Resultats de la cerca

Fou membre de la capella musical del cardenal Pietro Ottoboni a Roma, de la qual arribà a ser mestre Viatjà a Londres, on el 1720 la seva òpera Numitore inaugurà la Reial Acadèmia de Música Händel prengué algunes parts d’aquesta peça per a les seves obres Samson i Solomon Altra vegada a Itàlia, fou nomenat mestre de cor de l’Hospital dels Incurables de Venècia El 1736 fracassà en el seu intent de ser mestre de capella a Sant Marc, però l’any següent aconseguí aquest mateix càrrec a la cort de Munic, on romangué fins a la seva mort Porta compongué òperes, àries, duets i cantates i també…

El 1722 s’establí a Würzburg, en la cort episcopal de la qual serví fins el 1761 La seva versatilitat es posà de manifest en l’ampli ventall d’activitats que dugué a terme Fou professor de cant, compositor i virtuós de cambra d’oboè, violí, violoncel, clavicèmbal i flauta Platti pertany a la generació d’autors preclàssics que compongueren en el darrer estil barroc, al mateix temps que usaven elements de l’estil galant Escriví una òpera, un oratori i diverses misses La seva producció instrumental consta de 120 obres entre sonates per a clavicèmbal, sonates per a violí i concerts Els trets…

Passà els primers vint-i-cinc anys de la seva vida a Venècia El 1605 viatjà a Roma, on adquirí ràpidament un gran prestigi com a intèrpret de llaüt, la qual cosa li facilità l’accés als cercles artístics i de la noblesa, tot gaudint, a més, de la protecció papal A partir del 1615 fundà la seva pròpia acadèmia, on oferia recitals, se celebraven reunions artístiques i es trobaven artistes i poetes com G Ciampoli i G Rospigliosi Adquirí certa fama com a compositor en l’estrena del drama de misteri titulat Apotheosis seu consecratio 1622 amb motiu de la canonització d’Ignasi de Loiola Kapsberger…

Nascut en una família d’humanistes, fou professor de retòrica 1557 i el 1560 es casà amb Taddea Bendidio, germana de la cantant Lucrezia Bendidio Del 1567 al 1588 fou diplomàtic al servei del duc d’Este, Alfons II, ocupació que no aturà la seva abundant producció poètica Les seves Rime , publicades per primer cop el 1598, són la culminació del gènere pastoral, juntament amb l’obra del seu gran rival Torquato Tasso, amb el qual es disputava la preeminència en els textos dels compositors de madrigals Claudio Monteverdi, Carlo Gesualdo, Philippe de Monte, Giaches de Wert, Benedetto Pallavicino,…

Es formà al Conservatori de Bolonya, on estudià violoncel i composició Primer violoncel de l’orquestra del Teatro Comunale de Florència 1936-66, des del 1942 fou professor d’aquest instrument al Conservatori de la ciutat de Florència A partir de l’any 1960 s’especialitzà en la música electrònica Creador de l’Estudio di Fonologia Musicale S2FM, impartí cursos al conservatori florentí i també a la Universitat d’Indiana EUA Si bé les seves primeres obres, compostes cap a la dècada dels anys quaranta, mostraven una estètica pròxima a la dels compositors italians anteriors a la Primera Guerra…

Estudià a Venècia amb N Porpora i, del 1763 al 1770, al Conservatori de Sant Onofre de Nàpols Dedicat a la composició, menà una vida errant per diverses ciutats europees, entre d’altres Viena, Mònaco i Dresden, fins que el 1791 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Crema, on romangué fins a la seva mort Tot i que el càrrec l’obligava a escriure música religiosa, mai no deixà de banda la música teatral, que conreava des de la seva joventut Escriví una cinquantena d’òperes i obres dramàtiques, que constitueixen el gros de la seva producció Hom hi percep la influència napolitana de l'…

Es formà a Màntua, on fou tenor i organista a l’església de Santa Bàrbara i on estrenà la primera de les seves òperes, Alessandro nell’Indie , el 1768 També en aquesta ciutat compongué la cantata Virgilio e Manto 1769 per a la inauguració del Teatro Scientifico, dependent de la Reale Accademia, i, més tard, arribà a ser segon director de l’orquestra d’aquest teatre, on estrenà diverses obres, com ara l’oratori La madre dei Maccabei 1775 El 1783 fou contractat com a mestre de capella de la catedral i de la cort de Salzburg Tot i que el càrrec li fou disputat per Leopold Mozart, que no encaixà…

El 1535 era instrumentista a la Signoria de Venècia Aquest càrrec suposava probablement l’execució tant de música a la cort com de música litúrgica i paralitúrgica a la catedral de Sant Marc Publicà dos tractats sobre pràctica instrumental El primer, Opera intitulata Fontegara Venècia, 1535, s’ocupa dels instruments de vent, especialment la flauta, com també d’aspectes relacionats amb l’ornamentació i la improvisació L’altre volum és integrat per dues parts, Regola rubertina Venècia, 1542 i Lettione seconda Venècia, 1543, i s’endinsa en l’estudi de la viola de gamba Ambdós tractats són…

Estudià composició amb G Tebaldini i Rheinberger, i ME Bossi fou el seu mestre d’orgue a Venècia Fou organista de diverses esglésies italianes, entre les quals hi ha Sant Marc de Venècia 1901-03 i Sant Lluís dels Francesos, a Roma El 1908 entrà al Conservatori de Milà com a professor de teoria, cant gregorià i història de la música Fou autor de nombrosos textos de teoria musical, entre els quals destaca el Metodo d’accompagnamento del canto gregoriano e per la composizione negli otto modi Torí 1920 Com a compositor es dedicà principalment a la música religiosa

S’inicià en la música com a nen de cor i després fou cantor a Sant Marc de Venècia Durant la seva formació, fou deixeble de Gioseffo Zarlino S’ordenà de sacerdot i la major part de la seva vida treballà a l’església de Santa Maria Formosa de Venècia Cap al 1590 esdevingué mestre de capella assistent a Sant Marc i el 1603 en fou nomenat titular Fou un compositor molt prolífic i molt respectat pels seus contemporanis, i està considerat com un dels més destacats de l’Escola Veneciana Conreà tant la música religiosa com la profana Dins el primer grup, en el qual mostrà una actitud molt més…