Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
Sofia

Teatre Nacional Ivan Vazov, a Sofia
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de Bulgària.
Té un estatus d’ okrag independent 1038 km 2 i fa les funcions de capital de l’ okrag homònim 7385 km 2 304000 h est 1984 És situada al peu del massís del Vitosa, a l’alta vall de l’Iskār, i ocupa una situació estratègica a la cruïlla de les vies que uneixen l’Europa central i l’Europa oriental i mediterrània El seu creixement ha estat lent, i arrenca de la seva capitalitat de l’estat búlgar, el 1878, que fou preferida a la històrica metròpolis de Târnovo, malgrat la seva posició excèntrica respecte al país El 1880 només tenia 20000 h, i 154000 el 1920 L’època de màxim creixement correspon…
Critèrium Ciclista Internacional Ciutat de l’Hospitalet

Arribada del Critèrium Ciclista Internacional Ciutat de l’Hospitalet
Iván Vega
Ciclisme
Competició internacional de ciclisme en carretera disputada a l’Hospitalet de Llobregat des del 1988.
Organitzada per la Unió Ciclista l’Hospitalet, és hereva del Trofeu Ciutat de l’Hospitalet, una prova de ciclocròs disputada al Parc de Can Boixeres entre els anys 1969 i 1980 Té un memorial dedicat al ciclista amateur Manuel Ortega Yeste En el seu palmarès figuren els ciclistes Álvaro Pino, José Luis Laguía, Pedro Delgado, Melcior Mauri, Miguel Indurain, Alejandro Valverde, Àngel Edo, Óscar Freire, José María Jiménez, Abraham Olano, Carlos Sastre, Óscar Pereiro, Joaquim Rodríguez i Xavier Tondo, entre d’altres Consta d’una prova d’eliminació més una de fons amb esprints puntuables Des del…
Basili III de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1503-1523), fill d’Ivan III i pare d’Ivan el Terrible.
Amplià els seus dominis, per la violència i la intriga, amb les annexions de Pskov 1510, R'azan 1517, Novgorod i Starodub 1523 Després d’una llarga guerra amb Lituània s’emparà definitivament de Smolensk 1522
Moscòvia
Història
Nom donat, fins al segle XVII, a la regió històrica on es desenvolupà el gran ducat o gran principat de Moscou (segle XIV) i, més tard, l’Estat rus.
A l’origen Moscòvia només era la regió de Moscou i la part occidental de Suzdal Al segle XIII, Suzdal, atacada pels mongols, es dividí en una sèrie de principats autònoms Un dels seus prínceps, Alexandre Nevski, tenia Moscou entre els seus dominis, i confià aquesta ciutat al seu fill Daniel A partir de llavors Moscou constituí una unitat política Era pobra, plena de boscs i envoltada de zones pantanoses, però era ben situada, a l’encreuament de tres rutes la de la Bàltica vall del Dvina, la de Sibèria vall del Volga i la de la mar Negra vall del Don La seva pobresa la salvà de la conquesta…
Glinskij
Història
Família de boiars russos, descendents dels prínceps de Lituània.
Els germans Mikhail — 1534, Ivan i Vasilij , desposseïts de llurs privilegis pel rei Segimon de Polònia, fugiren a Rússia 1508 Mikhail prengué part en la defensa de Smolensk, però després conspirà contra Moscou La seva neboda Helena — 1538, muller del gran duc Basili III, fou regent durant la minoritat del seu fill Ivan IV el Terrible 1533-38
boiar
Història
Títol dels grans terratinents russos que formaven la classe superior de la societat feudal.
Des del s XIV eren la casta militar que envoltava el gran duc de Moscou Ivan el Terrible 1533-84 els sotmeté i reduí llur importància El títol fou abolit per Pere el Gran A Romania els boiars aparegueren com a classe social als ss XIII i XIV i hi perduraren fins l’any 1944 Hom anomena regència dels boiars el període de la història de Rússia 1533-47 en què els boiars, apartats del poder per Basili III, tingueren una gran importància en la direcció de la política Durant la regència de la vídua de Basili III, Elena Glinskij, els boiars la pressionaren amb freqüents aixecaments…
Nikolaj Konstantinovič Čerkasov
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral rus, un dels més destacats de la història del cinema.
Especialitzat en papers biogràfics transformava el seu físic segons l’expressió dels caràcters més diversos, interpretà P'otr Pervij ‘Pere el Gran’, 1937-38 de Vladimir Petrov, Aleksandr Nevskij 1938 de SM Eisenstein, Lenin v 1918 godu ‘Lenin el 1918’ de Mikhail Romm, Ivan Groznij ‘Ivan el Terrible’, 1943-45 d’Eisenstein i Don Quijote 1956 de Grigorij Kozincev Publicà un excellent llibre de memòries Zapiski sovetskogo akt'ora ‘Notes d’un actor soviètic’ 1953
Teodor III de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1676-1682).
Fill i successor d’Aleix I A causa de la seva salut delicada el poder fou exercit, successivament, pel seu oncle Ivan Miloslavskij, germà de la seva mare, pels cortesans Jazikov i Likhačev i per Vasilij Golicyn Durant el seu regnat es difongueren els costums polonesos i les doctrines catòliques i s’inicià una reforma militar i administrativa Fou succeït pel seu germà carnal Ivan V i pel seu germà consanguini Pere I, sota la regència de la seva germana carnal Sofia
Romanov
Família que donà nom a una dinastia que regnà a Rússia des del 1613 fins a la Revolució del 1917.
El genearca conegut és Andrej Ivanovič Kobyla o Kambila , un boiar moscovita del regnat del gran príncep Ivan I de Moscòvia mort el 1341 El seu fill F’odor Andrejevič fou anomenat Koška ‘el Gat’ i els seus descendents es cognomenaren Koškin i es dividiren en diverses línies Un net de F’odor, Zakharija , fou avi d’un Roman Jurevič mort el 1543, els descendents del qual es cognomenaren Romanov La filla de Roman, Anastàsia Romanov morta el 1560, fou la primera muller del tsar Ivan IV de Rússia i germana de Nikita Romanov mort el 1585, que fou el president del consell de…
Aleksej Nikolajevič Tolstoj

Aleksej Nikolajevic Tolstoj
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
Contrari a la revolució, emigrà El 1923 tornà a l’URSS, i participà activament en la construcció de la cultura soviètica Entre les seves obres més importants figuren la novella històrica P'otr I ‘Pere I’, 1929, premi Stalin 1941 i la trilogia Khoždenie pomukam ‘La marxa dels turments’, 1927-41, premi Stalin 1943, veritable crònica de la revolució i la guerra civil És autor, també, de la novella autobiogràfica D’etstvo Nikity ‘La infància de Nikita’, 1920 i de l’obra dramàtica Ivan Groznyj ‘Ivan el Terrible’, 1943, premi Stalin 1946
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina