Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
nota pien
Música
Nota ornamental que ocupa una funció secundària en un sistema musical.
Així, per exemple, en un sistema pentatònic do, re, mi, sol, la poden existir amb aquesta funció ornamental les notes pien fa♯ i si, i no es consideren notes constitutives del sistema, que per aquesta raó continua considerant-se pentatònic Originalment l’expressió s’aplicava a la música xinesa, però últimament els musicòlegs han estès el seu domini a altres tipus de música
receptar
Medicina
Prescriure el metge el medicament o medicaments que ha de prend re un malalt.
cornetí
Cornetí
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de metall, de perforació lleugerament més cònica que la de la trompeta i que, per tant, produeix un so menys brillant que aquesta.
Fou creat a França, al segle XIX, quan hom incorporà pistons cornet à pistons a l’antic corn de posta Hom els construeix en tres afinacions el soprano , en si, do o la el piccolo , en mi bemoll o re i el contralt , en mi bemoll La perfecció tècnica de la trompeta actual l’ha bandejat pràcticament de l’orquestra i només és utilitzat a les bandes
Olivier Grunewald
Fotografia
Fotògraf.
S'especialitzà en la fotografia d’esport de muntanya i el 1998 guanyà el premi de la Fundation de la Vocation per un treball sobre els escaladors d’alt nivell És autor d' Australie Terre du rê ve, Images de la creation , Islande L’île rebelle , Namibie Le désert de la vie , Lumières de la Création , Canyons Au pays des roches rouges o Tsingy Forêt de Pierre
Realdo Colombo
Medicina
Metge italià.
Professor de les universitats de Pisa, Roma i Pàdua, on succeí Vesalius en la càtedra d’anatomia 1544 Estudià l’anatomia de la pelvis i de l’oïda i la fisiologia de la digestió, entre altres La seva aportació més important és l’explicació de la circulació pulmonar, que prefigurà la descripció de la circulació general de W Harvey Exposà aquestes i altres investigacions en De re anatomica 1559
Pere Galvany
Literatura catalana
Poeta.
És autor de la breu composició Puis vei lo món és vengut en tal cas , sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, editada el 1896 i conservada Cançoner de Saragossa Bibliografia Espadaler, Antoni M “La Catalogna dei re”, dins Boitani, Piero Mancini, Mario i Varvaro, Alberto dir Lo spazio letterario del Medioevo 2 Il Medioevo Volgare 1 La produzione del testo Tom 2 Roma, Salerno Editrice, 2001
,
Luigi Cherubini
Música
Compositor italià.
Inicià la seva carrera amb obres de caire religiós Gràcies al gran duc Leopold de Toscana pogué perfeccionar els seus estudis amb Giuseppe Sarti El 1780 escriví una òpera, Quinto Fabio , per a la ciutat d’Alessandria Itàlia dos anys més tard esdevingué conegut amb L’Armida abbandonata i Adriano in Siria , òperes en les quals no s’apartà de l’estil napolità, aleshores celebrat a Europa, i que li valgué una invitació per a anar a Londres 1785, on durant un any fou compositor de cort de Jordi III S'establí a París 1786 escriví una cantata — Amphion , 1787— per a la lògia maçònica a…
Geraldine Page
Cinematografia
Actriu teatral i cinematogràfica nord-americana.
Graduada al Goodman Institute de Chicago, debutà a Broadway el 1953 Finalista dels premis teatrals Tony en tres ocasions, rebé dos Emmy pel seu treball televisiu En cinema fou nominada a l’Oscar per Hondo 1953, Summer and Smoke 1961, Sweet Bird of Youth 1962, You're a Big Boy Now 1966, Pete'n Tillie 1972, Interiors 1978 i The Pope of Greenwich Village 1984 Obtingué l’estaueta per The Trip to Bountiful 1985
Amilcare Ponchielli
Música
Compositor italià.
Estudià a Milà i es dedicà a l’òpera, amb obres com I promessi sposi 1856 estrenada a Barcelona el 1875 i Roderigo, re dei goti 1863, avui oblidada La seva obra mestra, La Gioconda 1876, el situa entre l’òpera verdiana i el verisme, moviment del qual pot ésser considerat precursor Deixà també el ballet Clarina 1873 i les òperes I lituani 1874 i I mori di Valenza , inacabada, que fou completada per ACadora
rejouissance
Música
Nom descriptiu donat a alguns moviments de caràcter alegre i festiu en algunes suites orquestrals del període barroc.
El terme, que significa ’diversió', ’festeig', fou utilitzat per JS Bach, GPh Telemann i GF Händel, entre d’altres Händel, per exemple, l’inclogué per destacar aquest sentit festiu en la seva Música per als reials focs d’artifici , escrita per a celebrar la signatura del tractat de pau d’Aquisgrà entre França i Anglaterra el 1748 Bach el fa aparèixer com a moviment conclusiu de l' Ouverture , núm 4 en re M BWV 1069
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina