Resultats de la cerca

Debutà professionalment el 1952 dirigint L’amor viu a dispesa , de Josep Maria de Sagarra Aquest any esdevingué director de la Companyia Maragall, titular del Teatre Romea , amb la qual estrenà, fins el 1957, nombroses obres interpretades per destacats  actors, entre d’altres, Maria Matilde Almendros , Maria Vila , Mercè Bruquetas , Rafael Anglada o Lluís Orduna , i fou mentor de joves actors, molt especialment de Núria Espert Aquests anys fundà la seva pròpia companyia, el Teatre Experimental de Barcelona, amb el qual féu una gira per Itàlia 1954 L’any 1957 estrenà Juli Cèsar , de William …

Vida i obra Cursà estudis de teologia al Seminari de Mallorca, però els deixà inacabats El 1917 es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona i el 1962 defensà, a València, la tesi doctoral Ramon Llull y los orígenes de la literatura catalana Es dedicà a l’ensenyament Com a poeta, molt lligat a Mallorca, a les seves tradicions i al seu paisatge, inscrit en l’anomenada Escola Mallorquina, és autor, entre d’altres, de Iuvenilia 1918, Àguiles 1920, L’amor de les tres taronges i altres poemes 1925, De l’alba al migdia 1929, Cançons de la terra 1947, Ofrena mística 1949, de l’extens poema…

Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València 1983-86, el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Teatre , amb la qual muntà les seves pròpies obres D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaquen les obres  Viu com vulgues 1989, coescrita amb Alfred Picó O tu o res 1991 i Nit i dia 1993, feta a quatre mans amb Ferran Torrent Curriculum 1998, de la qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les arts escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la crítica teatral de Barcelona Estimada Anuchka 1995  Per…

Vida Feu els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Ll Millet, A Nicolau i E Morera El 1908 entrà en la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’…

Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de…

Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal misteri i a la primera escenificació que en feu Francesc d’Assís a Greccio 1223 La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d’Arnolfo di Cambio El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del segle XV Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la península Ibèrica, i…

El tortell és un element molt important de la tradició culinària catalana, i apareix en diverses celebracions festives al llarg de l’any Era tradició que el padrí regalés un tortell al seu fillol o fillola En algunes comarques catalanes regalava el tortell quan la criatura acabava de recitar el verset de Nadal --tortell de Reis--, i altres el regalaven per Pasqua, amb la benedicció de la palma El tortell de Rams encara és vigent en alguns indrets de les comarques gironines, tot i que la mona de Pasqua ha anat guanyant popularitat a tot el territori Tortell de pasta de brioix i farcit de…

Llavors l’imperi s’estenia, en línies generals, per França, pels comtats catalans fins al Montseny, Cardona i la línia Gerri-Senterada-Alaó, pel comtat d’Aragó fins on ara hi ha Sant Joan de la Penya, per Alemanya fins a l’Elba i més enllà fins a l’Eider, pels Països Baixos, per Suïssa i per la major part d’Itàlia, i tenia subjectes a una mena de protectorat els àvars del Danubi mitjà Del nom del primer titular l’imperi és anomenat carolingi , i aquesta denominació li escau mentre fou regit per descendents de Carlemany, o sigui fins el primer quart del…

S’entrega la nit del dia de Reis, juntament amb el premi Nadal Relació d’obres i autors guardonats 1968 Onades sobre una roca deserta , de Terenci Moix 1969 Difunts sota els ametllers en flor , de Baltasar Porcel 1970 Testament a Praga , de Tomàs i Teresa Pàmies 1971 Els alicorns , de Gabriel Janer i Manila 1972 El temps barrat , d’ Alexandre Cirici 1973 Andrea Victrix , de Llorenç Vilallonga 1974 El vel de Maia , de Marià Manent 1975 Història del Cercle Artístic…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per…