Resultats de la cerca

Realitzà una intensa activitat cultural, de caràcter eclèctic en les matèries i en la ideologia, i entre els seus socis figuraren alguns dels qui després foren escriptors importants del final del s XIX valencià Vicent W Querol, Teodor Llorente, Vicent Blasco Ibáñez Publicà un “Boletín-Revista” 1870 i 1876 La radicalització política, produïda entorn de la guerra carlina del 1872-76, hi suscità diverses escissions que en provocaren la decadència Encara subsistia vers el 1920

Després d’haver ocupat càrrecs civils es convertí al cristianisme i fou bisbe d’Edessa ~412 Participà activament en les lluites cristològiques, primer contra Ciril d’Alexandria i posteriorment al seu favor i contra Teodor de Mopsuèstia Home d’una gran cultura, escriví tant en grec com en siríac Alguns himnes seus passaren a la litúrgia siríaca Traduí del grec sobretot obres de Ciril i intervingué, sembla, en la versió del Nou Testament de la Pešità o Pšiṭtā versió siríaca de la Bíblia

Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc

Succeí Miquel I Es casà de primer amb Irene Làscaris, filla de Teodor II, i més tard 1270 amb Maria Cantacuzè, neboda de l’emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg hagué de lluitar contra els hongaresos i els bizantins Aliat de primer amb els mongols, en sofrí després les incursions A l’interior del país visqué un període de revoltes, la més important de les quals fou la dirigida pel pastor Ivajlo, el qual prengué el poder després de destronar-lo i matar-lo

Noble romà, bisbe de Cere 893, fou cap del partit contrari al papa Formós Responsable de la mort de Teodor II 897, el succeí, fent cas omís de l’elecció simultània de Joan IX Amb l’ajut d' Alberic I de Spoleto i del senador Teofilacte, es desféu del nou papa Lleó V i del competidor Cristòfor Ja papa, anullà totes les disposicions dels papes adversaris i afavorí el nomenament del seu amic Berenguer com a emperador El seu fill, que tingué de Mazòria, filla de Teofilacte, fou el futur Joan XI

Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a El Pensamiento de Valencia  1858, El Miguelete  1856, Las Bellas Artes  1858, La Opinión  1860-66, Las Provincias  i Revista de Valencia ”1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i…

Fill illegítim de Miquel I, a la mort d’aquest 1214 li prengué el poder el seu oncle Teodor I, però el recuperà el 1230 Conquerí part de la Tessàlia i l’illa de Corfú, però en voler ocupar Tessalònica fou vençut per l’emperador Joan III de Nicea i per l’emperador Miquel VIII de Bizanci a Paflagònia 1259, per la qual cosa perdé les conquestes de Macedònia Casà les seves filles Helena i Anna amb el rei Manfred I de Sicília i amb el príncep Guillem II d'Acaia , respectivament El succeí el seu fill Nicèfor I

Es presentava com a periòdic literari “fet per escriptors catalans, mallorquins i valencians” Era una mena de continuació del “Calendari Català” i un òrgan oficiós dels jocs florals Tenia un cert aire polític i es presentava com a eclèctic i amb una collaboració nodrida vint-i-quatre redactors, entre els quals el grup de Mistral Interromput el 1869, reaparegué el 1878, fins el 1883, també sota la direcció de FP Briz tenia com a leitmotiv la defensa de la unitat de la llengua Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Ors, Teodor Llorente, Pitarra, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer,…

Filla de l’actor Teodor Bonaplata , es casà amb el mestre Llorenç Bau , que la inicià en el repertori operístic Debutà a Milà amb l’ Aïda de G Verdi, i dugué a terme una important carrera internacional, especialment amb el repertori verdià A Barcelona, el 1902 fou l’estrella en l’estrena de Cristoforo Colombo d’A Franchetti, i el 1903 protagonitzà la primera representació de Tosca , de G Puccini El 1904 es retirà i es dedicà a l’ensenyament del cant La seva filla, Carme Bau i Bonaplata , fou també cantant, i el seu fill Llorenç Bou-Bonaplata , productor cinematogràfic

Després d’haver treballat a Constantinoble i a Crimea, es traslladà a Rússia, on rebé el sobrenom amb què és conegut, a causa del seu origen Decorà l’església i pintà icones a Novgorod esglésies de la Transfiguració i de Sant Teodor, a Nižnij Novgorod, etc, i finalment a Moscou, on decorà la catedral de l’Anunciació amb Andrej Rubl'ov , del qual sembla que fou mestre S'han conservat poques obres seves i algunes de les que li són atribuïdes potser no són autèntiques, però el seu pas per Moscou donà a aquesta escola l’impuls que la féu famosa