Resultats de la cerca

Creat el 2005 per iniciativa de la Generalitat de Catalunya amb la collaboració del Parc de Salut Mar de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra L’objectiu principal del CREAL és la investigació epidemiològica sobre els impactes en la salut humana dels problemes ambientals en especial, els agents contaminants físics i químics Forma part del programa de centres de recerca de la Generalitat, CERCA

Catedràtic de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura, fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1955-58 i membre electe de la de Medicina i Cirurgia 1956 Dirigí 1939-58 la secció d’astronomia de l’Observatori Fabra Deixà treballs d’astronomia i física, alguns dels quals figuren en les Memòries de l’Acadèmia de Ciències

Basat fonamentalment en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i Poch 1932, inclou, a més, les diverses aportacions lexicogràfiques de procedència diversa recollides des dels anys trenta ençà i sancionades per l’IEC, entre les quals sobresurt el Diccionari de la llengua catalana de l’editorial Grup Enciclopèdia Catalana Amb relació al diccionari Fabra, la primera edició amb un total de 67566 articles contenia 15775 articles més, mentre que el nombre de subentrades és a dir, locucions i expressions compostes en general i d’accepcions el superava…

Jugà a l’Agrupació Esportiva Centelles i posteriorment al Club Futbol Sala Casa Alcalà Al mateix temps formà part de la selecció de futbol sala de la Universitat Pompeu Fabra 2007-10 Debutà amb la selecció catalana al final del 2008 L’any 2009 participà en el Campionat d’Europa de la UEFS, en què Catalunya aconseguí la tercera posició Rebé el premi ARC 2009 També exerceix d’entrenadora

S’inicià al CE Pompeu Fabra de Salt, passà al Grup Excursionista i Esportiu Gironí i fitxà pel Segle XXI, amb el qual jugà la Lliga Femenina 2 2008-10 La temporada 2010-11 debutà a la màxima categoria amb el Basket Zaragoza Fou campiona d’Europa sub-16 2008 i sub-18 2009, i amb la selecció espanyola absoluta fou medalla de bronze al Campionat del Món 2018

Estudià ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’astronomia 1931-64 Entrà a l’Observatori Fabra el 1917, i en fou director des del 1958 Des del 1921 formà part del Servei Meteorològic de Catalunya Presidí la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica El 1930 publicà un important Atlas pluviomètric de Catalunya És també autor d’altres obres sobre astronomia i meteorologia

Apareguda a l’octubre del 1933, amb un homenatge a Fabra, i amb el subtítol Portantveu de l’Occitània Mèdica , Corachan, Bellido, Pi i Sunyer, Peyrí, Roig i Raventós i Gabarró hi feien la defensa del català com a llengua científica Instrument de promoció d’amistat catalanooccitana,posseí un alt valor científic N'aparegueren 60 números, l’últim dels quals fou el d’agost-setembre de l’any 1938

Nasqué amb la voluntat d’enaltir l’esport català i en ressenyava l’actualitat esportiva, especialment de Barcelona Hi participaren Emili Pellicer, Ramon Larruy, Josep M Guilera, Antoni Armangué, Crack , i illustradors com Passarell , Chor , Freixas, Quelus i Benigani Pompeu Fabra hi publicà algunes de les Converses Filològiques i Carles Soldevila hi signava la secció anomenada Circumloquis Els seus redactors, amb Crítias i Vicenç Bernades al capdavant, ingressaren posteriorment en el setmanari L’Esport Català

Les Corts Valencianes aproven una proposició conjunta del PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb l’abstenció de part del grup Ciutadans i el vot contrari del PP, per la qual es deroga la llei de senyes d’identitat aprovada el 2015 pel Govern d’Albert Fabra Aquesta llei rebutjava, entre d’altres, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i adoptava el discurs blaver, que nega la unitat de la llengua als Països Catalans