Resultats de la cerca

El santuari de la Mare de Déu del Cós , aturonat 597 m alt, era la capella de l’arruïnat castell de Montagut

Situació i presentació Limita amb els termes de Sales de Llierca W, Argelaguer NW, Sales de Llierca NW, Beuda N i NE, Besalú NE, Maià de Montcal E, Serinyà E i Sant Miquel de Campmajor SE, ambdós del Pla de l’Estany, Mieres S i Santa Pau SW i W Estès en bona part a la dreta del Fluvià, rebé fins el 1930 el nom de la Parròquia de Besalú, per tal com és format per una sèrie de veïnats i una església que depenien eclesiàsticament de la parròquia besaluenca Comprèn gairebé tota la vall del torrent de la Miana o el Junyell i un petit sector de la vall del Ser, afluents del Fluvià per…

És situat al vessant nord-occidental de l’encinglerada serra de Gitarriu, damunt la riba esquerra de la riera de Sant Aniol la seva església de Sant Feliu, romànica, és actualment sufragània de la parròquia de Sadernes Fou de la jurisdicció del monestir de Sant Llorenç del Mont A llevant, a la divisòria d’aigües de les rieres de Sant Aniol i de Borró, el coll de Riu separa el puig de Bassegoda, al N, dels cingles de Gitarriu

A quinze anys inicià els estudis de dibuix i pintura a l’Escola de Belles Arts d’Olot sota el mestratge d’Iu Pascual Exposà per primera vegada a Barcelona 1922, a la Sala Parés, on des del 1926 fou present cada temporada, i també a La Pinacoteca i a la Vayreda d’Olot Les seves obres contenen els trets bàsics de l’escola d’Olot El 1930 guanyà el segon premi de cartells per a promoure el turisme a la Garrotxa Fou professor de l’Escola Menor de Belles Arts i Oficis 1935 i, des del 1939, de l’Escola de Belles Arts, ambdues d’Olot

Collaborà a la “Revista d’Olot” i dirigí les revistes “El Deber” i “Fulla Seràfica” Edità privadament la seva obra poètica, que reflecteix influències romàntiques i parnassianes i mostra una predilecció pels temes històrics, bàsicament medievalitzants, i pels paisatgístics Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1922 Traduí poemes de Pierre de Ronsard, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Joachim du Bellay, Francis Jammes i William Wordsworth i publicà una versió incompleta d’ Evangelina 1923, de Henry Wadsworth Longfellow Pòstumament es publicà el volum Poesies de Josep Maria de…

Després de destacar a la Unió Esportiva Olot, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1940-41 Jugà a l’equip blanc-i-blau fins a la temporada 1943-44 L'any 1944 retornà a la UE Olot, on jugà cinc temporades més Jugava d’interior, disputà 60 partits de Lliga i marcà 18 gols Fou subcampió de Copa 1941

Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, i drena la vall d’Hostoles , que segueix una gran falla el fons de la vall és emplenat per un corrent basàlticAquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Bas l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important Marcel Chevalier…

De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…

El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l’actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l’abat de la Grassa El 1107 la seva possessió fou confirmada a l’abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església A mitjan s XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país La seva comunitat, que inicialment…

Llicenciat en ciències de la informació, fou redactor d’ El Correo Catalán 1973-76, director de la revista ecologista Userda 1977-81 i del Diari de Barcelona 1983-84, i collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació Actiu ecologista, fou cofundador del Moviment Ecologista Català 1982, d’Alternativa Verda 1983, de la Confederación de Los Verdes i d’Els Verds-Alternativa Verda 1999, de la qual fou portaveu, i president de l’Associació Una Sola Terra Des del 2015 és ponent de la secció d’ecologia de l’Ateneu Barcelonès L’octubre del 2020 substituí el diputat de JxCat Eduard Pujol,…