Resultats de la cerca

Especialitzat en futbol, treballà en diverses publicacions, com Dicen i Sport , i en mitjans radiofònics i televisius, fins que entrà a Televisió de Catalunya 1986-2013 S’ha centrat en el futbol internacional, i ha presentat programes com Hat-trick total És autor de llibres de temàtica esportiva, com Dónde está el delantero centro 1989, Inhòspits 2011 i Històries sense futbol, la cara humana dels grans jugadors 2012

Fou entrenadora de gimnàstica des del 1973 Fundadora del Club Patrícia de Lleida de gimnàstica rítmica, entrenà gimnastes que competiren en l’àmbit internacional com Carme Acedo, entre d’altres Jutgessa internacional de gimnàstica rítmica des del 1989, participà en diversos Campionats del Món i d’Europa i altres torneigs internacionals, a més de 58 campionats i copes d’Espanya Fou la responsable de la competició de gimnàstica rítmica dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Ocupà el càrrec de delegada a Lleida de la Federació Catalana de Gimnàstica 1977-2004…

El 1967 es proclamà campiona de Catalunya dels 100 m i els 200 m, i formà part de la selecció de Barcelona que millorà el rècord català dels 4 × 100 m Un any abans fou subcampiona catalana en els 200 m i els 4 × 100 m, i tercera en els 100 m

Actuava de mig defensiu i de defensa central Després de destacar amb l’Hospitalet, la temporada 1962-63 fitxà pel RCD Espanyol, que era a segona divisió Pujà a primera aquella temporada i continuà una temporada més amb l’equip blanc-i-blau Seguidament, jugà al Llevant i al Deportivo de La Coruña, a primera divisió, al Valladolid, a l’Europa i al Girona, entre d’altres En retirar-se exercí d’entrenador i estigué al capdavant del Girona i l’Europa, a més d’altres equips

El 1956 es feu àrbitre per influència de Josep Manuel Lacambra, un dels grans de l’arbitratge català El 1960 obtingué la categoria estatal i el 1964, la internacional, i durant la seva trajectòria dirigí uns 3600 partits, entre els quals nombroses finals de competicions estatals i internacionals, i participà en tres Campionats d’Europa i quatre del Món Es retirà com a àrbitre d’elit 1975 i tingué una fugaç experiència a les banquetes com a entrenador del RCD Espanyol a segona divisió Més endavant continuà arbitrant partits de categories de promoció i de veterans Durant alguns anys collaborà…

Jugà al Club Natació Sabadell i fou titular de la selecció espanyola en 54 dels primers 58 partits internacionals jugats pel combinat estatal entre el 1989 i el 1995 Participà en el Campionat d’Europa 1993 i fou premiada per la federació espanyola amb la medalla de serveis distingits de bronze 1994, d’argent 1996 i d’or 2000 i per la federació catalana amb la medalla al mèrit esportiu 1996

Formació  Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’…

Vida i obra De formació autodidàctica, els seus inicis literaris són en castellà — Sol y nervio , 1936 Guirnaldillas del nacimiento , 1941—, tot i que aviat es decantà pel català Membre de l’anomenada generació poètica valenciana dels anys cinquanta juntament amb Andrés i Estellés, Fuster i d’altres, publicà els reculls de poemes La cançó de Mariola 1947, L’home pot ésser àngel 1952, Presoner de l’ombra 1955, Grumet a soles 1958, L’íntim miratge 1959,  Cant indígena 1959,  Tast d’eternitat 1960, Toia d’ofrena 1960, Paradís en blanc 1964, premi Ciutat de Barcelona, Les roses marginals 1965,…

Germà del jurista i historiador  Ferran Valls , dirigí empreses químiques i tèxtils i fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona 1964-66 i del Cercle del Liceu 1946-67

Germà de Josep Maria Valls i Vicens Amic de Torras i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle Artístic de Sant Lluc Collaborà regularment des del 1878 a La Renaixença i, més ocasionalment, a La Veu del Montserrat i a L’Olotí 1896-98 Entre el 1883 i el 1893 guanyà diversos accèssits als Jocs Florals de Barcelona De contingut patriòtic és de destacar  Davant l’estàtua d’En Casanova , poema llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors considerat el probable origen del tradicional homenatge de l’ Onze de Setembre  i religiós, la…