades de los indios 1498-1500, considerat el primer report europeu sobre una cultura ameríndia L’any 1990 n’aparegué una versió catalana
Bogor
Ciutat
Ciutat de l’illa de Java, província de Java Occidental, Indonèsia.
És un nucli industrial fabricació de cautxú i una ciutat residencial i turística Té un jardí botànic, de fama internacional, i l’antic palau —residència d’estiu— del governador general de les Índies Neerlandeses Centre d’ensenyament superior Universitat d’Agricultura de Bogor, fundada el 1963 És un nus de carreteres Fundada el 1754, fou anomenada Buitenzorg fins a la independència d’Indonèsia
Fernando Joaquín Fajardo de Requesens-Zúñiga y Álvarez de Toledo
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Sisè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina Fill i hereu de Pedro Fajardo de Zúñiga-Requesens y Pimentel Fou governador d’Orà 1673 i virrei de Sardenya 1673-75 i de Nàpols 1675-83 Passà a Madrid, on presidí el Consell d’Índies 1685-87 i fou superintendent de finances 1687-93, que s’esforçà a millorar
Nicolás de Ovando
Història
Conqueridor castellà.
Aristòcrata i comendador de l’orde d’Alcántara, el 1501 fou nomenat governador de les Índies a fi de pacificar la Hispaniola i imposar l’autoritat reial Introduí el sistema d' encomiendas i féu respectar els interessos de la corona castellana La seva severitat motivà un judici de residència en el qual fou absolt El 1509 fou substituït per Diego de Colón
Bridgetown

Centre històric de Bridgetown
© Govern de Barbados
Ciutat
Capital de Barbados, vora la badia de Carlisle.
És el centre comercial de l’illa i n'elabora els productes agrícoles sucre, rom És un nucli turístic, un port transoceànic i té aeroport internacional a 18 km Centre d’ensenyament superior University of the West Indies La ciutat fou fundada el 1627, i encara conserva nombrosos exemples de l’arquitectura colonial britànica L’any 2011 Bridgetown fou declarada patrimoni de la humanitat
Thomas Makdougall Brisbane
Astronomia
Història
Militar
Militar i astrònom escocès.
Serví a les campanyes de Flandes, a les Índies Occidentals, al Canadà i a Espanya Estudià astronomia a l’observatori de Brisbane Austràlia El 1821 fou nomenat governador de Nova Galles del Sud Austràlia, i el 1822 fundà l’observatori de Paramatta, prop de Sydney, des d’on féu les observacions que li permeteren de publicar un catàleg de 7 385 estels de l’hemisferi sud
Josiah Child
Economia
Economista i mercader anglès.
Assolí una destacada posició econòmica que consolidà al capdavant de la Companyia de les Índies Orientals Mercantilista, propugnà una política de diner barat abaixant el tipus d’interès, l’augment de la població activa i la conversió de les colònies angleses en mercats reservats a les metròpolis Escriví Brief Observation concerning Trade and the Interest of Money 1668 i New Discourse of Trade 1669-90
Francisco Díaz Pimienta
Marí.
Fou almirall de l’armada d’Índies i lluità 1641 contra els anglesos, que foragità de les illes de Santa Catalina i de la Providència Acompanyà Joan Josep d’Àustria a l’expedició a Nàpols 1647 El poeta Baltasar Gracián publicà un escrit en lloança de la seva conducta Prengué part en la guerra dels Segadors de Catalunya i morí en una nau davant Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina