Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Múrcia

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del SE de l’Estat espanyol; la capital és Múrcia.
La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…
Juan Carlos Moreno Rodríguez
Futbol
Futbolista.
Extrem esquerre format al planter del Futbol Club Barcelona Com a jugador del Barcelona B disputà 31 partits amb el primer equip la temporada 1995-96 i marcà 5 gols Posteriorment jugà a l’Albacete 1997-98, el Lleida 1998-99 i 2000-01, el Recreativo de Huelva 1999-2000, l’Extremadura 2001-02, el Terrassa 2002-03, el Numància 2003-10 i el Cartagena 2009-10
Ildefons de Coloma i de Melo
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1599-1603).
Fill de Joan de Coloma i de Cardona, estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal Conreà la poesia llatina Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns
Manuel Cassola y Fernández

Manuel Cassola y Fernández
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Prengué part en les campanyes de Cuba i de Santo Domingo 1862-71 Dominà la insurrecció cantonalista de Cartagena el 1873, i lluità en la tercera guerra Carlina al País Basc i a Navarra 1874 Ministre de la guerra del govern liberal de Sagasta 1887, proposà una reforma militar a l’estil alemany amb servei militar obligatori, molt discutida i que no fou aprovada Dimití el 1889
Benito García Cano
Futbol
Futbolista i entrenador.
Actuava de defensa esquerra i jugà al Futbol Club Barcelona Disputà 128 partits i guanyà una Lliga 1945, una Copa 1942 i una Copa d’Or 1945 Prèviament havia jugat amb el Rayo Vallecano, el Nacional de Madrid i el Cartagena Participà una vegada amb la selecció catalana Com a entrenador, dirigí, entre d’altres, el Club Gimnàstic de Tarragona, el Manresa, l’Europa, el Badalona i el Sant Andreu
El Vidrio
Periodisme
Periòdic obrer, òrgan de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers.
Aparegué a Barcelona el 1915, però es publicà posteriorment a Badalona, dirigit per GCanals i JPeiró gener del 1916 — 1920, de nou a Barcelona a partir del 1920, dirigit per Càndid Endériz i a Mataró a partir del 1923 Pel febrer del 1931, després d’uns quants números publicats a Cartagena, tornà a Mataró, dirigit per MMascarell Fou un dels pocs òrgans obrers professionals que assoliren una llarga continuïtat
Miquel Cabanelles i Cladera
Metge.
Exercí a l’hospital de Cartagena i fou inspector d’epidèmies al País Valencià i a Múrcia, i més tard sots-inspector general de medicina i cirurgia a Madrid Autor de treballs d’interès sobre la terapèutica de la febre groga 1801, fou comentarista important de les doctrines brownianes a la península Ibèrica a la seva obra Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana 1802
Margarida Sans i Jordi
Escultura
Escultora.
Deixebla d’À Ferrant i de J Llimona, presentà la seva primera exposició a Barcelona 1932 Havent guanyat a Madrid la beca Conde de Cartagena 1936, anà a París, on rebé lliçons de C Despiau Exposà a Barcelona, Madrid, París, etc El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa Sant Benet , estació del Via Crucis a Montserrat
Lluís Mateu Bellet
Futbol
Futbolista.
Començà el 1940 jugant com a defensa a la Unió Esportiva Lleida Passà pel Girona i el Mallorca, i la temporada 1946-47 fitxà per l’Alcoià, amb el qual debutà a primera divisió la temporada següent, en què jugà 23 partits Després passà al Valladolid i el Múrcia, també a primera divisió, i al Cartagena, el Lleida 1952-53 i el Constància d’Inca, on acabà la seva carrera el 1957
Miquel Roqué Farrero
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Miki Roqué.
Defensa central, entrà a la disciplina del Liverpool FC procedent de la Unió Esportiva Lleida i debutà al primer equip anglès el 6 de desembre de 2006 en un partit de la Lliga de Campions Jugà cedit a l’Oldham Athletic, el Jerez i el Cartagena, abans de ser traspassat al Real Betis 2009-11 Al març del 2011, anuncià la seva retirada per recuperar-se d’un tumor a la pelvis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina