Resultats de la cerca
Es mostren 335 resultats
Montserrat Aced
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Terrassa, el 1966 obtingué la medalla d’or en el Campionat de Catalunya en 100 m lliure El mateix any fou campiona d’Espanya en 4 × 100 m estils competint amb la federació catalana juntament amb Mari Pau Corominas, Isabel Castañé i Maria Lluïsa Ucellini També el 1966 baté amb la selecció espanyola el rècord d’Espanya en 4 × 100 m estils en piscina de 50 m Fou reconeguda com la millor nedadora del Club Natació Terrassa 1967
Frederic V del Palatinat
Història
Elector del Palatinat (1610-23) i rei de Bohèmia (Frederic I) (1619-20).
Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera
Amos Bronson Alcott
Educació
Filosofia
Educador i filòsof nord-americà.
Pare de Maria Lluïsa Alcott i cosí de William Alcott Reformador pedagògic, de tendència mística i socialista, intentà la renovació de l’educació dins l’ambient purità de Boston, on inicià una escola, inspirada en les teories de Pestalozzi 1828-30 Publicà Conversations on the Gospels , resultat d’un treball amb els infants, que provocà el tancament de l’escola És autor de Concord Days 1872, The Doctrine and Discipline of Human Culture 1836, Ralph Waldo Emerson 1865 i Observations on the Principles and Methods of Infant Instruction 1830
Ignasi Lacaba i Vila
Metge.
Estudià cirurgia a Cadis i fou cirurgià militar El 1789 fou catedràtic del collegi de cirurgia de Cadis Pensionat, amplià estudis a París Fou catedràtic i director d’anatomia del collegi de cirurgia de Madrid Juntament amb Jaume Bonells publicà un Curso completo de anatomía del cuerpo humano , en cinc volums 1796-1800, que recollia els darrers avenços europeus en anatomia i que serví de text bàsic durant mig segle Nomenat cirurgià de cambra dels reis Carles IV i Maria Lluïsa 1795, els acompanyà a Roma en llur exili 1809
Victoria Mary Sackville-West
Literatura anglesa
Escriptora anglesa, més coneguda com a Vita Sackville-West
.
Formà part del grup de Bloomsbury, i V Woolf s’hi inspirà per a confegir la biografia imaginària Orlando De la seva obra destaca el poema The Land 1926, d’estil volgudament convencional, i les novelles The Edwardians 1930 i All Passion Spent 1931, on descriu el declivi de l’aristocràcia, a la qual ella mateixa pertanyia Conreà també el gènere de la biografia novellada en The Eagle and the Dove 1943 i Daughter of France 1959, vides de Santa Teresa i de Maria Lluïsa d’Orleans, respectivament Escriví també nombrosos llibres sobre jardineria
Margarida d’Angulema
© Fototeca.cat
Història
Duquessa d’Alençon, reina de Navarra i comtessa d’Armanyac i escriptora.
Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró
Josep Maria Miró i Coromina
© TNC / David Ruano
Teatre
Dramaturg i director teatral.
Es llicencià en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre La seva escriptura presenta una marcada heterogeneïtat formal i ha estat àmpliament guardonada Entre les seves obres més destacades hi ha Quan encara no sabíem res Poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà 2007, La dona i el debutant premi Teatre Principal 2008, La gran nit de Lurdes G 2008, premi Lluís Solà i Sala, Una història explicada del revés, o no 2009, La dona que perdia tots els avions premi Born 2009, Gang Bang estrenada al…
Ponç de Perellós i van Steenhoont
Història
Fill de Ponç de Perellós i de Maria.
Heretà del seu pare i comprà 1423 el castell de Tous Anà a París 1399 per a tenir-hi activitats cavalleresques hi combaté segurament 1400 amb Pere de Cervelló i el 1406 intentà ingressar a l’orde de l’Escut Verd i la Dama Blanca, recentment fundat, i estigué a punt de combatre amb el cavaller castellà Pero Niño El 1409 era a Borgonya en missió diplomàtica Es casà amb Violant Lluïsa de Mur, que li aportà les baronies de l’Albi i Cervià i que, en restar vídua, es tornà a casar amb Frederic d’Aragó, comte de Luna
Francesc d’Assís de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Història
Rei consort i infant d’Espanya.
Segon duc de Cadis Fill de l’infant Francesc de Paula fill del rei Carles IV i de Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies Fou casat 1846 amb la seva cosina germana la reina Isabel II, amb la qual no arribà a avenir-se mai Aconsellat pel pare Fulgencio i sor Patrocinio, féu caure del govern Narváez, que avorria, i induí la reina a substituir-lo 1849 pel comte de Cléonard Arran de la Revolució de Setembre 1868 hagué d’exiliar-se amb la reina, de la qual se separà tot seguit, i es dedicà a la lectura i a la beneficència
Felip I de Parma
Història
Duc de Parma, Piacenza i Guastalla (1748-1765).
Fill de Felip V d’Espanya i d’Isabel de Parma, el seu germà Carles VII de Nàpols li cedí la sobirania de Parma, Piacenza i la Toscana 1734, però el tractat de Viena 1738 atorgà Parma i Piacenza a Àustria i la Toscana al duc de Lorena El 1739 es casà amb Lluïsa Elisabet, filla de Lluís XV de França La pau d’Aquisgrà 1748 li reconegué els ducats de Parma, Piacenza i Guastalla, i, aconsellat per Du Tillot, desenvolupà la política illustrada S'alià amb Espanya i França pel tercer pacte de família 1761
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina