Resultats de la cerca

Redactà les declaracions sobre drets reials a Oriola i a Alacant contingudes en el Llibre de capítols 1613 Era membre del consell de Felip III

Alfons II de Catalunya-Aragó, durant la campanya de reincorporació de les Balears, l’envià com a missatger, juntament amb Cervià de Riera i Pere de Cardona, per tal d’obtenir la submissió d’Eivissa En retornar Alfons a Catalunya el deixà com a governador d’aquesta illa

Fill de Ramon de Vilanova, castellà de Morella, i de Sibilla Fou conseller de Jaume II i majordom i marmessor de la reina Blanca Bon diplomàtic, fou enviat a França 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, feu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l’adquisició efectiva de les illes Aconseguí l’interès del papa en els tractes matrimonials de Sanç I i Sança de Mallorca amb Maria de Nàpols i Robert, duc de Calàbria, respectivament 1303-04 A Avinyó, visità Climent V 1309 i després hi…

Al servei de Frederic II de Sicília, aquest li encarregà de lliurar a1315 a Ramon Muntaner el futur Jaume III de Mallorca perquè el portés a Perpinyà Frederic II nomenà el seu fill Ot de Novelles mort després del 1331 —creador de la potència de la seva família, la més important a Grècia, després dels Frederic d’Aragó i els Lloria— vicari general dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1330 succeint Alfons Frederic d’Aragó, però aviat fou substituït per Nicolò Lancia Ot, titulant-se mariscal i capità general dels ducats, fou un dels signataris 1331 d’una treva amb els…

Senyor de Paulhan i Poget Fill de Guillem VI de Montpeller En morir el seu germà Guillem VII de Montpeller 1172 fou nomenat tutor i procurador del seu nebot Guillem VIII El rei Alfons I el nomenà procurador de Provença el 1167, càrrec que tingué fins a la seva mort Acompanyà el rei en missions delicades, com en les dues entrevistes amb el seu rival, el comte Ramon V de Tolosa 1174 i 1176 En morir, el succeí en la procuració de Provença Ramon Berenguer, germà del rei Alfons, amb el títol de comte

Cosí de l’escriptor Joanot Martorell, fou acusat per aquest de faltar a la paraula de matrimoni donada a la seva germana Damiata, que havia seduït, i mantingué amb ell, a partir del 1437, una llarga i interessant correspondència de lletres de batalla Martorell aconseguí que el rei Eduard VI d’Anglaterra s’oferís com a jutge del combat, que finalment no es portà a terme, gràcies a la intervenció de la reina Maria de Castella L’afer es resolgué el 1445 amb el pagament de 4 000 florins a Damiata El mateix any fou desafiat de nou, per altres motius, per Ramon de Vilaragut

El 1706 defensà Barcelona, assetjada per Felip V Participà en la presa de Benavarri 1707 El rei arxiduc Carles III el féu comte de Serra de Navà 1711 El 1714 lluità a Barcelona, assetjada per Felip V

Fou un dels autors de la rebellió de la plana de Vic a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria 1705 El 1714, atacat per la tropa del marquès de Montemar, es refugià amb 120 homes al santuari de la Gleva, on degué morir en la defensa

Participà en la mort del justícia d’Aragó 1274 i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona Retornat a la gràcia reial, acompanyà Pere II de Catalunya-Aragó a l’expedició a Sicília 1282 Durant la guerra contra França intervingué en la defensa de Girona 1285 Fou conseller de Jaume II a Sicília i a Catalunya Fou també tutor dels fills de Jaume II, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València 1303-04

Anà a la conquesta de Sardenya, on adquirí possessions, entre d’altres un feu a Sàsser Fou castellà de la Joiosa Guarda 1339 Es casà amb Saurina d’Anglesola, senyora de la meitat del lloc de Terranova l’altra meitat era de Joan d’Arborea, del qual es queixà Gombau perquè havia posat forques on no tenia jurisdicció 1344 Gombau, que ja havia estat pres i exiliat per Ramon de Cardona, fou també fet presoner pels genovesos al golf de Lleó Organitzà la retirada dels catalans supervivents a la batalla d’Aidu de Turdu 1347 Collaborà amb Jaume d’Aragó en afers de govern fins a l’arribada de Riambau…