Resultats de la cerca

Amb el seu pare, GESaarinen, s’installaren als EUA el 1923 Obtingué el primer premi pel projecte d’ampliació de la Smithsonian Institution, a Washington Si en el seu primer projecte, el Technical Center de la General Motors, a Warren 1951-57, utilitzà un formulisme racionalista, en obres ulteriors no pogué allunyar-se de connotacions manieristes i historicistes medievals —com als habitatges per a estudiants de la Universitat de Pennsilvània 1957-60, l’Ambaixada dels EUA a Londres 1955-60, o en diversos Colleges de la Universitat de Yale— Són també obres seves la Terminal de la TWA, a l’…

Format al Magdalene College de Cambridge, on es graduà l’any 1948, dedicà la seva activitat de recerca a l’estudi del món grec antic Fou director auxiliar de l’Escola Britànica d’Atenes 1952-55, conservador de l’Ashmolean Museum d’Oxford 1955-59 i, successivament, lector 1959 i Lincoln Professor 1978 d’arqueologia clàssica de la Universitat d’Oxford, on ha continuat des del 1994 com a professor emèrit És membre de l’Acadèmia britànica 1969 i professor d’història antiga de la Reial Acadèmia de les Arts 1990 Entre la seva extensa producció bibliogràfica cal destacar Die griechische…

Inicià els estudis de guitarra amb Eduardo Sáinz de la Maza i José Tomás Completà la seva formació a la Manhattan School of Music de Nova York, sota el mestratge de Manuel Barrueco Ben aviat començà una brillant carrera com a solista que l’ha dut a collaborar amb les orquestres més prestigioses, com l’Orquestra Simfònica Europea, la Filharmònica Wolfgang Amadeus Mozart o l’Orquestra de Cambra de Praga, entre d’altres Amb aquestes formacions ha actuat a les principals sales de concerts del món, entre les quals destaquen el Lincoln Center de Nova York, el Teatro Real de Madrid o el…

Debutà a l’Òpera de Filadèlfia el 1947 en el paper de Frasquita Carmen i, després d’uns anys a San Francisco, passà a la New York City Opera el 1955, amb la qual es destacà en els principals papers de compositors de l’últim bel canto , com Gaetano Donizetti o Vincenzo Bellini Els anys seixanta es distingí i aconseguí fama en papers rossinians al servei dels quals emprà una coloratura impecable, i també en les grans òperes donizettianes Cantà principalment als Estats Units, però obtingué també èxits als principals teatres d’òpera europeus, com al de Viena 1967, Milà Teatro alla Scala, 1969 i…

Contribuí als inicis del primer desenvolupament del jazz  Debutà el 1900 i durant els anys següents tocà en diverses bandes de la seva ciutat natalAviat es destacà com a cornetista amb els conjunts Eagle Band i la seva pròpia Magnolia Band Cap al 1916 conegué, i fou mentor, de l’adolescent Louis Armstrong El 1918 anà a Chicago i creà la King Oliver's Creole Jazz Band amb L Armstrong com a segona trompeta El 1922 liderà la seva formació, als Lincoln Gardens La Creole Jazz Band, que començà a enregistrar el 1923, fou una de les orquestres més influents d’aquells anys L’any 1925, ja…

Debutà a l’adolescència i durant els anys següents tocà en diverses bandes de la seva ciutat natal Participà en el primer desenvolupament del jazz, tot destacant com a cornetista Cap al 1916 conegué, i fou mentor, de l’adolescent Louis Armstrong El 1918 anà a Chicago i el 1922 liderà la seva formació, la King Oliver’s Creole Jazz Band, als Lincoln Gardens, en la qual Armstrong, que deixà Nova Orleans per anar a Chicago, ocupà el lloc de segon cornetista La Creole Jazz Band, que començà a enregistrar el 1923, fou una de les orquestres més influents d’aquells anys L’any 1925, ja…

Fill del poeta Cecil Day-Lewis i de l’actriu Jill Balcon Després de protagonitzar The Unbearable Lightness of Being P Kaufmann, 1987, obtingué el BAFTA i l’Oscar del 1989 al millor actor per My Left Foot , de J Sheridan, pellícula que el confirmà com un excellent actor dramàtic Altres films seus són Gandhi R Attenborough, 1982, Stars and Bars P O'Connor, 1988, The Last of Mohicans MMann, 1992, The Age of Innocence M Scorsese, 1993, In the Name of the Father J Sheridan, 1993, The crucible N Hytner, 1996, The Boxer J Sheridan, 1997, Gangs of New York M Scorsese, 2002 pel qual aconseguí el premi…

Nascut en una família amb tradició musical, aviat inicià els estudis de trompeta De seguida tocà en marching bands , grups de jazz i de funk , i orquestres clàssiques A divuit anys es dirigí a Nova York, on estudià a la Juilliard School El 1980 entrà en The Jazz Messengers d’Art Blakey, i dos anys després edità el primer disc amb el seu nom Posteriorment formà el seu propi grup, que esdevingué un dels més importants dels anys vuitanta Alhora enregistrà concerts de trompeta de J Haydn, JN Hummel i d’altres, que li valgueren un Grammy El 1987 establí un programa de jazz al Lincoln…

S’inicià en el món de la composició de jove i formà una banda de jazz , en la qual tocà el violí i el banjo El 1930 ingressà al Conservatori Malkin de Nova York, i cap al 1935 ja havia compost unes 150 cançons A l’estiu del 1935 estudià direcció orquestral al Mozarteum de Salzburg i el 1936 ingressà a la Juilliard School, on fou alumne de Roy Harris -el qual influí en la seva música per a orquestra- Després de l’èxit assolit amb l’estrena de la Simfonia número 3 1941, el 1943 guanyà el Premi Pulitzer gràcies a la seva cantata Free song Entre el 1945 i el 1962 fou president de la Juilliard…

Membre d’una família de músics, el 1693 ingressà com a compositor a United Companies al Drury Lane Theatre i aviat esdevingué un dels compositors teatrals més populars de Londres A partir del 1695 passà a treballar al Lincoln’s Inn Fields Theatre i, a més, s’encarregà de la direcció musical a la banda de música del rei, sense rebre honoraris El 1696 aconseguí un altre càrrec a la cort i entrà a formar part dels vint-i-quatre músics al servei del rei El 1700 obtingué el segon premi per la música que compongué per a la mascarada The Judgement of Paris de W Congreve, fet que…