Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Joan Romero i González
Geografia
Geògraf i polític.
Es llicencià a la Universitat de València el 1976, i s’hi doctorà el 1982 Professor a la Facultat de Geografia i Història d’aquesta Universitat des del 1976, n’és catedràtic des del 1988 Interessat per la geografia de la població i per la geografia econòmica, ha publicat sobre aquests temes, entre d’altres, La despoblación de la Mancha 1980, Propiedad agraria y sociedad rural en la España mediterránea Los casos valenciano y castellano en los siglos XIX y XX 1983, tesi doctoral, Pobreza y desigualdad en los países desarrollados 1992 i Geografía de la pobreza y la desigualdad en…
Ricard Monner i Sans
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i escriptor.
Home polifacètic, publicà en diversos gèneres, poesia, narrativa, literatura, història, geografia i assaig De la primera etapa cal destacar, Fe y Amor 1879 i La justicia del Rey Santo Tradición toledana 1883, Cuentos incoloros , La República de Orange , Oraciones, misas y cantares 1887, La baronesa de Wilson i Breves noticias sobre la novela contemporánea El 1889 emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires Hi fou catedràtic de llengua i literatura castellanes Entre les nombroses obres publicades en aquest país cal esmentar Almanaque histórico argentino 1891 A histórico pasado, risueño…
,
Álvaro Pérez de Castro
Història
Ric home lleonès, fill de Pedro Fernández de Castro el Castellano
i de Jimena Gómez de Manzanedo, i germà d’Eilo, muller del vescomte Guerau IV de Cabrera.
El 1219 apareix ja com a ric home i el 1221 ja governava Astúries Abans del 1224 s’havia casat amb la comtessa Aurembiaix I d’Urgell i residiren a Toledo Sembla que el matrimoni fou anullat el 1228 pel fet d’ésser cosins segons per part de les mares respectives Aurembiaix retornà a Catalunya i Álvaro es casà, abans del 1233, amb Mencía López de Haro de Biscaia, filla del senyor Llop III Álvaro fou enterrat a Balbuena Palència
Banc de la propietat (Banc de Barcelona) (1930-1982)
El Banc de la Propietat urbana 1930-1936 Acció de la societat El Banc de la Propietat es constituí el 1930 El gener del 1928, Joan Pich i Pon presentava una memòria al govern espanyol, presidit pel general Primo de Rivera, en la qual demanava la constitució del Banco Nacional de la Propiedad Aquest havia de ser una institució oficial i pública, a l’estil del que eren el Banco de Crédito Local o el Banco Exterior de España, creats aquells darrers anys El banc havia de donar suport a la propietat urbana, concedint crèdits hipotecaris, assessorant els propietaris, administrant finques, preparant…
Jaume Tió i Noè
© CIC-Moià
Literatura
Escriptor i advocat.
Fill d’un comerciant, inicià estudis de teologia a Tortosa 1830, els quals abandonà per dedicar-se a la carrera de dret a València, que acabà a Barcelona l'any 1942 L'any 1836 anà a França i s'installà a París, on féu amistat amb el duc de Rivas i Martínez de la Rosa i collaborà a El Orbe Literario i Le Siècle 1837 El 1838 era de nou a Tortosa, i poc després s’establí definitivament a Barcelona, on exercí com a advocat Formà part de la redacció d' El Guardia Nacional , de Pau Piferrer, i d' El Constitucional 1839, i collaborà, entre d'altres, a El Solitario i El Heraldo Fundà i dirigí la…
Josep Balari i Jovany
Literatura catalana
Hel·lenista, romanista i historiador.
Vida i obra Es llicencià en dret 1868 i es doctorà en filosofia i lletres 1869 a la Universitat de Barcelona i s’interessà com a estudiós i docent 1873-81 per la taquigrafia El 1881 succeí Antoni ↑ Bergnes de las Casas en la càtedra de llengua grega Destacà en els estudis etimològics i toponomàstics Etimologías catalanas , 1885 Poesía fósil , 1890, entre d’altres, fet que el portà a emprendre, el 1876, l’estudi Orígenes históricos de Cataluña 1899, la seva obra historicofilològica més important El seu bon coneixement de la filologia i la lingüística europees modernes es reflecteix, entre…
Jaume Tió i Noé
Literatura catalana
Dramaturg, poeta, prosista i traductor en llengua castellana.
Vida i obra De joventut aventurera, viatjà a Ma-drid 1835 i 1838 i a França 1836-38, on, a París, comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i collaborà a “Le Siècle” i “El Orbe Literario” Es llicencià en dret a Barcelona 1842, on collaborà, entre altres publicacions, a “El Vapor” i “El Guardia Nacional” i dirigí “El Heraldo” i la collecció “Tesoro de Autores Ilustres”, en què inclogué versions, entre altres autors, de George Sand, Dumas i Sue, i hi edità Manuelde Melo i Francesc de Montcada També traduí al castellà Balzac, Guizot i, segons notícia ja de l’època,…
Joan Lluís Estelrich i Perelló
Literatura
Poeta, traductor i periodista en llengua castellana.
Estudià dret a Barcelona i Madrid, ciutat on el 1879 inicià la carrera com a advocat Retornà a Palma el 1882 Des del 1885 collaborà al diari La Última Hora amb el pseudònim Espinilla , que posteriorment dirigí 1896-99 A finals de la dècada dels noranta es preparà la llicenciatura i el doctorat en Lletres Exercí com a catedràtic de literatura a instituts de Sòria 1902, Cadis 1903 i Palma 1910-23 i publicà Apuntes de preceptiva literaria y composición ajustados al programa del catedrático 1904, Programa de elementos de historia general de la literatura 1907 i Don Vicente Rubio y Díaz,…
,
La Cadena Ibèrica
A la branca aragonesa de la cadena ibèrica el tret més característic són els plecs i encavalcaments orientats en direcció NW-SE, que afecten el sòcol hercinià i la cobertora mesozoica i terciària Una d’aquestes estructures és l’ anticlinal de Montalbán , al nucli del qual afloren els materials del sòcol hercinià, recobert en ambdós flancs pels materials mesozoics Al flanc SW d’aquest anticlinal les capes es disposen verticalment o arriben a invertir-se, cosa que produeix, doncs, una estructura vergent cap al SW La fotografia, presa entre Montalbán i Castel de Cabra, mostra aquest flanc de l’…
Onofre Manescal
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Doctor en teologia, professor d’aquesta disciplina a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons, entre els quals el més conegut és Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon, i història de la pèrdua de Espanya, grandeses de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d’Aragó 1602 També publicà Apologética disputa, donde se prueva que la llaga del costado de Christo N Señor fue obra de nuestra redención 1611, llibre ofert a Gastó de Montcada, marquès d’Aitona i virrei d’Aragó, amb unes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina