Resultats de la cerca

Ha collaborat a Ciudad , Levante i en altres periòdics i és autor dels llibres 13 cuentos en esquema 1960, En breve espacio, mucha primavera 1961, Retratos al minuto 1966 i Primeros pasos del maquinismo en Alcoy 1965

Residí a Madrid des de set anys Hi creà 1919 una Biblioteca Musical Circulante, per a músics mancats de recursos, i el Museo Instrumental de Madrid Reuní un gran nombre d’obres musicals basades en El Quixot i publicà l’estudi El Quijote en la música 1947 Fou crític musical, autor de biografies, com El maestro Arbós 1942, i d’obres escèniques, que anomenà retablos , com Salve , on evocà la València del s XVI Deixà també preludis, estudis, etc, per a piano

Fill de Joan Botella i Asensi Exiliat després del 1939, intentà de reflectir en les seves novelles l’experiència de l’emigració política Les seves obres principals són Por qué callaron las campanas 1953, Así cayeron los dados 1959 i Encrucijadas 1962

Fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista Formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas 1933 Fou ministre de justícia en els governs consecutius presidits per Alejandro Lerroux i per Diego Martínez Barrio 1933

Feu els primers estudis musicals amb Rafael Pascual i Pascual Posteriorment estudià al Conservatori de Madrid, on més tard fou professor d’harmonia El 1888 obtingué una pensió a instàncies de l’Academia de San Fernando per a ampliar la seva formació a Roma En aquesta ciutat escriví l’oratori Débora L’any 1904 guanyà la càtedra d’harmonia del Conservatori de Madrid, on romangué la resta de la seva vida També feu classes al Colegio de Ciegos de Santa Catalina i dirigí diverses orquestres d’alguns teatres madrilenys Com a compositor destacà en el gènere líric, sobretot en sarsuela El as de…

Fou doctor en dret, advocat i investigador de temes històrics molt diversos relatius al País Valencià i, especialment, a les comarques de l’Alcoià i el Comtat, amb les quals mantingué lligams familiars Fou també cronista oficial de Muro, localitat on tenia casa i propietats, acadèmic de la Real Academia de la Historia i membre de diverses institucions culturals valencianes de l’època franquista S’interesà pel carlisme, el dret foral, els temes religiosos, l’Albufera i la història local de Muro i les poblacions dels voltants El 1954 organitzà a la capital del Túria una gran exposició…

Vida Estudià piano, harmonia i composició al Conservatori de Música de Madrid, estudis que compaginà amb la carrera de dret El 1919 creà la Biblioteca Musical Circulante de Madrid, amb la finalitat de realitzar un servei de préstec de llibres i instruments als estudiants de música que no tinguessin prou recursos econòmics, i també fou l’artífex del Museo Instrumental de Madrid Feu de crític musical en diferents diaris de la ciutat, com ara "La Época", "ABC", "Ya" i "El Debate" Com a compositor escriví música per a piano, actes sacramentals i unes obres escèniques que ell anomenà retablos , on…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà a la seva ciutat natal Per la vàlua que mostrà, la Diputació d’Alacant li concedí una beca per a anar a Madrid, on estudià composició amb Zabalza i Emilio Arrieta, i harmonia amb Miquel Galiana El 1883 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Madrid, i posteriorment es dedicà a la composició Alguna de les seves obres fou interpretada per la Sociedad de Conciertos de Madrid, dirigida llavors per Tomás Bretón El seu Poema sinfónico guanyà un dels premis de composició simfònica convocats amb motiu del quart centenari del…

Format a Sant Carles Obrí taller d’estampació litogràfica el 1829 Traslladat a València 1839, fou condecorat per les seves acurades produccions el 1845 i el 1850, i el 1851 exposà en un certamen internacional a Londres S'especialitzà en països de ventalls, làmines religioses —sovint en colors— i auques, a part tota mena d’impresos Una ambiciosa estampació del pla de València li valgué el títol de litògraf oficial de l’ajuntament Continuaren l’obrador els seus fills Eleuteri-Godofred, Alexandra, Matilde i sobretot Isabel Pascual-Abad i Francés , pintora, que concorregué a exposicions

Prengué el nom artístic pel fet de ser el sisè Camilo de la seva família fins el 1971 amb la grafia Sexto Formà el grup de pop Los Dayton, amb el qual enregistrà No la canteu més , versió de Don’t Play that Song , de Ben E King Resident a Madrid des del 1965, l’any següent passà a formar part del grup Los Botines El 1970 començà la carrera en solitari, i aconseguí una gran popularitat com a cantant melòdic d’estil romàntic Actuà també a l’Amèrica Llatina, als Estats Units i a Europa Cançons seves com ara  Amor mío, Qué me has heho o Vivir así es morir de amor es convertiren en èxits del…