Resultats de la cerca
Es mostren 1516 resultats
Modest Parera i Casas
Literatura catalana
Llibreter i escriptor.
Arran de la guerra civil, s’exilià i formà part del grup d’exiliats que arribaren a Xile a bord del Winnipeg el 1939 Fou llibreter obrí les llibreries Parera, a Santiago, i Sudamericana, a Valparaíso Treballà com a crític literari d' El Mercurio Com a escriptor fou un autor prolífic, i entre les obres publicades cal esmentar Atardeceres 1965, Espuma y rocío 1971, El libro de Francisca 1966, Máscaras 1986, La poesía en Valparaíso Apuntes 1972, Polinóminos simples 1972, Las redes del silencio 1969, El retorno de Francisca 1967, El río infinto 1967, Tardes de otoño 1966 El 1985…
Castell de Jou (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Les primeres notícies sobre aquest castell daten del final del segle XII El 1176 els comtes de Pallars Sobirà Artau IV i Guillema establiren un conveni amb Pere i Bernat de Jou sobre un terç de la vila Poc temps després, el 1182, els comtes arribaren a una concòrdia amb Bernat de Torena, amb qui tenien algunes diferències per la potestat i els drets d’alguns castells, i van reconèixer a Bernat el castell de Jou com a part de la seva honor i els seus dominis Des del 1228 figura entre els castells de la Vall d’Àneu, la potestat dels quals pertanyia a la comtessa Guillema II de…
Pere Sala i Solé
Folklore
Músic tradicional conegut amb el sobrenom de Peret Blanc de Beget.
Instrumentista de violí, feu d’enllaç amb les generacions joves que al final dels anys setanta arribaren fent expedicions de recerca musical a l’Alta Garrotxa Conservava un repertori important en quantitat i qualitat de sardanes curtes d’abans de Pep Ventura Actuà molt de temps amb l’acordionista cromàtic de les Preses Alfons Faig, Fonso , i també amb el grup Tururut Bonaigua o formant duet amb Amadeu Rossell Els darrers anys també actuà en els cicles de Tradicionàrius, del barri de Gràcia de Barcelona Hom ha publicat el llibre Peret Blanc, violinista de Beget escrit per Jordi…
música de les Filipines
Música
Música desenvolupada a les Filipines.
Al segle XVII l’inici de la dominació espanyola introduí a l’arxipèlag elements de la cultura occidental, entre els quals la música Si al principi aquesta només servia per a acompanyar les funcions religioses, més endavant s’introduïren també les formes profanes occidentals, presents en les festes de les ciutats i en les ocasions importants De la mateixa manera arribaren a Filipines balls com el fandango i el pasdoble, i es promogué la formació de les primeres bandes, que arribaren a incloure en els seus repertoris àries d’òperes italianes Encara avui les bandes…
Sunyer II d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries (862-915) i de Rosselló (894/895-915), fill de Sunyer I.
Hom pensa que, arran de la revolta i destitució d’Unifred I, Carles el Calb pogué encomanar-li el 862 la regència del comtat d’Empúries, a la qual ell associà el seu germà gran Delà Fins i tot és possible que el sobirà volgués investir-lo amb el comtat de Barcelona, car el mateix any 862 lliurà un conjunt de béns fiscals del Montseny a un comte Sunyer no ben identificat A vegades s’ha dit també que la investidura d’Empúries a favor de Sunyer pogué fer-se més tard, el 878, com a conseqüència de la liquidació dels honors de Bernat de Gòtia El cert és que Delà i Sunyer són documentats a Empúries…
Chubut
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Rawson 25 800 2002 Morfològicament hom hi pot distingir cinc regions els altiplans orientals Meseta de Montemayor, Pampa del Castillo, les valls fluvials Chubut, Chico, les carenes patagones, les depressions llacs Calhué Huapi i Musters i les carenes andines Els principals cursos hidrogràfics són el Chubut i el Chico, que davallen dels Andes El clima és àrid i fred La principal riquesa és la ramaderia d’ovins i de bovins Són importants els jaciments petrolífers descoberts el 1907, al voltant de Comodoro Rivadavia, on hi ha les refineries, que produeixen el 65%, aproximadament,…
Juli Gonzalvo Falcón
Futbol
Futbolista.
Conegut com Gonzalvo I , fou el més gran d’una nissaga de germans futbolistes Josep i Marià Golzalvo Abans de la Guerra Civil Espanyola jugà al Mollet i després dues temporades amb l’Espanyol 1939-41, amb el qual fou campió de Copa 1940 i del Campionat de Catalunya 1940 Disputà 36 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau i marcà 17 gols A continuació jugà amb el Saragossa 1941-43, el Sabadell 1943-45 i, finalment, amb el FC Barcelona 1945-47, amb el qual guanyà la Copa d’Or del 1945 Al Barça coincidí amb els seus dos germans a la plantilla però mai no arribaren a jugar els…
teutó | teutona
Història
Individu d’un poble germànic, un dels primers que es traslladaren a Occident.
Habitaven a la costa occidental de Slesvig s IV aC A causa d’unes inundacions, juntament amb els cimbris de Jutlàndia, pujaren per l’Elba i arribaren a Bohèmia, on no foren admesos 120 aC Derrotats també per altres pobles del Danubi 114, s’enfrontaren als Alps amb els romans de Papiri Carbó i els venceren 113 Sempre demanant terres als romans, passaren al S de la Gàllia, on triomfaren successivament 109-107 Tres exèrcits romans foren estrepitosament derrotats a Aurenja 105 El més prestigiós dels generals romans, Mari, al capdavant d’un fort exèrcit, anihilà els teutons a Aquae…
cronista d’Índies
Història
Càrrec annex al servei de l’administració central castellana, creat oficialment per Felip II (1571) i que es perllongà fins al s XVIII, quan fou traspassat a l’Acadèmia de la Història.
La seva tasca era d’escriure la història general de les Índies amb la màxima precisió i veritat que fos possible durant algunes èpoques tingué també afegit el càrrec de cosmògraf reial Entre els qui ocuparen el càrrec cal recordar J López de Velasco 1571-91, autor de la notable Geografía universal de las Indias Madrid 1894, i A de Herrera i Tordesillas 1596-1625, que escriví les Décadas o Historia general de los hechos de los castellanos en las islas y Tierra firme del mar océano , primera obra de conjunt sobre el mig segle de colonització 1500-50 Uns altres cronistes, com G González Dávila…
Gabriel Urpí Ribas
Tennis
Tennista i entrenador.
Començà a jugar al Tennis Brisamar de Coma-ruga i també al Masia Blanca, el Club Tennis Vendrell i el Reial Club de Tennis Barcelona En categories inferiors fou campió d’Espanya infantil i cadet 1973, d’Europa cadet 1977 i de l’Orange Bowl 1978 Com a professional guanyà el Challenger d’Agadir 1985 Una lesió l’obligà a retirar-se el 1988 Passà a exercir d’entrenador Dirigí Tomàs Carbonell, Francis Roig, Carles Costa, Fernando Vicente i Beto Martín, però els seus grans èxits arribaren amb Arantxa Sánchez Vicario, a la qual situà com a número 1 del món en les dues temporades que l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina