Resultats de la cerca

Senyor de la baronia de Montbui Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent Capità de la generalitat en les lluites contra Joan II Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria — lloctinent d’Alfons IV el Magnànim — , on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra 1453 En temps de Joan II capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona, en la qual es trobaven refugiats la reina Joana…

Llicenciat en filosofia, teologia i dret i doctor en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i llicenciat en filosofia i lletres i dret per la Universitat de Barcelona, fou ordenat sacerdot el 19 de març de 1959 Professor de dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou prevere de l’arquebisbat de Barcelona, dins del qual ocupà, entre d’altres, el càrrec de jutge del tribunal eclesiàstic, secretari-canceller 1972-87 i vicari general de Barcelona 1987-93 També fou canonge de la catedral de Barcelona entre el 1986 i el 2001 i degà del capítol catedralici entre…

S’inicià a les files del CA Granollers i posteriorment passà a entrenar-se a la Residència Blume de Barcelona, a les ordres de Julio Bravo Guanyà tres títols de campió de Catalunya en 400 m tanques 1960, 1963, 1965, un amb cadascun dels clubs en els quals competí, el CA Granollers, el RCD Espanyol i el FC Barcelona El 1963 assolí el Campionat d’Espanya i rebaixà un parell de vegades el rècord català de l’especialitat També acredità tres subcampionats estatals en els 110 m tanques 1960, 1962, 1964 En pista coberta aconseguí un rècord d’Espanya en 55 m tanques i un…

Sempre en direcció nord-sud, talla la Serralada Prelitoral per Aiguafreda, el Figueró i la Garriga, i la depressió del Vallès per Granollers A Montmeló s’uneix a la riera de Mogent i tots dos originen el Besòs Té 41 km de llarg i 223 km 2 de conca No té afluents importants Installat en la gran fractura que separa els cingles de Bertí del Montseny, l’erosió ha excavat el muntanyam, i ha format també una capçalera dins la Depressió Central Catalana, d’on rep les primeres aigües, recollides al peu de Sant Cugat de Gavadons 1045 m, als gresos i a les margues dels espadats occidentals de la Plana…

Format al planter del FC Barcelona, actuava de defensa central i després de jugar al Barcelona Atlètic jugà al primer equip quatre temporades 1987-91 Disputà 51 partits i marcà 1 gol Guanyà una Lliga 1991, una Recopa 1989, dues Copes del Rei 1988, 1990 i una Copa de la Generalitat 1990 Després jugà amb el Mallorca 1991-92 i el Saragossa 1992-95, amb el qual obtingué una altra Recopa 1995 Acabà la carrera al Gavà, a segona B Fou tres vegades jugador internacional sub-21

Les seves obres són gresos de formes simples i de qualitats pètries, entre les quals es destaquen els vasos i les peces de formes depurades, així com les plaques que realitzà darrerament, amb les quals perseguia efectes escultòrics i de policromia, mitjançant una sàvia aplicació dels esmalts Feu la primera exposició a Barcelona 1936, i exposà després a Alemanya, Suïssa, París, Washington, Bilbao i Madrid Obtingué medalles d’or a la Triennal de Milà 1936, 1951, 1957 Té obres als principals museus de ceràmica del món, i és autor de plafons, com ara el gres que reprodueix Les Taules de la Llei…

Catedràtic de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana de Geografia Els seus treballs més coneguts tracten sobre el Montseny i Catalunya, però també té estudis bàsics sobre Andorra que fan atenció especial a la societat, a la vida pastoral tradicional i a les mutacions posteriors La seva tesi de geografia regional El medio y la vida en el Montseny 1947 feu escola i és una obra de referència Pensada i construïda sobre el model de les tesis regionals franceses de l’època, en la línia de Paul Vidal de la Blache, obrí a Espanya i a Catalunya una nova escola de pensament i d…

Escriví diverses obres, entre les quals el drama Llars apagades 1900, les comèdies La petita de can Punyego 1901, Doloretes, la sastressa 1901, Les pessigolles de la senyoreta 1906 i L’hereuet de la ferreria 1910, i el monòleg Serviu’s 1894 Publicà el llibre de records Fulls del meu àlbum 1903

Vida Inicià els estudis musicals a Granollers, on es traslladà amb la seva família quan tenia nou anys, i els continuà a Barcelona amb Enric Morera, Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon L’any 1921 s’estrenà a Granollers la seva primera sardana, Aires del Vallés , i inicià una llarga relació amb el món sardanista, al qual aportà una bona colla de grans obres Començaren uns anys prolífics que ja feien entreveure la interessant personalitat musical de Ruera, amb sardanes tan emblemàtiques com Tocs de festa 1930 o l’excellent Meditació , per a clarinet/flauta i…

Vinculat al BM Granollers, club en què havia jugat, assolí l’ascens del Granollers B a primera divisió estatal la temporada 2000-01 Després de dirigir el BM la Roca, fou seleccionador català cadet i segon entrenador de la selecció catalana absoluta i del primer equip del Granollers, del qual fou el màxim responsable tècnic 2008-11 És diplomat en Magisteri en educació física per la UAB