Resultats de la cerca

Setè govern de Franco, en el qual participen Luis Carrero Blanco, Agustín Muñoz Grandes i Joaquín Ruiz-Giménez

El plenari de l’Ajuntament de Barcelona revoca les deu medalles concedides a personalitats i institucions del franquisme Entre els condecorats hi ha el mateix dictador 1964, la Sección Femenina de la Falange 1966 i l’almirall Carrero Blanco 1973

Al març de 1975 s’incorporà a la Conferència Socialista Ibèrica A Catalunya era dirigida per Julio Morera, Rafael Madueño, Rafael Ballús, Ramon Puiggrós i Elías López Blanco El 12 de novembre de 1975 acordà la incorporació a Convergència Socialista de Catalunya

Existí a l’època del general Guzmán Blanco La constitució promulgada el 1881 sota el seu règim, modificà l’organització territorial Reduí els vint estats, fent-ne grups en grans entitats per zones, entre les quals, l’entitat d’Oriente era integrada pels estats de Barcelona, Cumaná i Maturín

S'origina prop de Raymondi per la unió dels rius Apurímac i Urubamba, que neixen al sector meridional dels Andes peruans Conflueix amb el Marañón, per a formar l’Amazones, prop de Yucuruche Entre els afluents principals destaquen el Pachitea i el Blanco És navegable aigües avall de Pucallpa

Fundador d’una família de poetes i cantors, és la figura patriarcal per excellència de la literatura de Salta Poeta delicat i senzill, les seves coplas reflecteixen la saviesa de la contemplació Publicà colleccions de relats El viento blanco 1924, Los casos del zorro 1925 i Relatos lugareños 1930

Es destacà com a autor de comèdies de gran vivacitat i enginy, com El pañuelo blanco 1870, El baile de la condesa 1872, El anzuelo 1874, etc, i d’algunes peces desbaratades de l’anomenat gènere buf És autor també de poesies Soledades , 1876 i de narracions Cuentos aragoneses , 1901

Considerat pioner del fotoperiodisme esportiu a Catalunya, illustrà durant cinquanta-cinc anys les cròniques futbolístiques Revistes i diaris com Mundo Deportivo per al qual treballà en el decurs de gairebé tota la seva vida professional, Marca , Destino , Barça , Blanco y Negro , Estadio i La Rambla publicaren les seves imatges sobre temes esportius

Format a les escoles oficials de València i Madrid, fou deixeble de Joaquim Sorolla Illustrà diverses publicacions, com El Imparcial i Blanco y Negro Conreà la crítica taurina amb el pseudònim de Zig-zag , i dirigí la publicació esportiva Armas y Deportes 1924-32 Té una sala al Museu Nacional de Ceràmica de València

Pioner de la fotografia esportiva en la premsa, treballà sempre formant societat amb Joan Bert Desenvolupà quasi tota la seva carrera professional a Mundo Deportivo 1918-37 i 1939-65 Collaborà en les publicacions Stadium , Sport , Blanco y Negro i Marca Centrà la seva activitat en el futbol, la natació, l’aviació i l’automobilisme Fou membre de l’Agrupació Professional de Periodistes a Barcelona 1933-39