Resultats de la cerca
Es mostren 323 resultats
William Russell Bascom
Antropologia cultural
Antropòleg cultural nord-americà.
Feu treball de camp a l’Àfrica Occidental, i posteriorment fou professor a la Nortwestern University, d’Illinois fins el 1957, que passà a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Especialista en el folklore africà, es mostrà partidari de considerar la tradició oral com a art D’entre les seves obres cal esmentar African Arts 1967, Ifa Divination Communication between Gods and Man in West Africa 1969, on explicà el sistema d’endevinació ioruba, i The Yoruba of Western Nigeria 1969
David J. Gross
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Jerusalem i es doctorà a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley El 1969 guanyà una càtedra a la Universitat de Princeton i es traslladà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara, per dirigir el Kavli Institute for Theoretical Physics Gross, juntament amb HDPolitzer i FWilczek, obtingué el premi Nobel de física el 2004 per les seves contribucions a l’estudi de les interaccions fortes i, en particular, pel descobriment de la propietat de la llibertat asimptòtica
Gloucester
Ciutat
Capital del shire de Gloucester, a Anglaterra, Gran Bretanya, és situada a la vora esquerra del Severn, a l’W dels Cotswolds.
El canal navegable de Gloucester i Berkeley comunica les installacions portuàries de la ciutat amb les de Sharpness, a les boques del Severn Ciutat industrial, amb factories de vagons i material ferroviari, maquinària agrícola, mobles i construcció naval Pesqueries de salmònids al Severn Entre els edificis religiosos es destaca la catedral, començada en estil romànic 1089 i acabada en gòtic perpendicular ss XIV-XV és molt famós el seu claustre amb voltes de ventall 1351-1412 En arquitectura civil excelleixen les cases particulars del s XVIII
David Hume

David Hume, retrat d'Allan Ramsay conservat a la National Gallery of Scotland
Filosofia
Historiografia
Filòsof i historiador escocès.
Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry concerning the Principles of Morals 1751 Publicà, a més, Political Discourses 1752, History…
Norbert Bilbeny i Garcia
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i escriptor.
Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1980 i professor invitat en diverses universitats nord-americanes i europees entre les quals Berkeley, Harvard, París i UNAM de Mèxic És director del Màster en Immigració i Educació Intercultural de la Universitat de Barcelona i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca Científica de Barcelona La seva obra s’articula a l’entorn de tres temes bàsics, bé que interrelacionats la filosofia catalana o a Catalunya, sobre la qual ha publicat Joan Crexells en la filosofia del Noucents 1979, premi Estelrich , Els orígens…
,
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Música
Cobla catalana fundada el 1983 i dirigida per Jordi León, a excepció del període 1991-93, en què ho feu Concepció Ramió, si bé també ha comptat amb O. Martorell, M. Oltra, Ll. Moraleda o J.M. Bernat, entre d’altres, com a directors convidats.
Ha actuat arreu de Catalunya, el Rosselló i també a Los Angeles i Berkeley EUA, tant amb repertori sardanístic com de concert El 1997 guanyà el concurs convocat per l’Institut Municipal de Música de Barcelona i obtingué el títol de Cobla Municipal de Barcelona Ha enregistrat diversos discos amb música de sardanes de diferents èpoques i estils, música de concert, balls vuitcentistes i posteriors, entre els quals destaquen un disc de sardanes d’Eduard Toldrà Les danses de Vilanova i l’obra sardanística de Joan i Ricard Lamote de Grignon
Andrew Grove
Electrònica i informàtica
Empresari i informàtic nord-americà d’origen hongarès.
Nascut András István Gróf, emigrà als Estats Units després de la revolta antisoviètica que tingué lloc a Hongria el 1956 Estudià enginyeria química al City College de Nova York i es doctorà el 1963 a la Universitat de California Berkeley 1963 Contractat per Gordon Moore, el seguí quan aquest fundà Intel , empresa de la qual fou president 1979-97, director executiu 1987-98 i president del consell d’administració 1997-2005 Tingué un paper decisiu en l’orientació de l’empresa vers el desenvolupament dels microprocessadors que impulsaren l’hegemonia de l’ordinador personal PC
Gregory Mark Erickson
Paleontologia
Paleontòleg i biòleg evolutiu nord-americà.
Doctorat en biologia integrativa per la Universitat de Berkeley 1997, ha fet recerca a les universitats de Stanford 1998-99 i de Brown 1999-2000, i des del 2004 a l’American Museum of Natural History i a The Field Museum de Chicago És professor d’anatomia i paleobiologia dels vertebrats a la Florida State University Ha fet contribucions fonamentals al coneixement del creixement, biologia de poblacions, i biomecànica alimentària de rèptils arcosaures, com ara la taxa de creixement accelerada en tiranosaures i la fisiologia reptiliana en l’arqueòpterix, entre d’altres
David M. Schneider
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Estudià a Harvard amb CKluckhon Féu treball de camp a Micronèsia i entre els apatxes mescaleros Professor a la London School of Economics de Londres, a Berkeley i a Chicago, amb RFirth publicà American Kinship A Cultural Account 1968, estudi de gran influència que proposà el sistema de parentiu com a sistema de símbols i significats Criticà les teories clàssiques del parentiu des de LHMorgan fins a CLévi-Strauss, posant en dubte l’existència d’un domini específic del parentiu en totes les cultures A Critique of the Study of Kinship , 1984
Tsung-Dao Lee
Física
Físic xinès nacionalitzat nord-americà (1962).
Establert als EUA des del 1946, treballà a la Universitat de Chicago amb Chen Ning Yang en física teòrica i després a la de Califòrnia i Berkeley i a l’Institute for Advanced Study a Princeton 1951 Les recerques iniciades el 1946 per ambdós físics sobre la conservació del principi de paritat permeteren d’enunciar el 1956 que el mesó φ i el γ eren una mateixa partícula, hipòtesi que fou confirmada el 1957 per Chen Shiung Wu El 1957 compartí amb el seu company Yang el premi Nobel de física
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina