Resultats de la cerca

Tercer fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona S'educà a Sicília, on milità a favor del partit català en les lluites contra el bàndol sicilià Governador de Patti, esclatà contra ell una rebellió 1355, en la qual perdé el càrrec i el castell de Tíndari, i fugí a Catània, on els seus adversaris el feren presoner 1356 Exercí el càrrec de canceller de Sicília 1354 Posat en llibertat, però desposseït dels béns a Sicília, es traslladà a Grècia El seu germà Jaume li cedí Egina l’any 1365 vengué el castell de Carist a la república de Venècia En l’anarquia que subseguí la…

Fill i hereu del comte palatí Joan II, succeí el seu cosí germà, l’elector Otó Enric I, al Palatinat Educat catòlicament, es casà amb una luterana, i el 1546 es féu calvinista, doctrina que introduí al Palatinat, el qual féu centre del calvinisme alemany S'esforçà, sense èxit, per unir els prínceps luterans contra els Àustria Envià el seu segon fill, Joan Casimir, a ajudar els hugonots francesos, i el tercer, Cristòfor, morí lluitant per la causa dels holandesos

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i els amplià amb E Granados i ChA de Bériot a París i A De Greef a Brusselles Feu concerts per l’Estat espanyol i Europa, però un accident li afectà una de les mans i segà la seva carrera pianística Fundà 1904 la "Revista Musical Catalana", de la qual també fou redactor en cap, i collaborà en altres publicacions, tant nacionals "La Veu de Catalunya", "El Poble Català", "La Vanguardia" com estrangeres "Le Monde Musical" Els seus escrits són recollits en el llibre La música i els músics crítica-impressions 1933 També…

Fill de Frederic Roda i Ventura , estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC 1954, grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1954, de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus Com a director, hi estrenà  Un caprici , d’A de Musset 1957,  La teta gallinaire , de F Camprodon 1957,  Antígona , de S Espriu 1958,  L’auca del senyor…

Fill de Ferran I Titulat príncep d’Altamura, intentà de reconciliar els barons rebels amb el rei, sense aconseguir-ho 1485 Fou enviat pel rei al papa Alexandre VI 1492 En temps de la invasió de Carles VIII manava la flota napolitana que atacà, sense èxit, Portovenere 1494 En morir el seu nebot Ferran II, el succeí Conquerí Gaeta Li atribuïren una entesa amb els turcs per a recuperar les ciutats de la Pulla que ocupaven els venecians Amb aquest pretext, Lluís XII de França i Ferran el Catòlic acordaren la conquesta conjunta i el repartiment del regne de Nàpols a Granada, el 1500 Frederic…

Segon fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona, recaigué en ell l’herència del seu germà primogènit Pere Durant el seu vicariat sufocà la rebellió d’Ermengol de Novelles, al qual reconquerí per les armes el castell de Siderocàstron Participà en la lluita contra els abusos del lloctinent del nou vicari general, Pere de Pou, el qual s’apoderà del comtat de Salona 1361-62

Fill del duc Frederic Eugeni I S'uní a la segona coalició contra França, però el seu ducat fou envaït i hagué de retre's 1802 Combaté Àustria aliat amb Napoleó, que li atorgà una gran part de les possessions d’aquella a Suàbia 1805, i el títol de rei l’any següent El 1806, en entrar a la Confederació del Rin, s’annexà alguns principats i, per la pau de Viena 1809, territoris austríacs Nogensmenys, s’uní a la coalició del 1813 contra França

Vida Cursà estudis d’arquitectura, pintura i escenografia i ha desenvolupat un estil propi, per mitjà del conreu de diferents arts –dibuix, pintura, obra gràfica, illustració de llibres, ceràmica, escultura, escenografia i també fotografia i cinema– Ha collaborat en espectacles de dansa i música, i en l’àmbit teatral i el literari Ha treballat amb creadors com Cesc Gelabert, Carles Santos i Vicenç Altaió, i per al Teatre Lliure Fou l’autor de l’ambientació i l’escenografia dels quatre episodis del llargmetratge Pastel de sangre 1971, Emilio Martínez-Lázaro, Jaime Chávarri, Josep Maria Vallès…

Fill bastard de Frederic II de Sicília Criat a la cort de Jaume II, a Catalunya, fou nomenat vicari del duc d’Atenes 1317-1330 Casat amb Marulla, filla de Bonifaci de Verona morta el 1326, obtingué per dot la senyoria d’una part de Negrepont i d’Egina 1317-38 Tractà una treva entre Venècia i els catalans 1319 Conquerí diversos llocs de Tessàlia i formà el ducat de Neopàtria, unit al d’Atenes i dependent de Sicília Governà de fet la Grècia catalana en el període més brillant Fou investit comte de Malta i Gozzo 1330

Continuà el negoci del seu pare, Josep Domènech i Taberner, en el qual figurava l’edició del diari “Las Provincias” de València En els seus tallers tipogràfics foren impreses la majoria de les obres fonamentals de la cultura valenciana de la segona meitat del s XIX i de començament del XX Serrano i Morales, baró d’Alcahalí, Societat Valenciana de Bibliòfils, etc, a més de la collecció de sainets d’Eduard Escalante En l’orientació de “Las Provincias” mantingué l’autoritat de Teodor Llorente i Olivares, i després 1911, la de Teodor Llorente i Falcó, amb una tendència conservadora i tímidament…