Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Gregori VII
Cristianisme
Nom que adoptà Ildebrando di Soana (Hildebrand) en esdevenir papa (1073-80).
Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…
túmul
Art
Arqueologia
Monument sepulcral en forma d’un turó de terra o de pedres bastit damunt una tomba.
Prové, potser, de la muntanyeta que formava el lloc d’enterrament un cop havia estat inhumat el cadàver amb la mateixa terra excavada per a la tomba Tipus diversos d’aquests promontoris funeraris, que ja entre els pobles primitius es devien considerar llocs sagrats que calia respectar i venerar, es poden trobar arreu del món, bé que són especialment abundants al nord d’Europa Hom hi podria relacionar d’alguna manera els dòlmens i altres tombes megalítiques, com galeries cobertes i sepulcres de corredor, però el desenvolupament constructiu de la tipologia funerària tumulària tingué lloc a…
papa
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si no ho era, el…
Circ Roncalli

Circ Roncalli
(CC0)
Empresa alemanya, amb seu a Colònia, fundada el 1975 per l’austríac Bernhard Paul i batejada així en homenatge al papa Joan XXIII (Angelo Giuseppe Roncalli).
Ha encunyat el concepte de circ d’autor, fórmula basada en una acurada selecció de números de circ tradicional oberta a les noves tendències, l’absència d’animals altres que els cavalls, música original, orquestra en directe i una posada en pista pensada fins als últims detalls El circ debutà oficialment el 18 de maig de 1976 a Bonn, però al final del 1977 diversos problemes n'aconsellaren un tancament provisional Una profunda reorganització en permeté la reobertura el 1980 Ha actuat per tot Europa i en alguns esdeveniments singulars com a l’Expo de Sevilla representant els länder de Renània…
farsa
Literatura
Composició teatral breu, de contingut còmic i esquemàtic.
N'hi ha antecedents als teatres grec i romà, però com a gènere es desenvolupà a partir de les actuacions dels joglars durant el s XIII, i es consolidà a França al s XV Le garçon et l’aveugle 1276, d’autor anònim, i el Jeu de Robin et Marion 1283, d’Adam de la Halle, en són els primers exemples coneguts però la mostra més important i divulgada sorgí amb la Farce de maître Pathelin ~1464, anònima A Itàlia entroncà amb la Commedia dell’Arte i trobà expressió, al Vèneto, amb les obres d’Angelo Beolco, dit Ruzzante s XVI, i prengué elements barrocs en l’obra del seu seguidor, Andrea Calmo A Nàpols…
Carlo Goldoni

Estàtua a Florència de Carlo Goldoni (1873), obra d’Ulisse Cambi
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Teatre
Comediògraf italià.
Cursà la carrera de dret, però ja des de petit revelà un gust precoç pels espectacles Els seus estudis, el seu treball com a advocat i el fet de formar part de diverses companyies escèniques el portaren a viure a diferents ciutats d’Itàlia S’inicià en el teatre amb algunes obres per a la companyia de còmics del teatre San Samuele de Milà Griselda , Don Giovanni Tenorio , etc A Pisa 1745-48, on exercia la carrera d’advocat, escriví Arlecchino servitore di due padroni , bé que els anys decisius com a comediògraf començaren el 1748 A partir d’aquest any treballà com a autor per a la companyia…
música de São Paulo
Música
Música desenvolupada a São Paulo (Brasil).
Els primers documents que informen sobre activitats musicals a la ciutat estan relacionats amb la catedral, acabada el 1611 Al segle XVII els mestres de capella més destacats foren Manoel Pais Linhares i Vieira de Barros, i al segle XVIII, Manoel Lopes de Siqueira, Angelo de Siqueira, Matias Álvares Torres i André da Silva Gomes Les composicions d’André da Silva, que ocupà el càrrec del 1774 al 1824, es conserven a l’arxiu de la seu El 1750 s’acabà de construir la Casa da Ópera de São Paulo Des del començament del segle XIX es té constància de funcions operístiques regulars, tot…
Julián Gayarre
Música
Tenor navarrès, de nom originari Sebastián Julián Gayarre Garjón.
Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat, retornà a…
Julián Gayarre Garjón
Música
Tenor navarrès, de nom originari Sebastián Julián Gayarre Garjón.
Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat, retornà a…
Guillem II d’Atenes
Història
Duc d’Atenes (1317-18) i de Neopàtria (1319-38), príncep de Tàrent i de Monte Sant’Angelo, duc de Noto i de Spaccoforno, comte de Calatafimi, Alcamo, Malta i Gozzo.
Fill tercer del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, succeí el seu germà Manfred I 1317, però governà el ducat per mitjà de vicaris Alfons Frederic d’Aragó, que fundà el ducat de Neopàtria Nicolau Llança, que féu treva amb els venecians, 1331 El 1330 cedí Malta i Gozzo a Alfons Frederic d’Aragó El seu germà Pere II de Sicília estava obligat a donar-li —per disposició testamentària del seu pare— galeres i gent per tal d’anar a prendre possessió dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1337 ajornada la partença per les qüestions nobiliàries de Sicília, morí abans de poder-ho dur a terme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina