Resultats de la cerca

Procedent d’un equip de treball creat el 1971 per un grup de psicòlegs, pedagogs i mestres, el 1977 s’integrà al municipi barceloní Montserrat Moreno i Genoveva Sastre n'han estat les principals impulsores L’IMIPAE ha elaborat un mètode propi, “la pedagogia operatòria”, que parteix de les teories de Piaget, adaptades a l’entorn dels nens catalans i a les exigències dels programes escolars

Fill de l’advocat Jaume Vilardaga i Sastre Durant la primera guerra Carlina, lluità amb les tropes liberals, i fou successivament comandant militar de Balsareny, de Súria i de Navarcles i fiscal militar de Manresa Després de la guerra fou batlle de Berga, on es distingí durant el còlera de l’any 1854 Fou pare de l’historiador i advocat Jacint Vilardaga i Cañellas

Situació Un detall de les arcades adovellades que hom pot veure al mur exterior de l’església L Prat Entre la rasa del Sastre i el torrent del Guix, els quals recullen les aigües de la serra de Guixers que és a tramuntana i les donen al riu l’aigua de Valls que corre a migjorn, hi ha Sant Feliu, actualment en estat ruïnós Mapa 292M781 Situació 31TCG881659 Als 6 km de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga hi ha, a mà esquerra, un trencall que allà mateix deixa cal Sastre a la dreta i que en poc més d’1 km passa per la Trinitat i continua per la dreta fins a…

Fou fundat el 1940 per iniciativa d’un grup d’afeccionats a aquest esport que a mitjan anys trenta jugaven partits informals a la pista de ball de la terrassa de la piscina de Girona Va ser la continuació de l’Agrupación Deportiva Gerundense, que havia nascut el 1939 Els mateixos jugadors que formaven l’ADG els germans Joan, August i Víctor Serra, els germans Pere i Joan Colls, Josep Maria Sastre, Martí Montañà i Ros crearen el Girona CH, que al gener del 1941 inaugurà la nova pista de Vista Alegre, per la qual passaren els millors equips de l’època Amb un equip format per Emili…

Fou mestre de sastres a Perpinyà i autor del Llibre de geometria de l’ofici de sastre Barcelona 1617, obra important per a la història del lèxic català sobre el tall i la confecció de robes, inspirat en el tractat de Juan de Acelga Libro de geometría, práctica y traza Madrid 1580 És l’únic llibre tècnic imprès en català d’aquesta especialitat En el pròleg fa una defensa de l’ús de la llengua catalana com a eina de divulgació

La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès

Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment 1688 Molt lligat a l’esforç de reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu 1695-1713 D’entre el gran nombre d’obres que publicà es destaquen Leges Synodales Maioricensis Episcopatus 1692, del bisbe Alagón, i Disertaciones históricas del culto inmemorial del B Raymundo Lulio 1700, de Jaume Costurer A la mort del seu fill i successor Miquel Capó 1769 la impremta passà a Salvador Savall

De família pagesa, primer fou sastre i després un narrador prolífic, ple d’humor i bondat, que descriu la vida de la seva regió natal És autor, entre altres obres, de Schriften des Waldschulmeisters ‘Escrits del mestre d’escola del bosc’, 1875, Der Gottsucher ‘El cercador de Déu’, 1883, Jakob der Letzte ‘Jacob, el darrer’, 1888 i Martin der Mann ‘Martí l’home’, 1891 Enfront de la tècnica i de la vida urbana, Rosegger predica la fe religiosa i la vida tradicional al camp

És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de Sant Pere s XI Pertangué a la baronia de Castellvell el 1514 era dels Llobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures falsament atribuïdes a Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre