Resultats de la cerca

Preocupat alhora per les males condicions de vida del proletariat rus i per l’ascens del socialisme revolucionari, defensà un tsarisme benèvol d’arrel cristiana Fundà l’Assemblea Obrera 1904 i, en el curs dels esdeveniments que donaren lloc a la Revolució Russa del 1905 organitzà, en connivència amb la policia, la manifestació pacífica a Peterburg del gener d’aquest any, que acabà en l’anomenat ‘diumenge sagnant’, en el qual moriren milers d’obrers a mans de la policia, malgrat el compromís secret d’aquesta de no intervenir-hi Exiliat a Londres, Gapon responsabilitzà directament el tsar de la…

Fill de Leonid Kogan , fou alumne de l’Escola Central de Música de Moscou i continuà els estudis al conservatori d’aquesta ciutat L’any 1970 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Aquest premi marcà el principi d’una carrera important com a concertista, sovint al costat de la seva germana Nina, pianista Debutà com a director amb l’Orquestra Filharmònica de Leningrad el 1974 L’any 1988 obrí la temporada del Teatre Bol’šoj de Moscou amb La Traviata , de G Verdi Fou nomenat director permanent d’aquesta orquestra i de l’…

Estudià a l’Escola de Teatre de Leningrad Treballà després com a director en diferents teatres D’aquesta època daten obres d’agitació proletària, entre elles Klass ‘La classe’, 1930 El 1939 fundà un teatre per a la joventut — obres com Gorod na zare ‘La ciutat de l’albada’ en són un exemple — , que durant la Segona Guerra Mundial fou transformat en un teatre per al front Els èxits més importants els aconseguí amb Tanja 1938, història de la transformació d’una estudiant romàntica en una dona metge, plena de responsabilitat, i, d’època posterior, Irkutskaja Istorija ‘Historia d’Irkutsk’, 1959,…

Estudià al Conservatori de Parma, on obtingué els diplomes de piano i composició Fou assistent de R Benaglio a la Scala de Milà del 1963 al 1967, i el 1968 fou reclamat al Teatro Colón de Buenos Aires, on romangué fins el 1971, any que fou nomenat director del cor a la Scala de Milà La temporada 1982-83 fou contractat com a director del cor del Gran Teatre del Liceu, juntament amb Vittorio Sicuri Amb aquesta formació hi estigué fins el 1993, any a partir del qual assumí la direcció coral i orquestral de diverses formacions europees Dirigí orquestres a Parma, Milà, Tòquio, Rio de Janeiro,…

Inicià la seva formació al Conservatori de Praga, l’any 1940, amb František Maxian Debutà a la capital txeca el 1944, i dos anys després es desplaçà a Leningrad, on estudià amb P Serebrjakov De retorn a Praga el 1951, guanyà el Concurs Primavera de Praga i emprengué una carrera internacional, que es desenvolupà bàsicament als països aleshores de l’òrbita soviètica i també a Anglaterra i Austràlia Intèrpret de nombrosa música de cambra, fou membre del Trio Suk , del Quartet Smetana i de Solistes de la Filharmònica Txeca En la seva discografia destaquen els concerts per a piano de…

La ciutat de Sant Petersburg fou creada per Pere I el 1703, com a port rus a la mar Bàltica Fou capital de Rússia del 1712 al 1918 Del 1914 al 1924 rebé el nom de Petrograd, i del 1924 al 1991, el de Leningrad El 1991 tornà al seu antic nom Pere I, que concebia la música com un instrument més del poder, donà impuls a l’activitat musical Durant el seu regnat nasqueren diverses bandes militars, i els conjunts de corda foren introduïts per amenitzar els balls de cort El 1713 el cor de la cort fou traslladat de Moscou a Sant Petersburg El 1729 es creà una orquestra a la cort i el…

El nom prové de la camisa blava que portaven en llur enrolament els combatents falangistes, que constituïen una quarta part del contingent total Englobada dins la Wehrmacht, aquesta divisió la 250 ID constava de 18 000 homes i 12 000 cavalls Era formada per quatre regiments sota el comandament dels coronels Pimentel, Vierna, Martínez Esparta infanteria i Badillo artilleria, i hi havia també una esquadrilla de caça manada pel comandant Salas El cap de la unitat era el general Agustín Muñoz Grandes, substituït més tard pel general Emilio Esteban Infantes Lluità al front de…

Nascut en una família de caçadors, començà a escriure en revistes locals mentre estudiava a l’Escola Tècnica d’Anadyr Traslladat a Leningrad el 1949, estudià a la universitat i continuà escrivint L’any següent a la publicació del seu primer llibre de narracions, La gent del la nostra costa 1953, ingressà a la Unió d’Escriptors Soviètics Escriví en rus i en la seva llengua narracions i novelles Un somni en la boira polar , En el mirall de l’oblit , Unna , Quan les balenes emigren , La fi del permafrost , guardonada amb el premi Gorki el 1977, i les memòries De la tenda nòmada a…

Estudià cant amb WHermann a la seva ciutat natal El 1950 debutà a la Metropolitan Opera House com a Zerlina Don Giovanni i el mateix any fou contractada per la companyia d’aquest teatre novaiorquès, on desenvolupà gran part de la seva carrera 1950-85 i destacà en papers d’òperes de WA Mozart, G Verdi, J Massenet i G Puccini, entre d’altres També es presentà amb èxit a les òperes de Chicago i San Francisco i el 1951 cantà al Covent Garden de Londres L’any 1957 actuà en diversos teatres italians Fou La Reina de la Nit La flauta màgica al Festival de Salzburg el 1963, i el mateix any cantà a…

Estudià piano, orgue i violoncel al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Música de Leningrad, on obtingué el primer premi de piano De retorn a Polònia, i després d’haver cursat composició al Conservatori de Cracòvia, debutà el 1960 a l’Òpera de Cracòvia, de la qual fou director artístic 1962-69 Entre el 1969 i el 1973 dirigí l’Orquestra de la Radiotelevisió Polonesa, amb la qual feu diverses gires El 1972 debutà al Metropolitan de Nova York amb La dama de piques , i a partir d’aleshores desenvolupà una carrera internacional que el dugué a dirigir l…