Resultats de la cerca

Vida Desenvolupà la pràctica amateur en formats sempre de pas estret des del 1967 i més tard en vídeo, amb caràcter de creació personal i conreant tota mena de gèneres Els seus curts més rellevants són Reversió 1973, argumental premiat arreu pels seus valors poètics i narratius Ritual 1982, documental que s’emeté per la televisió francesa, i The Making-of the Film "Accident" 1992-95 vídeo, un reportatge del film de Jan Baca i Toni Garriga, que rebé la medalla d’or al Festival de Gran Bretanya 1998 També dirigí un parell d’obres de teatre amb el grup local Arlequí de Paper i escriví al…

Fill del jurista Idefons Par i Pérez Autodidacte, se centrà en els estudis shakespearians Vida de Guillem Shakespeare , 1916 traducció comentada de Lo rey Lear , 1912 Contribución a la bibliografía española de Shakespeare , 1930 Shakespeare en la literatura española , 1935 i en la romanística, especialment catalana Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, 1923 Notes lingüístiques y d’estil sobre les inscripcions y cartes de Catalunya anteriors al segle XIV, 1931 Curial e Güelfa Notes lingüístiques y d’estil, 1928 Acotacions lingüístiques y d’estil a clàssics menors…

Llicenciat en filologia catalana i en dret, és professor de català a l’ensenyament secundari Collabora en diversos mitjans de comunicació com ara Caràcters , Saó , la Veu dels llibres o Aiguadolç  i emissores de ràdio locals del País Valencià  i les Illes per la difusió cultural i literària —entre el 2010 i el 2020 mantingué en antena de Burjassot Ràdio el programa sobre poesia  Mar de muses — Tot i que ha conreat esporàdicament la narrativa breu, la major part de la seva obra està dedicada a la poesia Ha publicat els poemaris  Com qui contempla la mar  2000,  Genealogies i desencontres 2000…

Fill de Lluís Serrahima i Camín Estudià amb Antoni Urpí i al Cercle Artístic de Sant Lluc La seva primera exposició fou a la Sala Parés el 1930, on obtingué un gran èxit amb peces de formes geomètriques i simples, allunyades del gust neobarroc i decorativista del moment, formes que continuà en la seva trajectòria artística Conreà especialment l’argenteria religiosa féu diferents custòdies, com una per al XXXV Congrés Eucarístic, la de les Llars Mundet i d’altres, nombrosos calzes, etc Collaborà en la realització del tron de la Mare de Déu de Montserrat Obtingué diferents premis, com la…

Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poe­sia , La Publicitat , El Matí , Revista de…

Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions particulars, al…

Llicenciat en dret, collaborà a revistes comarcals i publicà les proses Visió lírica de Tarragona 1952 i la novella de caire humorístic Memòries i divagacions d’un futbolista discret 1959

Fou rector de l’església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles des del 1939 El 1946 se n'anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d’Alemanya Alternà la docència amb conferències i articles sobre l’art d’avantguarda El 1975 s’uní al grup L’Eixam Publicà diversos treballs El arte de hoy y la Iglesia 1954, La pintura religiosa de Georges Rouault 1959, Julio González 1960, En la muerte de Ángel Ferrant 1961, Picasso en Barcelona 1962, Diálogo de la Iglesia con…

Anà a Barcelona als catorze anys, on visqué de manera molt precària fent dibuixos pels cafès Els anys 1917-18 anà a París, on es convertí en militant anarquista i adoptà el pseudònim de Shum De retorn a Barcelona, esdevingué molt pròxim o en formà part dels escamots enfrontats a la policia i als sindicats lliures durant els anys del pistolerisme El maig del 1921 resultà greument ferit en explotar una bomba que manipulaven uns companys seus, i que li mutilà parcialment les mans Un cop recuperat, fou encausat per l’atemptat fallit contra el general Martínez Anido del mes d’abril Condemnat a…

Advocat, estigué lligat al grup literari de l’Editorial Torre, i publicà els volums d’assaig literari Els clàssics, la terra i jo 1954, evocació d’escriptors catalans medievals, Grecs en la meua tinta 1958, sobre figures de l’antiguitat grega, i Viatge a Ausiàs March 1961