Resultats de la cerca
Es mostren 621 resultats
Le Sillon
Història
Moviment polític i social francès, d’inspiració cristiana, fruit de la fusió (1899) del moviment creat per Marc Sangnier entorn del Bulletin de la Crypte (1893) i del grup que publicava Le Sillon (1894).
Marc Sangnier en fou el principal impulsor Els sillonistes defensaren la participació dels catòlics en l’acció política, en un sentit demòcrata i pluralista, i a partir del 1904 publicaren L’Éveil Démocratique Com a conseqüència de la condemna de Pius X 1910, efectuada en un context de lluita antimodernista, el moviment es dissolgué
Joseph Fesch
Cristianisme
Cardenal cors.
Oncle matern de Napoleó I, fou nomenat arquebisbe de Lió 1802, cardenal 1803 i ambaixador davant la Santa Seu Aconseguí que el papa Pius VII coronés Napoleó emperador Més tard, en desacord amb l’actitud del seu nebot contra el papa presidí un concili nacional 1811, i, caigut en desgràcia, es retirà a Roma 1814
Antonio Rosmini Serbati
Antonio Rosmini Serbati
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof italià, més conegut per Rosmini.
Sacerdot 1821, el 1828 fundà l’Istituto della Carità rosminià i el 1848 fou representant del Piemont davant Pius IX Durament criticat en cercles catòlics —sobretot jesuítics i austríacs— tant pel caràcter filosòficament innovador de les seves doctrines com per la seva posició avançada en política, Rosmini veié incloses a l’Índex el 1849 les seves obres Delle cinque piaghe della Santa Chiesa i La costituzione secondo la giustizia soziale , de l’any anterior, bé que una comissió nomenada el 1857 per Pius IX decidí el 1854 a favor de l’ortodòxia doctrinal del filòsof…
sotana
Indumentària
Vestidura talar, cordada de dalt a baix, que porten els eclesiàstics.
Habitualment negra, alguns dignataris la duen vermella o morada Als seus orígens segles XIII i XIV era portada, indistintament, per homes i dones, sota el mantell d’on li ve el nom Sixt V la prescriví per al clergat i Pius IX la feu obligatòria Modernament el seu ús va quedant restringit només com a hàbit d’església
germaneta dels malalts desemparats
Cristianisme
Membre de la congregació fundada conjuntament a Barbastre i a València, el 1873, per Teresa de Jesús Jornet i Ibars i Saturnino López Novoa, xantre d’Osca.
Hom installà la casa mare, asil i noviciat a València, gràcies a la protecció del cardenal Mariano Barrio Fou aprovada per Pius IX 1876 i definitivament, per Lleó XIII 1887 i 1897 S'estengué ràpidament per tot l’Estat espanyol i l’Amèrica del Sud Es dedica preferentment a fundar i a regentar asils de vells desemparats
clausura
Cristianisme
Institució eclesiàstica que estableix limitacions a l’entrada i sortida de les cases religioses.
El dret vigent parla d’una clausura comuna a totes les cases religioses i, en referir-se als monestirs de monges, distingeix la papal i la constitucional CIC 667 De primer fou un costum de les comunitats religioses El concili II del Laterà 1139 en promulgà les normes i Pius V la imposà com a llei comuna 1566
catolicisme liberal
Cristianisme
Denominació amb què són coneguts aquells moviments del catolicisme del s XIX que intentaven de conciliar l’Església catòlica amb les idees i les institucions del liberalisme.
Les posicions extremes com les de Lamennais a França, que volien convertir l’Església en la inspiradora dels moviments d’alliberament, àdhuc revolucionaris foren refusades pels papes Gregori XVI i Pius IX Hom acceptà, però, altres formes més mitigades, consistents a defensar posicions de l’Església dins l’estat liberal per exemple, la llibertat d’ensenyament
república Romana
Història
Règim fundat a Roma pels jacobins italians sota la protecció del Directori francès, que durà del 15 de febrer al 27 de novembre de 1798 i del 14 de desembre d’aquest any al 29 de setembre de 1799.
França, que envaí i ocupà una gran part dels Estats Pontificis 1797, afavorí que hom la proclamés i feu presoner el papa Pius VI, que morí deportat a Valença del Delfinat 1799 Nàpols l’atacà i en provocà una interrupció 28 de novembre — 13 de desembre de 1798 Restaurada pels francesos, una segona intervenció napolitana la feu caure definitivament
Joaquim Portas i Segura
Música
Músic.
Deixeble d’Anselm Barba, fou organista i mestre de capella de l’església de Betlem, a Barcelona Deixà un Repertori de música sacra , amb obres a diverses veus, per al culte, un Tantum ergo a quatre veus, una Salve i diversos motets, així com un opuscle sobre la reforma de la música litúrgica, de Pius X 1904
Josep Galofre i Coma
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja Barcelona i a Roma Exposà a Barcelona, a Madrid i a París S'especialitzà en retrat i pintura d’història A Roma féu retrats de Pius IX —sembla que fou el primer artista que el retratà—, un dels quals li fou adquirit per Isabel II 1850 Conreà també la crítica d’art
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina