Resultats de la cerca

Format a Barcelona, a l’escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas, collaborà en un gran nombre de revistes, entre les quals Forma i La Illustració Catalana , l’alemanya Jugend i la francesa Le Rire Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes —blaus, violetes i verds— en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa La seva temàtica se centra en l’element femení

Situació Capella situada en un petit puig al nord de la població, refeta aprofitant antics murs romànics M Anglada La capella es troba a la carena per on passa el límit de llevant del terme municipal, a uns 350 m d’altitud, a la sortida de l’Ametlla, abans d’arribar a la urbanització de La Miranda, a la dreta Mapa L 37-14364 Situació 31TDG386145 Per anar-hi cal deixar el cotxe al final d’un dels últims carrers de la sortida de l’Ametlla vers tramuntana, a tocar del torrent de Sant Nicolau El començament del corriol es difícil de trobar perquè n’hi ha uns quants s’ha d’agafar el…

Situació Antiga ermita, avui abandonada i sense culte, envoltada per un exuberant marc vegetal ECSA - M Anglada Aquesta capella és a una altitud de 1 250 m, en una cota 150 m més alta i al mateix vessant que el poble d’Argolell Mapa 34-10215 Situació 31TCG719999 Per anar-hi cal continuar el camí que surt d’Argolell cap a tramuntana durant cosa d’1 km L’ermita és a uns 20 m del camí MAB Història Poques són les dades històriques conegudes d’aquesta ermita En la visita pastoral del 1758 era una capella annexa de l’església de Santa Eugènia d’Argolell i el visitador féu constar que “…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Al mur de ponent hi és visible la porta d’entrada, sobre la qual hi ha una finestra cruciforme M Anglada La capella de Sant Bartomeu del Sitjar queda separada uns 100 m de la casa del Sitjar, situada a l’extrem sud-oriental de l’antic terme municipal de Freixenet de Camprodon, vora la collada del Sitjar, a 994 m d’altitud Mapa 256M781 Situació 31TDG501814 Per anar-hi cal prendre una pista forestal en bon estat que surt del pont de les Rocasses o de can Bei, a menys d’l km abans d’entrar a la població de…

Un miler de persones es manifesta al barri de Ca n’Anglada de Terrassa per demanar l’expulsió dels immigrants magribins, que constitueixen un 10% de la població del barri L’origen de la protesta són els incidents del cap de setmana passat, durant la festa major, en què hi va haver dues baralles multitudinàries amb membres de la comunitat magribina Divendres es fa una contramanifestació convocada per nombroses entitats de la ciutat per a demanar la fi de les manifestacions de xenofòbia Els dies següents són arrestades 13 persones per la seva participació en els incidents

Deixeble de Sorolla a València, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermen Anglada i Camarasa, i on s’establí el 1926 Assolí una fama notable a França féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l’Exposició d’Art Espanyol de Bordeus del 1928 Exposà, individualment, a Madrid 1933 i a València i participà en altres exposicions Influït per l’impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives Tingué obra a l’antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de…

Deixeble de Gonzalo Bilbao, s’especialitzà en paisatges influïts per l’impressionisme, que conegué a fons a París 1911-14 i que tractà amb sensibilitat i delicadesa Allà també fou deixeble d’Hermen Anglada i Camarasa, amb qui residí després un quant temps a Mallorca Installat a Madrid, hi exposà el 1926 i el 1934 Dedicat també al disseny de jardins, publicà el 1930 el llibre Jardines clásicos de España El 1939 s’establí a Barcelona i féu estades a Eivissa presentà paisatges catalans i eivissencs en diverses individuals 1948, 1949 i 1951 Fou premiat el 1953 a l’Exposició…

El seu fill homònim, que el succeí vers el 1896, n'abandonà la direcció el 1914 Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Gauguin, Maurice Prendergast, Carl Milles, Paula Modersohn-Becker, Lyonel Feininger, George Grosz, Roger Wild, Modigliani i els catalans Isidre Nonell —que, tanmateix, en resultà decebut—, Pidelaserra, Pere Ysern i Xavier Nogués Anglada i Camarasa i Claudi Castelucho en foren professors, i aquest darrer, el 1904, hi fundà al costat de l' Académie de la Grande Chaumière Fou un dels principals centres de formació de l’art contemporani Subsisteix encara amb el…

Creada el 1928 la vicaria in capite Sant Pere, esdevingué parroquial el Carme el 1938 l’església fou edificada en 1934-40 El nucli sorgí com a barri de pescadors, i el 1912 fou fundada la confraria de pescadors, i en 1920-24 el pòsit el primer de l’illa Alguns artistes, com el pintor Anglada i Camarasa, s’hi establiren i popularitzaren l’indret, que ha esdevingut un dels més importants centres turístics de Mallorca el 1986 hi havia 30 hotels amb 2 884 places vora seu s’han creat les noves urbanitzacions del Vilar, Can Cingala, Gotmar, Bóquer i, ja més lluny, Formentor

De caràcter mixt, laic i català, i amb una clara finalitat formativa, es vinculà a Joventuts Musicals de Manresa per a garantir l’operativitat i un aixopluc en l’època encara franquista Ha centrat les seves activitats en l’organització de jornades de treball per als directors i de trobades anuals de corals i en l’estructuració d’un repertori que inclou l’encàrrec de cantates, com L’ocell daurat , de Frederic Mompou i Núria Albó, per a la IV Trobada 1970, o El bruel de l’estany , d’Enric Ribó i MÀngels Anglada, per a la XVI Trobada Publica el butlletí d’informació interna "…