Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
Ramon Martí i Alsina

Ramon Martí i alsina, Autoretrat (1875)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Orfe de pare a l’edat de vuit anys, malgrat les dificultats econòmiques pogué estudiar dibuix a l’escola de Llotja 1840-44 i obtenir alhora el títol de batxiller en filosofia 1845 Al començament combinà una gran activitat com a retratista —especialment a Mataró, la ciutat natal de la seva mare— amb la traducció de llibres del francès i, fins i tot, escrivint drames en vers d’influència romàntica, que no arribaren a ésser mai publicats Casat amb Carlota Aguiló 1860, obtingué poc temps després, per oposició, la càtedra de professor d’aritmètica i geometria a l’escola de Llotja 1852 i, més…
Manual de novells ardits
Historiografia catalana
Dietari del racional de la ciutat de Barcelona, on eren registrats quotidianament els nomenaments d’oficials, les trameses de missatgers i correus, les eixides de consellers o de la host i, en general, totes aquelles notícies (ardits) que podien ésser explicació d’una despesa.
El manual Conegut també amb el nom de Dietari de l’antic consell barceloní , el document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, consta de 49 volums en foli i comprèn anotacions des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839 S’ha editat en dues fases el període que correspon a 1390-1714 28 volums del 1892 al 1922 es publicaren 17 volums 1390-1667 dins la Collecció de Documents Històrics Inèdits de l’Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona i, interrompuda la publicació per la dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d’un text català, la continuà entre el…
,
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra de caràcter analític i d’àmbit referit a Mallorca i les petites illes i illots adjacents, ordenada alfabèticament, en la qual s’han donat entrada a les coses, els fets i els personatges més rellevants de Mallorca.
Desenvolupament enciclopèdic Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d’especialistes Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intellectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d’altres També són molt notables els articles extensos dedicats a cada un…
mètode de Volhard
Química
Procediment analític volumètric volumetria emprat per a la determinació directa de l’ió argent Ag(I), com també, per anàlisi indirecta, de diversos anions, com ara clorur (Cl-), bromur (Br-) i iodur (I-), introduït per J.Volhard l’any 1874.
Per a l’ió argèntic, l’anàlisi és basada en la valoració d’aquest, dissolt en un medi d’àcid nítric, aproximadament 1 N i a temperatura ambient, amb una solució estàndard de tiocianat amònic NH 4 SCN o potàssic KSCN i emprant com a indicador una solució de nitrat de ferroIII L’addició de la solució de tiocianat produeix inicialment un precipitat de tiocianat d’argent producte de solubilitat K s = 7,1 T × 10- 1 3 Ag + + SCN →AgSCN Quan la reacció s’ha acomplert, un petit excés de tiocianat origina que la solució es torni d’un marró vermellós, a causa de la formació d’un complex amb l’ió…
Antonio de la Torre y del Cerro
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fou mestre de Jaume Vicens i Vives Cursà el batxillerat a Còrdova, filosofia i lletres a Sevilla i diplomàtica a Madrid El 1901 ingressà en el Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou destinat a l’ARV, des d’on es traslladà després a l’AHN Es doctorà 1909 amb una tesi sobre la Universitat d’Alcalà, guanyà la càtedra d’història d’Espanya de la UV 1911, i el 1918 es traslladà a la mateixa càtedra de la Facultat de Lletres de la UB, on s’acabava d’establir la secció d’història La seva estada a la ciutat s’allargà fins a la guerra civil establí relacions amb l’arxiver i medievalista…
magatzem de dades
Electrònica i informàtica
Sistema informàtic utilitzat com a eina de suport per a la presa de decisions que integra una gran diversitat d’informació procedent de diferents bases de dades i que permet realitzar consultes complexes i de tipus analític sobre aquesta informació.
romanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns Ucraïna, Bulgària…
catàleg
Història
Literatura
Llista descriptiva de coses agrupades per un nexe comú, redactada segons unes regles establertes.
Als catàlegs impresos, els objectes catalogats llibres, monedes, obres d’art, manufactures, etc porten, generalment, un ordre numèric que els individualitza El catàleg té la seva màxima utilització en les biblioteques Al British Museum es conserven fragments de tauletes d’argila del s VII aC on hi ha gravat el catàleg de la biblioteca de Nínive Els catàlegs antics són com uns inventaris amb descripció de contingut, ornamentació, lletra i tot el que pugui contribuir a la identificació dels còdexs A Catalunya hom ha conservat inventaris dels escriptoris de Ripoll, Vic i la Seu d’Urgell, i de…
La fauna ornítica dels Països Catalans
Consideracions generals Vistes les característiques generals dels ocells, procedeix que ens endinsem en el coneixement de la nostra realitat ornítica més immediata Abans d’entrar en l’examen analític, espècie per espècie, de l’ornitofauna dels Països Catalans, serà útil tenir-ne una visió sintètica que n’ofereixi la panoràmica general A tal efecte, i per mantenir la coherència d’aquesta part de l’obra, ens basarem en els grans grups establerts per la sistemàtica zoològica, tot i que hi hauria arguments a favor de reunir les espècies en grups d’afinitat ecològica ocells d’aiguamoll, de zones…
judicis analítics
Filosofia
Judicis en els quals, segons Kant (Crítica de la raó pura), el predicat és contingut en el concepte-subjecte, així: «A és B» és analític solament si B és contingut en el concepte d’A; els judicis analítics, doncs, no augmenten el coneixement; són solament aclaridors.
Avui és admès generalment que una proposició és analítica si enuncia una tautologia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina