Resultats de la cerca

Estudià teologia a la Universitat de París Assistí com a teòleg al concili de Trento i després com a bisbe d’Ales Sardenya Posteriorment fou bisbe de l’Alguer 1562-72, de Jaca 1572-77 i d’Osca 1577-84 Deixà, entre moltes obres religioses, un diari del concili de Trento que va del 1542 al 1560

Establert a Valls el 1915, reuní una interessant collecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografia publicitària i collaborà en les revistes Mirador , Revista Ford , Publi-Graf i Nova Ibèria Promogué les relacions amb l’Alguer, especialment l’anomenat “viatge de retrobament del 1960”

Amb els seus sis germans es rebellà contra Pere III de Catalunya-Aragó i prengué l’Alguer i altres punts de Sardenya 1347 Perdonat 1354, no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d’Arborea, contra els catalans 1355 Tot i que tornà a reconèixer l’autoritat del rei, poc temps després es rebellà novament

Fill de Francesc Caçador, fou canonge de Vic, Tortosa i Barcelona, on fou nomenat vicari general pel seu oncle el bisbe d’Alguer, Guillem, que ell ajudà en la reforma, especialment en la dels religiosos A Girona hagué d’enfrontar-se amb el capítol, que s’hi oposà Fou president de la Generalitat de Catalunya 1590-93

Situat sobre la Cala s’Alguer, conserva una torre cilíndrica dels segles XVI i XVII Restaurat i adquirit pel pintor Josep M Sert, Josep Pla dedicà al pintor un Homenot on parla de la seva estada al Mas Juny i de les festes que hi organitzava a la casa de la vila de Palamós un quadre de Sert presideix la sala de sessions

Àrbitre des del 1957, posteriorment treballà com a comissari de la Vuelta a Espanya 1962-67 Fou vicepresident i president 1986-94 de la Unió Ciclista de Sants Sota la seva presidència portà la Volta a Catalunya, a l’Alguer i a Menorca Tornà a la presidència durant una nova legislatura Parallelament formà part de la comissió tècnica de la Federació Espanyola de Ciclisme

Fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren la seva casa En produir-se la visita de Carles V a Mallorca 13 a 18 d’octubre de 1541, camí de l’Alguer, fou un dels qui celebraren l’estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carles en la seva ciutat de Mallorca 1542

Deixeble de Gamillscheg, seguí les inclinacions del seu mestre per la geografia lingüística Professor a Erlangen La seva especialització fou el retoromànic de les Dolomites Dedicà, a la llengua catalana, una important monografia sobre l’Alguer publicada incompletament, en traducció castellana, a l' Anuari de l’Oficina Romànica en 1932-34 i dos articles sobre la debatuda qüestió de la seva pertinença a la Galloromània o a la Iberoromània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1948

Fou membre de la junta directiva de l’Agrupació Valencianista de la Dreta 1933 Fou un dels fundadors de la revista fallera Pensat i Fet 1912-72 i el seu animador després del 1939 Dirigí l’editorial Lletres Valencianes 1948 Recollí part de la seva obra poètica, de caràcter marcadament tradicional, en els volums Entre dos clarors Versos casolans 1959, Airet d’abril 1950, Ressonàncies de l’Alguer 1960 i La mel i la tardor 1962

Home d’extensa cultura i gran coneixedor de les llengües llatina, grega, hebrea i caldea Entre els seus treballs sobresurt la traducció, del grec al llatí, de les obres de Joan de Damasc