Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
Joseph Fesch
Cristianisme
Cardenal cors.
Oncle matern de Napoleó I, fou nomenat arquebisbe de Lió 1802, cardenal 1803 i ambaixador davant la Santa Seu Aconseguí que el papa Pius VII coronés Napoleó emperador Més tard, en desacord amb l’actitud del seu nebot contra el papa presidí un concili nacional 1811, i, caigut en desgràcia, es retirà a Roma 1814
Joaquim Portas i Segura
Música
Músic.
Deixeble d’Anselm Barba, fou organista i mestre de capella de l’església de Betlem, a Barcelona Deixà un Repertori de música sacra , amb obres a diverses veus, per al culte, un Tantum ergo a quatre veus, una Salve i diversos motets, així com un opuscle sobre la reforma de la música litúrgica, de Pius X 1904
clausura
Cristianisme
Institució eclesiàstica que estableix limitacions a l’entrada i sortida de les cases religioses.
El dret vigent parla d’una clausura comuna a totes les cases religioses i, en referir-se als monestirs de monges, distingeix la papal i la constitucional CIC 667 De primer fou un costum de les comunitats religioses El concili II del Laterà 1139 en promulgà les normes i Pius V la imposà com a llei comuna 1566
germaneta dels malalts desemparats
Cristianisme
Membre de la congregació fundada conjuntament a Barbastre i a València, el 1873, per Teresa de Jesús Jornet i Ibars i Saturnino López Novoa, xantre d’Osca.
Hom installà la casa mare, asil i noviciat a València, gràcies a la protecció del cardenal Mariano Barrio Fou aprovada per Pius IX 1876 i definitivament, per Lleó XIII 1887 i 1897 S'estengué ràpidament per tot l’Estat espanyol i l’Amèrica del Sud Es dedica preferentment a fundar i a regentar asils de vells desemparats
sotana
Indumentària
Vestidura talar, cordada de dalt a baix, que porten els eclesiàstics.
Habitualment negra, alguns dignataris la duen vermella o morada Als seus orígens segles XIII i XIV era portada, indistintament, per homes i dones, sota el mantell d’on li ve el nom Sixt V la prescriví per al clergat i Pius IX la feu obligatòria Modernament el seu ús va quedant restringit només com a hàbit d’església
catolicisme liberal
Cristianisme
Denominació amb què són coneguts aquells moviments del catolicisme del s XIX que intentaven de conciliar l’Església catòlica amb les idees i les institucions del liberalisme.
Les posicions extremes com les de Lamennais a França, que volien convertir l’Església en la inspiradora dels moviments d’alliberament, àdhuc revolucionaris foren refusades pels papes Gregori XVI i Pius IX Hom acceptà, però, altres formes més mitigades, consistents a defensar posicions de l’Església dins l’estat liberal per exemple, la llibertat d’ensenyament
Pelagi de Camps i de Mates
Política
Hisendat i polític.
Fomentà les noves tècniques agrícoles a les comarques gironines i fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1872-75 i 1882-89 D’idees regionalistes, milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1856 i per Girona 1876, 1879, i també senador El 1878, Pius IX li concedí el marquesat de Camps
Francesc Cabot i Ferrer
Arts decoratives
Argenter i orfebre.
El 1843 s’establí a Barcelona, i treballà en joies tradicionals catalanes i en prestigiosos objectes de culte calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, corona de la Mare de Déu de Montserrat 1881 El seu establiment fou continuat pels seus fills, Francesc Cabot i Rovira Mataró 1848 — Barcelona 1918, Emili i Joaquim
Joan Espasa i Escayola
Disseny i arts gràfiques
Edició
Medicina
Metge i editor.
Fill de Josep Espasa i Anguera Juntament amb els seus germans Josep i Lluís es feu càrrec de l’editorial Josep Espasa i Fills hi impulsà la publicació d’obres de medicina i contribuí a la creació de l’ Enciclopedia Espasa El papa Pius IX el feu cavaller de l’orde pontifici de Sant Gregori el Magne
Luigi Lambruschini
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Arquebisbe de Gènova 1819 i nunci a París 1827-30, sostingué activament el règim de Carles X Cardenal 1831 i secretari d’estat de Gregori XVI 1836, féu regnar els principis absolutistes en els Estats Pontificis i estrenyé les relacions amb Àustria Odiat pels revolucionaris, hagué de refugiar-se amb Pius IX a Gaeta 1848-50
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina