Resultats de la cerca
Es mostren 482 resultats
compost organometàl·lic
Química
Cadascun dels composts que contenen un o més àtoms de carboni enllaçats directament a un àtom metàl·lic.
El primer compost organometàllic conegut fou el dietilzinc CH 3 —CH 2 —Zn—CH 2 —CH 3 , aïllat el 1849 per EFrankland d’aleshores ençà, hom n'ha sintetitzats un gran nombre, que comprèn gairebé tots els elements metàllics N'existeixen de dos tipus els organometàllics purs, que contenen exclusivament radicals orgànics units al metall, i els mixts, que contenen alhora radicals orgànics i inorgànics units al metall Des del punt de vista del tipus d’enllaç, poden ésser classificats en iònics, formats únicament pels metalls més electropositius, i covalents, entre els quals cal distingir els que…
carbonil
Química
Grup de fórmula C = O, característic dels aldehids i de les
cetones.
Els electrons π del seu doble enllaç carboni-oxigen són més atrets cap a l’oxigen a causa de l’electronegativitat d’aquest, la qual cosa origina una polaritat de l’enllaç Aquesta fa que el grup carbonil sigui molt reactiu, susceptible d’atac nucleòfil sobre l’àtom de carboni deficitari d’electrons per una gran varietat de reactius en forma aniònica o amb una elevada concentració electrònica o susceptible d’atac electròfil sobre l’àtom d’oxigen, bé que aquest cas només té importància quan l’agent electròfil és un protó o un àcid de Lewis que participa en la catàlisi àcida i condueix a la…
abocat | abocada
Enologia
Dit del vi que deixa a la boca un començament de gust dolç; constitueix una classe intermèdia entre el vi sec i el pròpiament dolç.
Té densitats gairebé normals, de manera que és el sabor, i no les mesures densimètriques, el que posa de manifest la presència de sucres Això és cert especialment en el cas dels vins abocats naturals, és a dir, dels obtinguts sense addició de most i d’antiferments, ja que aleshores el sucre residual no fermentat és sobretot levulosa, la qual, pel seu poder edulcorant molt superior al de la glucosa, afecta el sabor amb modificacions mínimes de la densitat La concentració de sucres en els vins abocats oscilla entre 5 i 20 grams per litre A quantitats de sucre iguals la dolçor és tant menys…
manuelí

El monestir dels jerònims de Belém, mostra representativa de l’estil manuelí
© Fototeca.cat
Art
Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Portugal entre la fi del s XV i el començament del XVI, que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.
És un estil bàsicament ornamental que aporta poques novetats estructurals L’esquema general és el següent sobre una base goticoflamígera, addició d’elements renaixentistes i d’influència oriental, tot això presidit per un gust per l’ornamentació densa que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic Cal citar com a monuments més representatius el monestir de Batalha, obra de Mateo Fernandes, el francès Boytac i João de Castilho, en el qual es destaquen les capelhas imperfeitas i el claustre el monestir dels jerònims de Belém, obra també de…
procediment Fischer-Tropsch
Química
Procés mitjançant el qual hom obté un combustible sintètic per hidrogenació del gas d’aigua, mescla de monòxid de carboni i d’hidrogen.
Resulta de tractar el carbó de coc amb vapor d’aigua a temperatures elevades Cal afegir hidrogen al gas d’aigua i tractar la mescla amb catalitzadors d’òxid de ferro i de cobalt o de níquel i a temperatures d’uns 200°C Per aquest procediment, 1 m 3 de gas produeix 130-140 g de barreja d’hidrocarburs La primera fracció necessita, perquè hom la pugui fer servir, un procés de reformació i l’addició d’antidetonants La fracció d’un punt d’ebullició més alt és molt apropiada per als motors dièsel A més, hi ha una petita fracció rica en composts oxigenats, és a dir, alcohols, aldehids i cetones
polimerització
Química
Cadascuna de les reaccions en què una molècula monomèrica es converteix en un polímer
.
Existeixen dos tipus fonamentals de polimerització d’addició i de condensació La polimerització de condensació , o policondensació, té lloc a través de la interacció entre parells de grups funcionals pertanyents a dues molècules diferents amb eliminació d’una molècula petita, i el polímer format conté grups funcionals no presents en les molècules del monòmer Procedeix per passos i és essencialment un procés reversible, el progrés i l’extensió del qual són determinats per l’eliminació del medi de reacció de les molècules petites que van desprenent-se La polimerització d’addició té lloc…
alumini en pols
Química
Pólvores d’alumini sovint d’extrema finor, de color gris brillant i de forma laminar.
Formen amb l’aire mescles inflamables i explosives Són obtingudes per mòlta de fulls molt prims de metall, en molins de martells o de boles, en general amb addició d’un lubrificant àcid esteàric i curant d’evitar explosions Són emprades en aluminotèrmia, per al flaix fotogràfic, en la fabricació de l’acer, de formigó cellular, d’explosius i de focs artificials, per a pomades protectores, com a combustible en propulsors sòlids per a coets i sobretot com a pigment per a pintures metàlliques Les pólvores pigment es fabriquen en qualitat pelliculant les laminetes tendeixen a surar en la capa de…
enfosquiment no enzimàtic
Alimentació
Enfosquiment produït en aliments únicament per reaccions químiques, sense la intervenció d’enzims
.
Aquesta reacció, doncs, també es pot donar en aliments esterilitzats o que hagin sofert una inactivació enzimàtica El mecanisme principal és la reacció de Maillard En certs casos és desitjable de provocar controladament l’enfosquiment no enzimàtic enfosquiment de la cervesa i la mel, torrefacció de cafè i fruita seca, obtenció d’extracte de carn i els seus substituts, etc, en tots els quals casos les reaccions que es produeixen porten a l’aparició de composts volàtils que són components importants de l'aroma característica En uns altres casos, aquesta mateixa reacció porta a composts pudents…
reacció de Michael
Química
Reacció d’addició en la qual els composts amb grups metilens actius poden combinar-se amb composts carbonílics (aldehids, cetones, èsters) o nitrils α, β-insaturats i conduir a productes d’addició en el doble enllaç (addició conjugada)
.
Aquesta reacció, descoberta per LR Claisen i estudiada per A Michael, és àmpliament emprada per les seves aplicacions sintètiques, per tal com es tracta d’un dels procediments més convenients per a la formació de nous enllaços carboni-carboni
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina