Resultats de la cerca

Els principis ètics i arquitectònics proposats pel Grup R van tenir continuïtat en les obres més destacades dels anys seixanta i setanta, realitzades pels antics membres del Grup R i per joves arquitectes que s’anaven incorporant al que Oriol Bohigas va batejar com l’Escola de Barcelona Arquitectes com Correa, Milà, Cantallops, Domènech, Puig Andreu i Sabater Nadal, Bonet i Puigdefàbregues van realitzar obres amb una posició realista similar, esforçant-se a crear el màxim d’espais semipúblics en els edificis Aquest panorama va quedar superat almenys per tres…

D’ençà del 1855, data del títol de Mestre d’Obres de Pere Bassegoda i Mateu 1817-1908, la família ha tingut un seguit d’arquitectes que han deixat bon nombre de construccions importants, especialment en els períodes de l’eclecticisme, el Modernisme i el Noucentisme Els arquitectes que treballaren en aquests períodes foren Joaquim 1854-1938 i Bonaventura Bassegoda i Amigó 1862-1940, nebots de Pere, el qual fins al 1891 va ser un constructor, amb gran experiència com a contractista i dissenyador, d’edificis de ponderat eclecticisme entre els quals sobresurten la Casa Josep Añés al carrer…

Treballà per a Frederic IV de Dinamarca El 1703 anà a Rússia, on es convertí en un dels principals arquitectes de l’època de Pere el Gran féu, a Peterburg, l’església de la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, el monestir d’Aleksandr Nevskij i l’edifici dels Dotze Collegis

Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme S'ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular Eivissa, de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor

Georg Dientzenhofer Bad Aibling, Baviera 1643 — Waldsassen, Baviera 1689 construí l’església de Sant Martí de Bamberg i l’abadia de Waldsassen El seu germà Johann Leonhard Dientzenhofer Sankt Margarethen bei Flintsbach, Baviera 1660 — Bamberg 1707, projectà a Bamberg l’església i el convent de Sant Miquel i el palau anomenat Neue Residenz Johann Dientzenhofer , germà dels anteriors Sankt Margarethen bei Flintsbach 1663 — Bamberg 1726, construí la catedral de Fulda i l’església conventual de Banz, i collaborà en la construcció del palau de Pommersfelden 1711-18 Christoph Dientzenhofer , també…

Hom li ha atribuït, erròniament, la paternitat de la capella de la Comunió d’Elx, que només dirigí seguint plans anteriors Hom indica com a obres seves l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, al Fondó de les Neus, el disseny de l’església de Santa Pola, la del lloc de Sant Francesc i el convent i església de la Sang, a Alacant Intervingué en obres com la conducció d’aigües des de la font de La Barrena Asp a Elx i la delimitació del pla d’Elx

Més que per la seva obra arquitectònica, transcendí pel seu ensenyament, que inicià el 1925 Mestre dels arquitectes mexicans més importants del s XX —Juan Legarreta, Juan O'Gorman, Enrique de la Mora i Enrique Yáñez—, fou l’element més important per a la superació del neotoltecisme i la introducció de l’arquitectura racionalista al seu país

Titulat el 1914 Entre la seva obra sobresurt el Palau de la Metallúrgia de Montjuïc 1929, una de les obres capdavanteres de la nova arquitectura a Catalunya i que hom ha situat entre l’estructuralisme i l' art-déco Participà en el Segon Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana, i fou catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, formà part, juntament amb Ramon Sanabria, de l’estudi Artigues & Sanabria Arquitectes Entre els projectes de caràcter esportiu que dissenyà cal destacar el Pavelló Olímpic d’Halterofília dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà el premi FAD de l’opinió d’arqui-tectura 1994 i el premi ASEFAVE 2004

Les falses ruïnes de Strawberry Hill 1750 i l’abadia de Fonthill 1796, a Anglaterra, en són els testimoniatges més antics, juntament amb els jardins d’Arkadia, vora Varsòvia Impulsat per la literatura de Chateaubriand i de Victor Hugo, assolí un gran predicament al principi del s XIX Arquitectes com ara Pugin, Scott, Street, Abadie i, sobretot, Viollet-le-Duc li donaren forma teòrica i pràctica A Catalunya, Josep Casademunt i Torrents, director de la classe d’arquitectura de Llotja des del 1835, inculcà l’interès per l’estudi del medievalisme als seus deixebles Elies Rogent en…