Resultats de la cerca
Es mostren 1571 resultats
Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona
Institució creada el 19 de febrer de 1922 per reglamentar i gestionar el funcionament dels grups escolars dependents de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
Sota l’assessoria de Manuel Ainaud, la seva primera tasca fou la selecció de mestres que, dins l’escalafó nacional, haurien d’exercir a les escoles municipals i que possibilità el seu renovament pedagògic Suprimit per la dictadura de Primo de Rivera, fou rehabilitat pel juny del 1930 amb ampliació de les seves funcions Amb la República es convertí en el principal organisme escolar públic de Barcelona, amb un cens de 1600 alumnes 1931 A partir del 1936 les seves escoles continuaren funcionant amb una certa autonomia fins el 1939, que fou dissolt
aeroport de Son Sant Joan
Aeronàutica
Aeroport de Palma (Mallorca), al NE des Coll d’en Rabassa i al N de Can Pastilla.
Té els precedents en la línia postal Barcelona-Palma 1921, adjudicada a la companyia Aeromarítima Mallorquina la companyia Aerotaxi 1934 per a donar servei als primers passatges turístics i en la constitució de la companyia LAPE Línies Aèries Postals Espanyoles, antecessora d’Iberia 1935, amb les primeres línies regulars Palma-Barcelona Fins el 1938 s’utilitzaren alternativament les installacions de l’aeroport militar de Son Sant Joan i les del particular de Son Bonet, però des del 1939, les noves línies comercials regulars de Lufthansa i Iberia utilitzaren exclusivament aquest darrer, que…
ranura d’expansió
Electrònica i informàtica
Ranura de la placa base d’un ordinador on es pot introduir una targeta d’ampliació de les prestacions i utilitats de l’ordinador.
diversificació de la producció
Economia
Reorganització de la gestió empresarial per a obtenir una ampliació de la gamma de productes vendibles i augmentar, així, la participació en el mercat.
La reorganització pot afectar el procés intern de producció, quan l’objectiu és de lluitar contra les fluctuacions cícliques o estacionals de les vendes, o bé pot ésser externa a l’àmbit de l’empresa, quan és resultat d’un procés de concentració per a fer cara a la competència monopolista
Josep Garcia
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a la Universitat de València i fou deixeble de Vicent Gascó Acadèmic de mèrit de Sant Carles 1785, hi fou tinent de director 1791 i professor de matemàtiques fins el 1794, data en què emmalaltí Fou mestre major de la ciutat i capítol de València De la seva obra es destaquen els banys de l’Hospital General i la casa del Magister de València, la capella de la Comunió de la parròquia de Manises, l’ampliació de la Xèrica i la construcció de les de Benafer, de Caudiel —avui destruïda— i de Requena Traçà també la catedral d’Eivissa
Aviaco
Aeronàutica
Companyia d’aviació fundada a Bilbao al febrer del 1948 amb el nom de Sociedad de Transportes Aviación y Comercio SA.
L’any 1954 passà a mans de l’INI i, a partir del 1959, fou administrada per la companyia Iberia La crisi energètica dels anys setanta li creà pèrdues que donaren lloc en 1979-80 a una reestructuració, centrada en l’ampliació de capital i l’adequació de la flota L’any 1984 transportà 4,3 milions de passatgers en 63 000 vols Del 1982 al 1984 es féu càrrec de l’explotació de l’aeroport de la Seu d’Urgell El 1999 la companyia fou completament absorbida per Iberia, cosa que comportà la desaparició del nom i de la marca corporativa
poema de Fernán González
Literatura
Poema èpic castellà i anònim.
Fou redactat entre el 1250 i el 1271 i és conegut per un manuscrit del segle V Té 752 estrofes en cuaderna vía , que descriuen la vida i els fets del comte Ferran I de Castella Fernán González, de base alhora real i llegendària La crítica admet la hipòtesi que l’obra fos l’elaboració i l’ampliació que un monjo, possiblement de San Pedro de Arlanza, féu d’un text joglaresc primitiu El poema, prosificat en la Primera crónica general , segueix el Libro de Alexandre , el Chronicon mundi de Lucas de Tuy, i el De laude Hispaniae , de Sant Isidor
Museu de la Conca Dellà-Parc Cretaci
Museu
Institució museística d’Isona (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà).
Inaugurada el 8 d’abril de 1995, constitueix el punt de partida d’un projecte de dinamització cultural i turística d’una àrea rural, basat en la museïtzació de restes de dinosaures del Cretaci superior, la recuperació de la ciutat romana d’ Aeso i la potenciació de la resta de recursos culturals i naturals de la Conca Dellà El museu és el centre d’acollida del Parc Cretaci, que inclou els jaciments paleontològics de la Posa i d’ Orcau , on es poden veure icnites Tancat des del setembre del 2020, el març del 2023 s’inaugurà la remodelació i ampliació de les installacions
port de Barcelona
El port de Barcelona amb Montjuïc al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Barcelona (Barcelonès).
L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església Santa Maria de Port Tanmateix, aquest port fou reblert per…
Reserva de la Biosfera de Menorca
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO l’any 1993, que comprèn tota la superfície de l’illa de Menorca, pel seu valor com a patrimoni cultural, arqueològic, etnològic i arquitectònic.
La zona nucli de la reserva és el Parc Natural de S'Albufera des Grau, l’illa d’en Colom i el cap de Favàritx, una àrea que concentra una gran varietat de biòtops i acull espècies exclusives de l’illa, i també restes arqueològiques d’interès El 2004 s’aprovà l’ampliació dels límits del nucli central, mitjançant la incorporació d’una àrea addicional situada en zona marina La zona amortidora correspon a les àrees naturals d’interès especial derivades de la Llei d’espais naturals de Balears, i comprèn un 41% de l’espai de l’illa La resta del territori pertany a la zona de transició
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina